26-Ferro

Català	Español		English	Français	Símbol: Fe	Nombre atòmic: 26
Ferro	Hierro		Iron	Fer	Grup: 8	Període: 4
Família: metalls de transició		Configuració electrònica: 1s²2s²2p⁶3s²3p⁶3d⁶4s²

Generalitats
Descobridor/s: és un element conegut des de la prehistòria, per tant, no se sap qui el va descobrir.		Nacionalitat: a tot el món			Any: és conegut de de la prehistòria però es pensa que es coneix més o menys des de l’any 4000 a.C.
Origen del nom: Possiblement la paraula ferro derivi de paraules anteriors amb el significat de “metall sagrat” perquè s’utilitzava per a fer les espases que s’usaven en les Croades. El símbol Fe, prové de la paraula llatina “ferrum”		Una mica d’història: Encara que el ferro no es troba habitualment lliure en la Naturalesa (només en alguns petits jaciments a Groenlàndia i en els meteorits), és un dels metalls que es coneix des de la prehistòria, en la qual s'usava per a fabricar armes i utensilis decoratius a causa de la gran abundància dels minerals que el contenen i a la facilitat amb què aquests poden reduir-se amb carbó. Les mostres més antigues que es coneixen, són un grup de comptes de ferro oxidat que van ser trobades a Egipte, que daten aproximadament de l'any 4000 A. de C. Es coneix amb el nom d'edat del ferro al període en el qual es van començar a utilitzar utensilis i armes d'aquest metall. Aquest període va començar a Àsia Menor sobre el segle XIV a. de C. i a Europa, en la regió del Danubi, aproximadament en el segle X a. de C. Els començaments del processament modern del ferro poden situar-se a Europa central a mitjan segle XIV.
Estat natural: Es troba en els meteorits, coneguts com siderites, generalment aliat amb el níquel. El mineral principal de ferro és la hematites, òxid de ferro Fe₂O₃, que es troba en mines als Estats Units en Minnesota, Michigan, i Wisconsin. Altres minerals importants són magnetita, siderita i limonita. La pirita, sulfur de ferro, no es processa com mineral de ferro perquè és massa difícil treure el sofre. El nucli de la Terra es compon en gran part de ferro.		Estructura cristal·lina: Cúbica centrada a les cares		a = b = c Tots els angles rectes
Abundància a l’ésser humà: 6·10⁴ ppb (parts per bilió) en pes.	Abundància a la Terra: Ocupa el 4t lloc en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 11·10⁵ ppb (parts per bilió) en pes.

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m³)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm³/mol)
	55,845	7874		4,5		7,1
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	Sòlid	1808		3023
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,26	0,76 (Fe⁺² ) 0,64 (Fe⁺³)		1,17
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	15,7	759,3	1561,1		2957,3		-2, -1, +1, +2, +3, +4, +5, +6
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å³)
	103,0		1,83		8,4
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	418,0	14,9	351,0		459,80		72,80
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: Les pólvores del metall són un perill de foc. Tots els compostos de ferro s’haurien de veure com tòxics. La carència de ferro provoca anèmia, però el ferro sobrant al cos provoca danys al fetge i ronyó. Es sospita que alguns compostos de ferro són carcinògens.
	-0,04 V Fe³⁺/ Fe (solució àcida)	Metall
	Característiques:
	El ferro pur és un metall gris platejat, bon conductor de l'electricitat, tou, dúctil i maleable a temperatura ordinària, que es torna plàstic per sobre dels 790ºC. El ferro es magnetitza fàcilment a temperatura ordinària; és difícil de magnetizar en calent i sobre els 790ºC la propietat magnètica desapareix. El metall existeix en tres formes diferents: ordinari, o α-ferro (ferro alfa) d'estructura cúbica centrada en el cos, γ-ferro (ferro-gamma) d'estructura cúbica centrada en les cares i d-ferro (ferro-delta) d'estructura similar a la forma alfa i de propietats també semblants. La transició des de α-ferro a γ-ferro es produeix al voltant dels 910ºC, i la transició des de γ-ferro a δ-ferro es produeix al voltant dels 1.400ºC. Les propietats físiques diferents de totes les formes alotrópiques i el seu diferent comportament per a addicionar el carboni juguen un important paper en la formació, l'enduriment i temperant d'acer. Els compostos de ferro són essencials per a la vida, per exemple hi ha un àtom de ferro en l’hemoglobina, responsable del transport de la sang pel corrent sanguini.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Ferro-52	26	26	⁵²Fe	8,28 hores	0,00	Radioactiu
Ferro-53	26	27	⁵³Fe	8,51 minuts	0,00	Radioactiu
Ferro-54	26	28	⁵⁴Fe	Estable	5,845
Ferro-55	26	29	⁵⁵Fe	2,73 anys	0,00	Radioactiu
Ferro-56	26	30	⁵⁶Fe	Estable	91,754
Ferro-57	26	31	⁵⁷Fe	Estable	2,119
Ferro-58	26	32	⁵⁸Fe	Estable	0,282
Ferro-59	26	33	⁵⁹Fe	45,51 dies	0,00	Radioactiu
Ferro-60	26	34	⁶⁰Fe	1,5·10⁶ anys	0,00	Radioactiu
Ferro-61	26	35	⁶¹Fe	6 minuts	0,00	Radioactiu
Ferro-62	26	36	⁶²Fe	68 segons	0,00	Radioactiu

Reactivitat

Descripció

És un metall actiu. Es combina amb els halògens en excés, sofre, fòsfor, carboni i silici. Amb els halògens forma halurs de ferro (III): 2Fe (s) + 3F₂ (g) à 2FeF₃ (s) de color blanc

2Fe (s) + 3Cl₂ (g) à 2FeCl₃ (s) de color marró fosc

2Fe (s) + 3Br₂ (l) à 2FeBr₃ (s) de color marró vermellós

La mateixa reacció amb iode no té lloc per problemes termodinàmics; el ferro és massa oxidant i el iode massa reductor. La reacció directe entre el ferro i el iode dóna FeI₂: Fe (s) + I₂ (s)

Estable