|
|
|
|
|
Símbol: Rg (Uuu) |
Nombre atòmic:111 |
|
Roentgeni |
Roentgenio
|
Roentgenium
|
Roentgenium
|
Grup: 11 |
Període: 7 |
|
|
Família: metalls de
transició |
Configuració electrònica:
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f 14 5d10 6p6 7s1 5f14 6d10 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: S. Hofmann, V.
Ninov, F.P. Hessberger,, H. Folger, Peter Armbruster, Gottfried
Münzenber i altres, investigadors del Heavy Ion Research Laboratory
(HIRL) a Gesellschaft für Schwerionenforschung a Darmstadt, Alemanya. |
Nacionalitat: Alemanya |
Any: 1994 |
|||
|
Origen del nom: en
honor a Wihelm Conrad Roentgen, descobridor dels raigs-x en 1895. No obstant,
el nom no ha estat encara acceptat. |
Una
mica d’història: Fou descobert a finals de 1994, el 8 de
desembre, al GSI (Gesellschaft für Schwerionenforschung = laboratori
de ions pesats = Heavy Ion Research Laboratory) de Darmstadt (Alemania). Tres àtoms d’un
isòtop de 272Uuu eren produïts en una reacció
entre objectius de 209Bi i projectils de 64Ni. Per
aconseguir-ho, els àtoms de níquel s’acceleraven a
energies altes en un accelerador de ions pesats i es dirigien a un objectiu
de plom. |
||||
|
Estat natural: És
un element creat artificialment, no existeix en la natura. |
Estructura cristal·lina: Desconeguda |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: no
està present en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
[272] |
-- |
-- |
-- |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
- |
-- |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
-- |
-- |
-- |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
- |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
-- |
- |
-- |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
-- |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: el roentgeni no constitueix cap risc perquè no se’n troba a la biosfera, però si que presentaria risc de radiació si se’n acumulés el suficient. En ser tant inestable, qualsevol quantitat formada es
descompassarà en altres elements molt ràpidament. |
|||||
|
- |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
No es
coneix la seva estructura ni el seu aspecte, encara que es suposa que a
temperatura de 25ºC seria un sòlid metàl·lic de
color gris o platejat. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Roentgeni-272 |
111 |
161 |
272Rg |
0,0015
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Roentgeni-279 |
111 |
168 |
279Rg |
0,17
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Roentgeni-280 |
111 |
169 |
280Rg |
3,6
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
La seva reactivitat és
desconeguda. Ohm pronosticaria que és similar a la de l’or
(immediatament damunt seu en la taula periòdica) i a la de la plata
(dos llocs per damunt seu a la taula periòdica). |
|
Amb aire |
_ |
|
Amb H2O |
_ |
|
Amb HCL 6M |
_ |
|
Amb HNO3 15M |
_ |
|
Obtenció |
Només s’han pogut obtenir petites quantitats
de l’element 111. La primera vegada, es va obtenir per reacció
nuclear de fusió entre un
isòtop de bismut amb un de níquel:
209Bi + 64Ni à 272Rg +
1n No s’han obtingut quantitats observables de
l’element i pot ser que mai s’obtinguin, ja que els àtoms
de l’element es descomponen
ràpidament. |
|
No te usos |
|
|
És un element radioactiu. |