|
|
|
|
|
Símbol: Uuo |
Nombre atòmic:118 |
|
Ununocti |
Ununoctio
|
Ununoctium
|
Ununoctium
|
Grup: 18 |
Període: 7 |
|
|
Família: gas noble |
Configuració electrònica:
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f 14 5d10 6p6 7s2 5f14 6d10 7p6 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Aquest element
encara no ha estat descobert. |
Nacionalitat: - |
Any: - |
|||
|
Origen del nom: nomenclatura sistemàtica
provisional de la IUPAC |
Una
mica d’història: L’equip
de científics del laboratori de Berkeley que anunciaven en 1999
l’observació de l’element 118, l’element
transurànic més pesat, s’ha retractat del seu article
original després que fracassessin uns quants experiments per a
confirmar els resultats. Això significa que tot el que segueix a
continuació sobre l’element, aparentment estaria equivocat. Tres àtoms de
l’element 118 foren sintetitzats per fusió del criptó- 86
amb plom- 208 en experiments duts a terme al Laboratori Nacional Lawrence
Berkeley, a Berkeley Califòrnia i a la Universitat Estatal
d’Oregó. Té una vida mitjana molt
curta i descompon en l’element 116:
86Kr + 208Pb
à 293Uuo + 1n |
||||
|
Estat natural: És
un element creat artificialment, no existeix en la natura. |
Estructura cristal·lina: Desconeguda |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: no
està present en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
[?] |
-- |
-- |
-- |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
gas ? |
- |
-- |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
-- |
-- |
-- |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
- |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
-- |
- |
-- |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
-- |
-- |
-- |
-- |
-- |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: l'ununocti no constitueix cap risc perquè no se’n troba a la biosfera, però sí que presentaria risc de radiació si se n'acumulés una quantitat suficient. En ser tant inestable, qualsevol quantitat formada es
descomposarà en altres elements molt ràpidament.
|
|||||
|
- |
No metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
No es
coneix la seva estructura ni el seu aspecte però se suposa que a temperatura
de 25 ºC seria un gas incolor.
|
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Ununocti-293 |
118 |
175 |
293Uuo |
0,0012
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Ohm pronosticaria que és
similar a la del radó (immediatament damunt seu en la taula
periòdica). |
|
Amb aire |
_ |
|
Amb H2O |
_ |
|
Amb HCL 6M |
_ |
|
Amb HNO3 15M |
_ |
|
Obtenció |
L’equip de científics
del laboratori de Berkeley que anunciaven en 1999 l’observació
de l’element 118, l’element transurànic més pesat,
s’ha retractat del seu article original després que fracassessin
uns quants experiments per a confirmar els resultats. Això significa
que tot el que segueix a continuació sobre l’element,
aparentment estaria equivocat. Els elements 118 i 116 foren identificats accelerant un
raig de ions de criptó-86, a una energia de 449 milions d’Ev i
dirigint el raig a objectius de plom-208. Després de 11 dies de
funcionament, s’identificaven tres àtoms de l’element 118. Els índex de producció per aquest element
són aproximadament de un per cada 1012 interaccions:
86Kr + 208Pb
à 293Uuo + 1n Els nuclis de l’element 118
es descomponen, per emissió de partícules alfa, en menys
d’un milisegon de la seva formació, donant com a resultat un
isòtop de l’element 116 que també és radioactiu i
que també es descompon per emissions alfa en un isòtop de
l’element 114 i així fins l’element 106: 293Uuo à 289Uuh + 4He (0,12 milisegons) 289Uuh à 285Uuq + 4He (0,6 milisegons) 285Uuq à 281Uub + 4He (0,58 milisegons) 281Uub à 277Uun + 4He (0,89 milisegons) 277Uun à 273Hs + 4He (3 milisegons) 273Hs à 269Sg + 4He (1200 milisegons) |
|
No té usos |
|
|
Seria un element radioactiu. |