|
|
|
|
|
Símbol: Ne |
Nombre atòmic: 10 |
|
|
Neó |
Neón |
Neon |
Néon |
Grup: 18 |
Període: 2 |
|
|
Família: Gasos nobles |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Sir William Ramsey i
Morris W. Travers |
Nacionalitat: Gran Bretanya |
Any: 1898 |
|||
|
Origen del nom: de la paraula
grega “neon” que vol dir nou. |
Una mica
d’història: Una vegada descoberts l’heli i
l’argó es tenia la sospita de que havia d’existir una
família d’elements que es situaria en els sistema
periòdic entre els halògens i els metalls alcalins. W. Ramsey i els seu ajudant M. W.
Travers començaren la busca d’aquests elements, en un principi
en els minerals rars i posteriorment en l’aire líquid. Al maig de 1898 van enunciar el
descobriment del criptó que s’integrava dins de la família
dels gasos nobles, però en realitat ells buscaven un element
més lleuger. Van tornar a volatilitzar
l’argó i recolliren la primera fracció que va donar una
anàlisi espectroscòpica diferent a la dels elements fins
llavors coneguts. Al juny de 1898 van enunciar el descobriment del
neó. |
||||
|
Estat natural: Es troba en petites
proporcions a l’atmosfera, en una proporció de 18 ppm en pes. El neó es presenta en tres formes
isotòpiques estables: 20Ne, que és
l’isòtop més abundant, 21Ne i 22Ne. En l’escorça terrestre la seva
presència és menor, de l’ordre de 3 ppb (parts per
bilió) en pes. |
Estructura cristal·lina: Sistema cúbic
centrat en les cares
|
tots els angles rectes |
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: en l’atmosfera 18 ppm en pes; en
l’escorça terrestre 3 ppb (parts per bilió) en pes. |
Abundància
al Sistema Solar: 13·105 ppb (parts per
bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
|||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
|||
|
20,1797 |
1444 |
-- |
16,7 |
||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
|||
|
gas |
24,49 |
27,1 |
|
||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
|||
|
0,51 |
-- |
0,71 |
|
||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
||
|
0 |
2080,6 |
3952,2 |
6121,9 |
0 |
|||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
||
|
-- |
- |
0,4 |
|
||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
||
|
0,0 |
0,3 |
1,7 |
904,00 |
0,05 |
|||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: El gas neó no és tòxic,
però podria provocar asfixia en negar l’accés de
l’oxigen al cos. |
||||
|
-- |
Gas noble |
||||||
|
Característiques: |
|
||||||
|
El neó és incolor,
inodor, insípid i inert. És un gas monoatòmic, sense cap
interacció entre els seus àtoms, tan sols dèbils forces
de Van der Waals. La seva conductivitat
elèctrica és aproximadament unes 75 vegades superior a la de
l’aire i produeix al pas de corrent una llum vermell-taronja
característica; aquesta llum té un bon poder de
penetració en la boira, per això s’usa freqüentment
en els fars dels cotxes, vaixells i avions. Es pot alterar la tonalitat
d’aquesta llum, barrejant en gas, en diferents proporcions, amb vapor
de mercuri; un exemple d’això són els tubs fluorescents. El neó líquid
té 40 vegades més capacitat refrigerant que l’heli
líquid i 3 vegades més que l’hidrogen líquid. |
|||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància |
Altres |
|
Neó
- 18 |
10 |
8 |
18Ne |
1,67
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neó
- 19 |
10 |
9 |
19Ne |
17,22
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neó
- 20 |
10 |
10 |
20Ne |
Estable |
90,48 |
|
|
Neó
- 21 |
10 |
11 |
21Ne |
Estable |
0,27 |
|
|
Neó
- 22 |
10 |
12 |
22Ne |
Estable
|
9,25 |
Radioactiu |
|
Neó
- 23 |
10 |
13 |
23Ne |
37,2
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neó
- 24 |
10 |
14 |
24Ne |
3,38
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neó
- 25 |
10 |
15 |
25Ne |
0,61
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
No reacciona pràcticament
amb res. Es dissol una mica en
aigua, aproximadament 10,5 cm3/kg a 20ºC i forma un hidrat
inestable. |
|
Amb aire |
No reacciona |
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Amb HNO3 15M |
No reacciona |
|
Amb NaOH 6M |
No reacciona |
|
Obtenció |
S’obté per destil·lació
fraccionada de l’aire líquid. La fracció que conté
el neó va acompanyada d’una petita proporció de nitrogen
i d’heli. El primer se separa por liquació i l’heli per
absorció amb carbó actiu. |
|
S’utilitza en tubs de descàrrega pur o
mesclat amb vapor de mercuri i argó per a aconseguir diferents colors.
S’usa també en làsers d’heli-neó. El neó líquid s’utilitza en lloc de
l’hidrogen líquid per a refrigeració. Té un poder
refrigerant 40 cops superior al de l’heli líquid. Els comptadors Geiger porten neó com a gas de
farciment. S’usa en la fabricació de senyals i
d’indicadors d’alt voltatge. També s’utilitza en els tubs de televisors. |
|
|
Desconeguda |