|
|
|
|
|
Símbol: Mt |
Nombre atòmic:109 |
|
Meitneri |
Meitnerio |
Meitnerium |
Meitnerium |
Grup: 9 |
Període: 7 |
|
|
Família: metalls de
transició |
Configuració electrònica:
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f 14 5d10 6p6 7s2 5f14 6d7 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Peter
Armbruster, Gottfried Münzenber i altres, investigadors del Heavy Ion
Research Laboratory (HIRL) a Gesellschaft für Schwerionenforschung a
Darmstadt, Alemanya. |
Nacionalitat: Alemanya |
Any: 1982 |
|||
|
Origen del nom: en
honor a Lise Meitner (1879-1968), físic austríac. |
Una
mica d’història: El 29 d’agost de 1982,
físics del GSI (Gesellschaft für Schwerionenforschung = laboratori
de ions pesats = Heavy Ion Research Laboratory) de Darmstadt, van obtenir i
identificà l’element 109 mitjançant el bombardeig
d’un blanc de 209Bi amb nuclis de 58Fe
accelerats. Si l’energia dels dos nuclis és suficientment alta,
es superen les forces repulsives i es produeix el procés de
fusió. Aquest experiment va requerir el
bombardeig del blanc durant una setmana per obtenir un únic nucli
fusionat. L’equip va confirmar l’existència de
l’element 109 mitjançant quatre tipus de mesures independents:
l’àtom format retrocedia des del blanc a la velocitat esperada i
era separat del nucli més lleuger i més ràpid per un
filtre de velocitat (Velocity Filter SHIP) (SHIP: separador de productes de
reacció de ions pesats). Es va mesurar el temps de “vol”
al detector (amb un comptador de temps de vol o CTV) i l’energia de la
impressió i es va veure que coincidien amb els valors esperats. El nucli 266-109 format, va
començar a desintegrar-se 5 milisegons després
d’impressionar el detector. Es va emetre una partícula alfa
d’alta energia, produint-se l’element 262-107, el qual va emetre
una altra partícula alfa transformant-se en l’element 258-105,
que va capturar un electró, transformant-se en l’element
258-104, que es va desintegrar en altres nuclids. Aquest experiment demostra
la facilitat per obtenir nous nuclis pesats utilitzant tècniques de fusió. |
||||
|
Estat natural: És
un element creat artificialment, no existeix en la natura. |
Estructura cristal·lina: Desconeguda |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: no
està present en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
[268] |
-- |
-- |
-- |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
- |
-- |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
-- |
-- |
-- |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
- |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
-- |
- |
-- |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
-- |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: el meitneri no constitueix cap risc perquè no se’n troba a la biosfera, però si que presentaria risc de radiació si se’n acumulés el suficient. En ser tant inestable, qualsevol quantitat formada es
descompassarà en altres elements molt ràpidament. |
|||||
|
- |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
No es
coneix la seva estructura ni el seu aspecte, encara que es suposa que a
temperatura de 25ºC seria un sòlid metàl·lic de
color gris o platejat. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Meitneri-265 |
109 |
156 |
265Mt |
- |
0,00 |
Radioactiu |
|
Meitneri-266 |
109 |
157 |
266Mt |
0,0034
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Meitneri-267 |
109 |
158 |
267Mt |
- |
0,00 |
Radioactiu |
|
Meitneri-268 |
109 |
159 |
268Mt |
0,7
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Meitneri-269 |
109 |
160 |
269Mt |
- |
0,00 |
Radioactiu |
|
Meitneri-270 |
109 |
161 |
270Mt |
- |
0,00 |
Radioactiu |
|
Meitneri-271 |
109 |
162 |
271Mt |
- |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
La seva reactivitat és
desconeguda. Ohm pronosticaria que és similar a la del iridi (immediatament
damunt seu en la taula periòdica) i a la del rodi (dos llocs per
damunt seu a la taula periòdica). |
|
Amb aire |
_ |
|
Amb H2O |
_ |
|
Amb HCL 6M |
_ |
|
Amb HNO3 15M |
_ |
|
Obtenció |
Només s’han pogut obtenir petites quantitats
de l’element 109. La primera vegada, es va obtenir per reacció
nuclear entre un isòtop del bismut, 209Bi, amb un altre
isòtop del ferro, 58Fe: 58Fe
+ 209Bi à 266Mt + 1n No s’han obtingut quantitats observables de
l’element i pot ser que mai s’obtinguin, ja que el meitneri es
desintegra ràpidament per emissió de partícules alfa. |
|
No te usos |
|
|
És un element radioactiu. |