24-Crom

Català	Español		English	Français	Símbol: Cr	Nombre atòmic: 24
Crom	Cromo		Chromium	chrome	Grup: 6	Període: 4
Família: Metalls de transició		Configuració electrònica: 1s² 2s² 2p⁶ 3s²3p⁶4s¹ 3d⁵

Generalitats
Descobridor/s: Louis Nicolas Vauquelin		Nacionalitat: França			Any: 1797
*Origen del nom: del grec chroma* (color)**		Una mica d’història: Fou descobert per el Francés Louis Nicolas Vauquelin l’any (1763-1829) quan estudiava un mineral trobat a Sibèria, crocoïta (PbCrO₄) i el va anomenar crom (del grec: chroma, que vol dir color) per els variats colors dels seus compostos. Va ser aïllat per primera vegada per Bunsen al 1.854.
Estat natural: En la natura es presenta en forma de sals i d’òxid. El seu mineral més important és la cromita (FeCrO₄), els jaciments més importants del qual es troben a : zona dels Urals, República Sud-africana, Zimbabwe, Turquia, Filipines, Albània, Finlàndia, Iran, Madagascar, Rússia, Rhodesia, Cuba, Brasil, Japó Índia i Pakistan. Crocoïta (PbCrO₄) també és un mineral de crom que es troba a Rússia, Brasil, Estats Units i Tasmània.		Estructura cristal·lina: Cúbica centrada en el cos		tots els angles rectes a = b = c
Abundància a l’ésser humà: 30ppb (parts per bilió) en pes	Abundància a la Terra: ocupa el lloc 21 è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre		Abundància al Sistema Solar: 15000 ppb (parts per bilió) en pes

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m³)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm³/mol)
	51,9961	7190		8,5		7,23
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	2130		2945
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,27	0,84 (Cr⁺²) 0,69 (Cr⁺³) 0,52 (Cr⁺⁶)		1,18
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	64,3	658,2	1592		2987		-2 –1 +1 +2 +3 +4 +5 +6
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å³)
	77,5		1,66		11,6
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	397,0	15,3	347,0		459,80		93,90
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: La pols del metall té perill de foc. Tots els compostos de crom s’han de considerar tòxics. Els compostos de crom (VI) són molt tòxics (poden provocar erupcions cutànies, malestar d’estómac i úlceres, problemes respiratoris, danys en ronyó i fetge, alteracions del material genètic) i cancerosos (càncer de pulmó). El compostos de crom (III) són menys tòxics. El crom(III) és essencial per l’home a nivell de traces, té un paper en el metabolisme de la glucosa, i sembla que té efecte en l’acció de la insulina, però en altres quantitats és tòxic. Els compostos de crom són contaminants.
	-0,74 Cr³⁺/Cr (solució àcida)	Metall
	Característiques:
	És un metall blanc platejat, dur trencadís i resistent químicament. No obstant és relativament suau i dúctil quan no està tensionat o quan és molt pur. El crom galvanitzat i polit és de color blanc-blavós brillant, el seu poder reflectiu és el 77 % del de la plata. Té quatre isòtops naturals.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància %	Altres
Crom – 48	24	24	⁴⁸Cr	21,6 hores	0.00	Radioactiu
Crom – 49	24	25	⁴⁹Cr	42,3 minuts	0,00	Radioactiu
Crom – 50	24	26	⁵⁰Cr	Estable	4,34
Crom – 51	24	27	⁵¹Cr	27,7 dies	0,00	Radioactiu
Crom – 52	24	28	⁵²Cr	Estable	83,79
Crom – 53	24	29	⁵³Cr	Estable	9,50
Crom – 54	24	30	⁵⁴Cr	Estable	2,37
Crom – 55	24	31	⁵⁵Cr	3,5 minuts	0,00	Radioactiu
Crom – 56	24	32	⁵⁶Cr	5,9 minuts	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	El crom reacciona amb el carboni per a donar carburs i amb l’oxigen, sofre i halògens a temperatures altes. Reacciona directament amb fluor a 400ºC i a 200-300atm, per a formar fluorur de crom (VI), CrF₆: Cr (s) + 3 F₂ (g) à CrF₆ (s) de color groc. Sota condicions més suaus es forma el fluorur de crom (V), CrF₅: 2 Cr (s) + 5 F₂ (g) à 2 CrF₅ (s) de color vermell. Sota condicions encara més suaus el crom reacciona amb els halògens per a formar halurs de crom (III): 2Cr (s) + 3 F₂ (g) à 2 CrF₃ (s) de color verd 2Cr (s) + 3 Cl₂ (g) à 2 CrCl₃ (s) de color verd-violeta 2Cr (s) + 3 Br₂ (g) à 2 CrBr₃ (s) de color verd fosc 2Cr (s) + 3 I₂ (g) à 2 CrI₃ (s) de color verd fosc Es dissol en el àcid clorhídric diluït i dona solucions que contenen el ió aquós Cr (II) i gas hidrogen. A la pràctica el Cr (II) és present com a ió complex (Cr(OH₂)₆)²⁺. Resultats similars s’obtenen amb l’àcid sulfúric, tot i que mostres de crom pur resisteixen l’atac de l’àcid. No reacciona amb àcid nítric, NO₃H: Cr (s) + 2 HCl (aq) à Cr²⁺ (aq) + 2 Cl^- (aq) + H₂ (g) El crom reemplaça part de l'alumini o del ferro en molts minerals, donant-los els seus colors característics. Moltes pedres precioses deuen el seu color a la presència de compostos de crom. Els minerals aprofitables són escassos, sent la cromita (FeCr₂O₄ ) l'únic important. En la cromita i en les sals cròmiques, el crom té valència +3. La majoria d'aquests compostos són verds, encara que alguns són vermells o blaus. L'òxid cròmic (Cr₂O₃) és un sòlid verd. En els cromats i dicromats, el crom té valència +6. El dicromat de potassi (K₂Cr₂O₇) és un sòlid vermell, soluble en aigua que, barrejat amb gelatina, dóna una emulsió sensible a la llum útil en processos fotogràfics. Els cromats són generalment grocs, sent el més conegut el cromat de plom (PbCrO₄), un sòlid insoluble àmpliament usat com pigment anomenat groc crom. El verd crom és una barreja de groc crom i blau de prusia.
Amb aire	No reacciona
Amb H₂O	No reacciona
*Amb HCL* 6M**	Suau; H₂ ; CrCl₂
*Amb HNO₃* 15M**	Es torna passiu
*Amb NaOH* 6M**	--

Obtenció

Per reducció de l'òxid amb alumini en pols (mètode Goldschmidt). També mitjançant electròlisis de dissolucions àcides de crom (VI).

Comercialment la font més útil de crom és la mena de cromita (FeCr₂O₄). Oxidació per aire d’aquesta mena en àlcali fos dona cromat de sodi, Na₂CrO₄, que es converteix en òxid de crom (II), Cr₂O₃, per extracció en aigua, precipitació i reducció amb carboni; llavors l’òxid es redueix amm alumini o silici per formar crom metall:

Cr₂O₃ + 2 Al à 2 Cr + Al₂O₃

2 Cr₂O₃ + 3 Si à 4 Cr + 3 SiO₂

Una altra manera d’obtenir-lo és per processos de galvanoplàstia. Això implica la dissolució del Cr₂O₃ en àcid sulfúric per donar un electròlit utilitzat per a la galvanoplàstia del crom.

Usos

L’ús principal està en els aliatges amb ferro, níquel i cobalt, amb els que augmenta la duresa, tenacitat i resistència a la corrosió. En els acers inoxidables, el crom constitueix el 10 % o més de la composició final.

Per la seva duresa, un aliatge de Cr-Co-W s’utilitza per a ferramenta de tall de metalls.

El crom dipositat electrolíticament proporciona un acabat brillant, dur i resistent a la corrosió, per això s’ha utilitzat durant molt de temps en la indústria de l’automòbil encara que avui dia ja ha estat reemplaçat pel plàstic.

Un altre ús important és, en forma de cromita, com a material refractari per al seu alt punt de fusió, la seva petita dilatació tèrmica i l’estabilitat de la seva estructura cristal·lina.

Les sals de crom s’utilitzen per a colorar vidre, és el responsable del color verd de les maragdes i el color vermell dels robins. També s’utilitzen com a catalitzadors i en la indústria tèxtil com a mordents.

El CrO2 s’utilitza en cintes magnètiques.

Els dicromats com K₂Cr₂O₄, són agents oxidants i s’utilitzen en l’anàlisi quantitativa i també per adobar pells.

Toxicitat

Molt tòxic