Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Mg	Nombre atòmic: 12
Magnesi	Magnesio		Magnesium	Magnésium	Grup: 2	Període: 3
Família: Metalls Alcalinoterris		Configuració electrònica: 1s^2 2s^2 2p^6 3s^2

Generalitats
Descobridor/s: Sir Humphrey Davy		Nacionalitat: Gran Bretanya			Any: 1808
Origen del nom: de la paraula grega “magnesia” que designava la ciutat de Tesalia.		Una mica d’història: A finals del segle XVII l’anglès Grew va obtenir una substància (sulfat de magnesi, MgSO4) a partir d’aigües d’una font a Epsom (Anglaterra) a la que anomenà sal d’Epsom L'anglès Joseph Black, va reconèixer el magnesi com un element químic al 1755. El primer en aïllar el metall, encara que impur, fou el químic britànic Sir Humphrey Davy en 1808, per electròlisi d’una barreja d’òxid de magnesi, MgO, i òxid mercúric, HgO. En aquella època es coneixien dues substàncies anomenades magnèsia alba (carbonat bàsic de magnesi) i magnèsia nigra (òxid de manganès) i per evitar confusions s’anomenà magnesi a l’element derivat de la primera substància i manganès al derivat de la segona. En 1829 Bussy va preparar el metall amb major puresa.
Estat natural: Es presenta en la natura únicament en combinació química amb altres elements, particularment en minerals ( més de 60) com carnalita, dolomita, magnesita i olivina. També es presenta en moltes roques com a silicat i com a sal, clorur de magnesi, en les aigües dels oceans i llacs salats. La producció mundial estimada de magnesi està al voltant de les 350000 tones anuals.		Estructura cristal·lina: Sistema Hexagonal
Abundància a l’ésser humà: 27·10^4 ppb (parts per bilió) en pes.	Abundància a la Terra: ocupa el 8è lloc en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 6·10^5 ppb (parts per bilió) en pes.

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	24,305	1738		2		13,97
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	922		1363
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,6	0,65 (Mg ^2+ )		1,36
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	0	737,7	1450,6		7732,6		+2
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	224,7		1,31		10,6
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	148,00	9,00	128,00		1045,00		156,00
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: el magnesi metall té un gran risc de foc. Els compostos de magnesi no són particularment tòxics.
	2,36 Mg^2+/Mg (solució àcida)	metall
	Característiques:
	És un metall blanc, relativament tou, mal·leable i no molt dúctil. És un bon conductor de la calor i l’electricitat. S’oxida ràpidament en aire humit però no en aire sec. L’acció de la humitat juntament amb el diòxid de carboni atmosfèric produeix una fina capa de carbonat de magnesi que, en ser porosa, acaba per atacar tot el metall. El magnesi en pols o en cintes crema en l’aire produint una llum blanca intensa. Aquesta propietat s’ha utilitzat durant molt de temps per a preparar pólvores i per a flashos en fotografia, barrejant llimadures de magnesi amb clorat de potassi. El magnesi és un element important per a plantes i animals; el requisit diari per a un adult és de 0,3g. Alguns enzims requereixen magnesi pel seu funcionament i els compostos responsables del color verd en les plantes també es basen en magnesi.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància	Altres
Magnesi - 22	12	10	^22Mg	3,86 segons	0,00	Radioactiu
Magnesi - 23	12	11	^23Mg	11,32 segons	0,00	Radioactiu
Magnesi - 24	12	12	^24Mg	Estable	78,99
Magnesi - 25	12	13	^25Mg	Estable	10
Magnesi - 26	12	14	^26Mg	Estable	11,1
Magnesi - 27	12	15	^27Mg	9,45 min.	0,00	Radioactiu
Magnesi - 28	12	16	^28Mg	21 h.	0,00	Radioactiu
Magnesi - 29	12	17	^29Mg	1,3 segons	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	El magnesi té un fort poder reductor, es resistent a les bases però és atacat pels àcids. Es dissol en àcid sulfúric diluït o àcid clorhídric i forma solucions que contenen el ió aquós Mg (II) juntament amb hidrogen gas: Mg (s) + H2SO4 (aq) à Mg^2+ (aq) + SO4^2- (aq) + H2 (g) Mg (s) + 2HCl (aq) à Mg^2+ (aq) + 2Cl^- (aq) + H2 (g) El magnesi crema en l’aire i dóna òxid de magnesi, MgO, i nitrur de magnesi, Mg3N2: 2Mg (s) + O2 (g) à 2MgO (s) 3Mg (s) + N2 (g) à Mg3N2 (s) L’òxid de maagnsei s’obté normalment per escalfament del carbonat de magnesi. No reacciona amb l’aigua líquida però si amb vapor d’aigua per a donar òxid de magnesi MgO (o hidròxid de magnesi MgOH amb excés de vapor) i hidrogen gas: Mg (s) + 2H2O (g) à Mg(OH)2 (aq) + H2 (g) És molt reactiu amb els halògens i forma halurs de magnesi (II): Mg (s) + Cl2 (g) à MgCl2 (s) Mg (s) + Br2 (g) à MgBr2 (s) Al roig reacciona directament amb el nitrogen.
Amb aire	Vigorosa; amb calor àMgO ; Mg3N2 2Mg (s) + O2 (g) à 2MgO (s) 3Mg (s) + N2 (g) à Mg3N2 (s)
Amb H2O	Suau; à H2; Mg(OH)2 Mg (s) + 2H2O (g) à Mg(OH)2 (aq) + H2 (g)
Amb HCL 6M	Suau; à H2 ; MgCl2
Amb HNO3 15M	Vigorosa; à Mg(NO3)2 ; NOx
Amb NaOH 6M	No reacciona

Obtenció	Hi ha grans quantitats de magnesi en l’aigua de mar, d’aquí es pot obtenir com a clorur de magnesi per reacció amn l’òxid de calci: CaO + H2O à Ca^2+ +2OH^- Mg^2+ + 2OH^- à Mg(OH)2 Mg(OH)2 + 2HCl à MgCl2 + 2H2O El metall s’obté per electròlisi del clorur de magnesi anhidre fos al que prèviament s’ha afegit una mica de clorur sòdic per augmentar la conductivitat elèctrica i disminuir el punt de fusió En el càtode: Mg^2+ (l) + 2 e- → Mg En l'ànode: Cl^- → ½ Cl2 (g) + 2 e- Un altre mètode, també elctrolitic, és a partir d’una barreja de magnesi i fluorur de magnesi fos. També es pot preparar per escalfament del carbonat per a produir òxid que posteriorment es redueix amb carbó en absència d’oxigen. Aquesta reacció es produeix a una temperatura superior al punt d’ebullició del magnesi, per la qual cosa els vapors del mateix que es produeixen, es redueixen a pols refredant-los mitjançant un corrent d’hidrogen.
Usos	Els composts de magnesi, en primer lloc l'òxid de magnesi, son emprats principalment com a material refractari als forns per fabricar ferro i acer, metalls no ferrosos, vidre, i ciment. L'òxid de magnesi junt amb altres components s'empren també a l'agricultura, i a les indústries químiques i de la construcció. Aliat amb l'alumini s'usa per fabricar envasos de llauna. Els aliatges de magnesi, que tenen gran resistència a la tensió, son usats també en components estructurals dels automòbils i de maquinaria. Aliat amb alumini, coure o cinc és molt utilitzat en construccions metàl·liques lleugeres, per a la indústria aeronàutica, xassís d’instruments òptics, esquís, tallagespes, aparells ortopèdics, mobiliari d’exteriors i per a la fabricació d’èmbols i pistons. Un ús d'aquest metall es també l'eliminació dels sulfurs en el ferro i l'acer. Altres usos són: Additiu en propel·lents convencionals. Obtenció de fosa nodular (Fe-Si-Mg). Agent reductor en l'obtenció de urani i altres metalls a partir de les seves sals. L'hidròxid de magnesi, Mg(OH)2, també anomenat llet de magnèsia, el clorur de magnesi, MgCl2, el sulfat de magnesi, MgSO4 o sals Epsom i el citrat s'empren en medicina. L’hidròxid també s’utilitza en el refinat del sucre. El clorur de magnesi, MgCl2·6H2O s’usa pel tractament del cotó i els teixits de llana, en la fabricació del paper i en ciments i ceràmiques. El citrat de magnesi, Mg3(C6H5O7)2·4H2O,s’usa en medicina i en la preparació de begudes efervescents La pols de carbonat de magnesi, MgCO3 és utilitzat pels atletes com a gimnastes i aixecadors de pes per a millorar l'adherència dels objectes. També el carbonat s’usa com a material aïllant i refractari. L’òxid de magnesi, MgO, s’usa com a material refractari i aïllant de la calor, en cosmètica, com additiu en la fabricació de paper i com a laxant antiàcid lleu. Altres usos inclouen flaixos fotogràfics, pirotècnia i bombes incendiàries.
Toxicitat	És essencial per l’home.