|
|
|
|
|
Símbol: Ds |
Nombre atòmic:110 |
|
Darmstadtia |
Darmstadtio |
Darmstadtium |
Darmstadtium |
Grup: 10 |
Període: 7 |
|
|
Família: metalls de
transició |
Configuració electrònica:
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f 14 5d10 6p6 7s1 5f14 6d9 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: S. Hofmann, V.
Ninov, F.P. Hessberger,, H. Folger, H.J. Schött, Peter
Armbruster, Gottfried Münzenber i altres, investigadors del Heavy Ion
Research Laboratory (HIRL) a Gesellschaft für Schwerionenforschung a
Darmstadt, Alemanya. |
Nacionalitat: Alemanya |
Any: 1994 |
|||
|
Origen del nom: del
lloc on fou descobert, a Darmstadt,
Alemanya. |
Una
mica d’història: El 9 de novembre de 1994, a les 4:39, el primer
àtom de l’element 110, darmstadtia, es detectava al GSI (Gesellschaft
für Schwerionenforschung = laboratori de ions pesats = Heavy Ion
Research Laboratory) de Darmstadt (Alemania). L’isòtop descobert
té un nombre atòmic de 269 i es produïa fonent un
níquel i un àtom de plom junt; això
s’aconseguí accelerant els àtoms de níquel, a una
energia alta, en un accelerador de ions pesats. Durant molts dies milions
d’àtoms de níquel foren disparats sobre un objectiu de
plom per a produir i identificar un únic àtom de darmstadtia. |
||||
|
Estat natural: És
un element creat artificialment, no existeix en la natura. |
Estructura cristal·lina: Desconeguda |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: no
està present en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa (escala
de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
[271] |
-- |
-- |
-- |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
- |
-- |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
-- |
-- |
-- |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
- |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
-- |
- |
-- |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
-- |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: el darmstadtia no constitueix cap risc perquè no se’n troba a la biosfera, però si que presentaria risc de radiació si se’n acumulés el suficient. En ser tant inestable, qualsevol quantitat formada es
descompassarà en altres elements molt ràpidament. |
|||||
|
- |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
No es
coneix la seva estructura ni el seu aspecte, encara que es suposa que a
temperatura de 25ºC seria un sòlid metàl·lic de
color gris o platejat. Es
descompassa en elements més lleugers, emetent partícules que
són nuclis d’heli, en una petita fracció de
mil·lèsima de segon. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Darmstadtia-267 |
110 |
157 |
267Ds |
3·10-6
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Darmstadtia-268 |
110 |
158 |
268Ds |
- |
0,00 |
Radioactiu |
|
Darmstadtia-269 |
110 |
159 |
269Ds |
0,00017
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Darmstadtia-270 |
110 |
160 |
270Ds |
- |
0,00 |
Radioactiu |
|
Darmstadtia-271 |
110 |
161 |
271Ds |
0,0011
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Darmstadtia-272 |
110 |
162 |
272Ds |
0,00086
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Darmstadtia-273 |
110 |
163 |
273Ds |
0,00018
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Darmstadtia-280 |
110 |
170 |
280Ds |
7,6
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Darmstadtia-281 |
110 |
171 |
281Ds |
1,1
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
La seva reactivitat és
desconeguda. Ohm pronosticaria que és similar a la del platí
(immediatament damunt seu en la taula periòdica) i a la del
pal·ladi (dos llocs per damunt seu a la taula periòdica). |
|
Amb aire |
_ |
|
Amb H2O |
_ |
|
Amb HCL 6M |
_ |
|
Amb HNO3 15M |
_ |
|
Obtenció |
Només s’han pogut obtenir petites quantitats
de l’element 110. La primera vegada, es va obtenir per reacció
nuclear de fusió entre un
isòtop de plom amb un de níquel:
208Pb + 62Ni à 269Ds +
1n No s’han obtingut quantitats observables de
l’element i pot ser que mai s’obtinguin, ja que els àtoms
de l’element es descomponen amb emissió de partícules amb
una vida mitjana de només aproximadament 270 microsegons. Un altre isòtop es feia utilitzant un
isòtop diferent de níquel: 208Pb + 64Ni
à 271Ds + 1n |
|
No te usos |
|
|
És un element radioactiu. |