Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

 

Català

Español

English

Français

Símbol:

Ds

Nombre atòmic:110

Darmstadtia

Darmstadtio

Darmstadtium

Darmstadtium

Grup: 10

Període: 7

Família: metalls de transició

Configuració electrònica:   1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f 14 5d10 6p6 7s1 5f14 6d9

 

 

 

 

Generalitats

Descobridor/s: S. Hofmann, V. Ninov, F.P. Hessberger,, H. Folger, H.J. Schött, Peter Armbruster, Gottfried Münzenber i altres, investigadors del Heavy Ion Research Laboratory (HIRL) a Gesellschaft für Schwerionenforschung a Darmstadt, Alemanya.

Nacionalitat: Alemanya

Any: 1994

Origen del nom:  del lloc on fou descobert, a Darmstadt, Alemanya.

Una mica d’història: El 9 de novembre  de 1994, a les 4:39, el primer àtom de l’element 110, darmstadtia, es detectava al GSI (Gesellschaft für Schwerionenforschung = laboratori de ions pesats = Heavy Ion Research Laboratory) de Darmstadt (Alemania).

L’isòtop descobert té un nombre atòmic de 269 i es produïa fonent un níquel i un àtom de plom junt; això s’aconseguí accelerant els àtoms de níquel, a una energia alta, en un accelerador de ions pesats.

Durant molts dies milions d’àtoms de níquel foren disparats sobre un objectiu de plom per a produir i identificar un únic àtom de darmstadtia.

Estat natural: És un element creat artificialment, no existeix en la natura.

Estructura cristal·lina:

Desconeguda

 

Abundància a l’ésser humà: -

 

Abundància a la Terra: no està present en l’escorça terrestre.

Abundància al Sistema Solar: -

 

 

 

 

 

 

 

Propietats

Físiques

Massa atòmica (u)

Densitat (kg/m3)

Duresa (escala de Mohs)

Volum atòmic (cm3/mol)

[271]

--

--

--

Tèrmiques

Estat d’agregació

a 298 K

Punt de fusió (K)

Punt d’ebullició (K)

 

sòlid

-

--

 

Radis

Radi atòmic (Å)

Radi iònic (Å)

Radi covalent (Å)

 

--

--

--

 

Ionització

Afinitat electrònica (KJ/mol)

1a energia ionització (KJ/mol)

2a energia ionització (KJ/mol)

3a energia ionització (KJ/mol)

Estats d’oxidació

--

--

--

--

-

Elèctriques

Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)-1

Electròniques

Electronegativitat (Pauling)

Polaritzabilitat (Å3)

 

--

-

--

 

Termodinàmiques

Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)

Calor de fusió (KJ/mol)

Calor de vaporització (KJ/mol)

Calor específica

(J/kg K)

Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)

--

--

--

--

--

Altres

Potencial normal de reducció (v)

Caràcter metàl·lic

Precaucions:  el darmstadtia no constitueix cap risc perquè no se’n troba a la biosfera, però si que presentaria risc de radiació si se’n acumulés el suficient.

En ser tant inestable, qualsevol quantitat formada es descompassarà en altres elements molt ràpidament.  

-

metall

Característiques:

 

No es coneix la seva estructura ni el seu aspecte, encara que es suposa que a temperatura de 25ºC seria un sòlid metàl·lic de color gris o platejat.

Es descompassa en elements més lleugers, emetent partícules que són nuclis d’heli, en una petita fracció de mil·lèsima de segon.

 

           

 

 

 

 

 

Isòtops

Isòtop

Protons

Neutrons

Símbol

Vida mitjana

Abundància(%)

Altres

Darmstadtia-267

110

157

267Ds

3·10-6 segons

0,00

Radioactiu

Darmstadtia-268

110

158

268Ds

-

0,00

Radioactiu

Darmstadtia-269

110

159

269Ds

0,00017 segons

0,00

Radioactiu

Darmstadtia-270

110

160

270Ds

-

0,00

Radioactiu

Darmstadtia-271

110

161

271Ds

0,0011 segons

0,00

Radioactiu

Darmstadtia-272

110

162

272Ds

0,00086 segons

0,00

Radioactiu

Darmstadtia-273

110

163

273Ds

0,00018 segons

0,00

Radioactiu

Darmstadtia-280

110

170

280Ds

7,6 segons

0,00

Radioactiu

Darmstadtia-281

110

171

281Ds

1,1 minuts

0,00

Radioactiu

 

 

 

 

 

 

 

Reactivitat

Descripció

La seva reactivitat és desconeguda. Ohm pronosticaria que és similar a la del platí (immediatament damunt seu en la taula periòdica) i a la del pal·ladi (dos llocs per damunt seu a la taula periòdica).

Amb aire

_

Amb H2O

_

Amb HCL  6M

 _

Amb HNO3 15M

_

 

 

 

 

 

 

 

Obtenció

Només s’han pogut obtenir petites quantitats de l’element 110. La primera vegada, es va obtenir per reacció nuclear  de fusió entre un isòtop de plom amb un de níquel:                      208Pb + 62Ni à 269Ds +  1n

No s’han obtingut quantitats observables de l’element i pot ser que mai s’obtinguin, ja que els àtoms de l’element es descomponen amb emissió de partícules amb una vida mitjana de només aproximadament 270 microsegons.

Un altre isòtop es feia utilitzant un isòtop diferent de níquel:

208Pb + 64Ni à 271Ds +  1n

Usos

No te usos

Toxicitat

És un element radioactiu.