|
|
|
|
|
Símbol: Sg |
Nombre atòmic:106 |
|
Seaborgi |
Seaborgio |
Seaborgium |
Seaborgium |
Grup: 6 |
Període: 7 |
|
|
Família: metalls de
transició |
Configuració electrònica:
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f 14 5d10 6p6 7s2 5f14 6d4 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Albert Ghiorso
i altres |
Nacionalitat: Estats Units |
Any: 1974 |
|||
|
Origen del nom: en
honor a Glenn T. Seaborg, investigador i químic nuclear i premi Nobel
americà. |
Una
mica d’història: Obtingut en el laboratori Lawrence de
Berkeley i en el laboratori nacional de Livermore, als Estats Units. Creat artificialment en un accelerador de
partícules. Els seus isòtops tenen una vida mitjana de menys
d’un segon. El primer informe de l’element 106 fou en 1974 i
provenia de l’institut soviètic per a la investigació i
recerca nuclear i aquest fou seguit més tard per altres de
l’institut de Berkeley a Califòrnia. Els experiments en aquesta
institució confirmaren la descoberta en 1993. Els experiments russos implicaven el bombardeig
d’isòtops de plom amb ions 54Cr d’alta energia;
mentre que els resultats americans seguien la col·lisió de ions
18O amb ions 249Cf. |
||||
|
Estat natural: És
un element creat artificialment, no existeix en la natura. |
Estructura cristal·lina: Desconeguda |
|
|||
|
Abundància a l’ésser
humà: - |
Abundància
a la Terra: no
està present en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
[266] |
-- |
-- |
-- |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
- |
-- |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
-- |
-- |
-- |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
- |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
-- |
- |
-- |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
-- |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: el seaborgi no constitueix cap risc perquè no se’n troba a la biosfera, però si que presentaria risc de radiació si se’n acumulés el suficient. En ser tant inestable, qualsevol quantitat formada es
descompassarà en altres elements molt ràpidament. |
|||||
|
- |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
No es
coneix la seva estructura ni el seu aspecte, encara que es suposa que a
temperatura de 25ºC seria un sòlid metàl·lic de
color gris o platejat. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Seaborgi-258 |
106 |
152 |
258Sg |
0,0029
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Seaborgi-259 |
106 |
153 |
259Sg |
0,9
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Seaborgi-260 |
106 |
154 |
260Sg |
0,0036
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Seaborgi-261 |
106 |
155 |
261Sg |
0,23
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Seaborgi-263 |
106 |
157 |
263Sg |
0,8
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Seaborgi-265 |
106 |
159 |
265Sg |
16
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Seaborgi-266 |
106 |
160 |
266Sg |
20
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
La seva reactivitat és
desconeguda. Ohm pronosticaria que és similar a la del tungstè
(immediatament damunt seu en la taula periòdica) i a la del
molibdè (dos llocs per damunt seu a la taula periòdica). |
|
Amb aire |
_ |
|
Amb H2O |
_ |
|
Amb HCL 6M |
_ |
|
Amb HNO3 15M |
_ |
|
Obtenció |
Només s’han pogut obtenir petites quantitats
de l’element 106. La primera vegada, es va obtenir per reacció
nuclear entre un isòtop del californi, 249Cf, amb un altre
isòtop de l’oxigen, 18O: 18O
+ 249Cf à 263Sg + 4 1n Més recentment altres isòtops s’han
obtingut a l’institut Paul Scherrer (PSI) de Suïssa utilitzant
àtoms de neó per a bombardejar isòtops de calofirni:
22Ne
+ 249Cf à 266Sg + 4 1n Mai s’han obtingut quantitats observables de
l’element. |
|
No te usos |
|
|
És un element radioactiu. |