|
|
|
|
|
Símbol: Ar |
Nombre atòmic: 18 |
|
|
Argó |
Argón |
Argon |
Argon |
Grup: 18 |
Període: 3 |
|
|
Família: Gasos nobles |
Configuració electrònica: 1s1 2s2 2p6 3s2 3p6 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Sir William
Ramsay, Baron Rayleigh |
Nacionalitat: Gran Bretanya |
Any: 1894 |
|||
|
Origen del nom: del
grec Argos que significa
inactiu. |
Una mica
d’història: En 1.785 Cavendish va
fer saltar espurnes elèctriques a través d'una barreja d'aire i
oxigen en presència d'una dissolució alcalina.
Mitjançant aquest procés, tot el nitrogen es convertia en
òxid nítric que era absorbit per la solució alcalina. Cavendish va observar que una petita proporció de la barreja gasosa no s'havia oxidat ni havia estat absorbida pel que va concloure que en l'aire existia una ínfima part que no era nitrogen ni oxigen, però aquest descobriment va ser ignorat durant un segle. En 1.882, Rayleigh mentre realitzava un estudi sobre la
densitat dels gasos va observar que la densitat del nitrogen obtingut a
partir de l'amoníac era una mica menor que la del nitrogen obtingut
per eliminació de l'oxigen de l'aire. Amb l'objecte de descobrir la causa d'aquesta
discordança, Ramsay es va oferir per a ajudar-li i van tractar el
nitrogen obtingut de l'aire amb magnesi roent per a formar nitrur de magnesi.
Van trobar que després d'aquest procés encara quedava un gas
residual, més pesat que el nitrogen, al que van sotmetre a una
anàlisi espectral trobant unes línies vermelles i verdes que no
corresponien a cap element conegut. Al 1894 van enunciar el descobriment del nou element,
l’argó |
||||
|
Estat natural: Es troba en l’aire en
petita proporció (menys del 1 %). En l’atmosfera de Mart es
troba 36Ar en una proporció de5ppm i 40Ar en una
proporció propera al 1,6 %. |
Estructura cristal·lina: Cúbica centrada en les cares |
|
|||
|
Abundància a l’ésser
humà: |
Abundància a la Terra: Present en l’atmosfera en una proporció del
0,93% |
Abundància al Sistema Solar: 200000
ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
|||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
|||
|
39,948 |
1656 |
-- |
28,5 |
||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
|||
|
gas |
83,96 |
87,3 |
|
||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
|||
|
0,88 |
-- |
0,98 |
|
||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
||
|
0 |
1520,5 |
2665,8 |
3930,8 |
0 |
|||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
||
|
0 |
-- |
1,6 |
|
||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
||
|
0 |
1,2 |
6,5 |
522,5 |
0,02 |
|||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: No és tòxic, però podria
provocar asfixia al no permetre l’accés d’oxigen al cos. |
||||
|
-- |
Gas noble |
||||||
|
Característiques: |
|
||||||
|
És un gas monoatòmic,
incolor i inodor. És el més abundant dels gasos nobles (0,93 %
de l’atmosfera). És un gas molt inert i no se sap que formi
compostos químics veritables. Fa una bona atmosfera per treballar
amb materials sensibles a l’aire ja que és més pesat que
l’aire i menys reactiu que el N2. |
|||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Simbol |
Vida mitjana |
Abundància % |
Altres |
|
Argó
– 35 |
18 |
17 |
35Ar |
1,77
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Argó
– 36 |
18 |
18 |
36Ar |
Estable |
0,34 |
|
|
Argó
– 37 |
18 |
19 |
37Ar |
35 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Argó
– 38 |
18 |
20 |
38Ar |
Estable |
0,06 |
|
|
Argó
- 39 |
18 |
21 |
39Ar |
268 anys
|
0,00 |
Radioactiu |
|
Argó
– 40 |
18 |
22 |
40Ar |
Estable
|
99,6 |
|
|
Argó
– 41 |
18 |
23 |
41Ar |
1,82 hores
|
0,00 |
Radioactiu |
|
Argó
– 42 |
18 |
24 |
42Ar |
33 anys
|
0,00 |
Radioactiu |
|
Argó
– 43 |
18 |
25 |
43Ar |
5,4 minuts
|
0,00 |
Radioactiu |
|
Argó
– 44 |
18 |
26 |
44Ar |
11,87
minuts
|
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
No s'ha
aconseguit fer-lo reaccionar químicament amb altres elements, encara
que, a temperatura per sota dels
0ºC, forma un hidrat, la unió del qual és degut a dèbils forces de Van der Waals
i no a un verdader enllaç químic. No
reacciona amb l’aigua però se’n dissolt una mica, 33,6 cm3/kg
a 20ºC. |
|
Amb aire |
No reacciona
|
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Amb HNO3 15M |
No reacciona |
|
Amb NaOH 6M |
No reacciona |
|
Obtenció |
El gas s'obté per
mitjà de la destil·lació fraccionada de l'aire liquat,
en el que es troba en una proporció d'aproximadament el 0,94%, i
posterior eliminació de l'oxigen residual amb hidrogen per
formació d’aigua. L'atmosfera marciana conté
un 1,6% de 40Ar i 5 ppm d 36Ar; la de Mercuri un 7% i la de Venus traces. |
|
L’argó es fa servir
per omplir les làmpades de incandescència pa fi de disminuir la
rapidesa amb la que s’evapora el filament de wolframi y augmentar la
seva duració. Alguns tubs fluorescents porten una
mescla de vapor de mercuri i argó. També s’utilitza com a
gas inert per soldar alguns metalls i evitar l’oxidació dels
metalls durant el procés de soldadura. Té usos en el laboratori i
per la fabricació de
cristalls de silici. |
|