|
|
|
|
|
Símbol: Br |
Nombre atòmic: 35 |
|
|
Brom |
Bromo |
Bromine |
Brome |
Grup: 17 |
Període: 4 |
|
|
Família: Halogens |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p5 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Antoine J. Balard |
Nacionalitat: França |
Any: 1826 |
|||
|
Origen del nom: del grec
“bromos” que vol dir mal olor. |
Una mica d’història: Per la seva gran similitud
química amb el clor, amb el que va associat freqüentment , es va
tardar molt de temps a considerar-lo com un element independent
d’aquest. A l’any 1826, mentre feia un estudi de les
aigües mares que resultaven de la cristal·lització de la
sal als pantans pròxims a Montpellier (França), Antoine
Jérôme Balard va obtenir un líquid de color bru fosc,
molt irritant i d’olor molt desagradable, al que va anomenar
“muride”. Posteriorment va canviar aquest nom
pel de brom, procedent del grec bromos,
que significa mal olor. El brom no es va preparar en
quantitat fins 1860. |
||||
|
Estat natural: El
brom no es troba a la natura com a element lliure, sinó formant principalment
bromurs. Tot
i que l’escorça terrestre conté de 1015 a 1016
tones de brom, la major part del brom recuperable es troba a la hidrosfera. L’aigua
de mar, que conté una concentració mitjana de 65 ppm de
brom, és la seva principal
font d’obtenció. Les
altres fonts principals en els Estats Units són salines
subterrànies i llacs salats, amb producció comercial a
Michigan, Arkansas i Califòrnia. |
Estructura cristal·lina:
Ortorròmbic |
|
|||
|
Abundància
a l’ésser humà: 2900 ppb (parts per bilió) en pes |
Abundància
a la Terra: L’aigua del mar, que conté una
concentració mitjana de 65ppm de brom, és la principal font
d’obtenció. L’escoça terrestre conte entre
1015 i 1016 tones de brom. |
Abundància
al Sistema Solar: 7 ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
79,904 |
4050 |
-- |
23,5 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
Líquid |
265,9 |
331,94 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,12 |
1,95 (Br-1) 0,39
(Br+7) |
1,14 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
324,7 |
1139,9 |
2103,4 |
3473,4 |
-1, +1, +3, +4, +5, +7 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
0,0 |
2,96 |
3,1 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
112,0 |
10,8 |
29,6 |
71,06 |
0,12 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: S’ha de manejar amb molta precaució
ja que si entra en contacte amb la pell, provoca úlceres que es curen
molt lentament. El brom és un líquid
molt corrosiu i oxidant, el vapor del qual ataca els ulls i als pulmons amb
efectes dolorosos, però la seva olor serveix d’avís. Les sals de bromurs són
tòxiques. Poden provocar disfuncions del sistema nerviós i
alteracions del material genètic. També poden danyar
òrgans com el fetge, ronyons, pulmons i testicles i poden causar
disfuncions estomacals i gastrointestinals. El consum excessiu de brom provoca
depressió i pèrdua de pes. |
|||||
|
+1,60 HBrO/Br2 (solució àcida) |
no metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
A temperatura ambient, és un
líquid de color vermell fosc, tres vegades més dens que
l’aigua, que es volatilitza amb facilitat produïnt un vapor
vermellós verinós i sofocant compost per molècules
diatòmiques. Té un punt d’ebullició baix
però densitat alta. Té dos isòtops
estables i varis radioisòtops. És lleugerament soluble en
aigua i per damunt dels 7ºC forma amb aquesta un sòlid
vermellós hidratat, Br2 · 10H2O. És molt soluble en una
ample varietat de dissolvents orgànics com alcohol, èter,
cloroform i sulfur de carboni. Les seves propietats són
intermèdies entre les del clor i les del iode. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Brom–72 |
35 |
37 |
72Br |
1,31
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–73 |
35 |
38 |
73Br |
3,4
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–74 |
35 |
39 |
74Br |
25,4
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–75 |
35 |
40 |
75Br |
1,62
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–76 |
35 |
41 |
76Br |
16
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–77 |
35 |
42 |
77Br |
2,376
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–78 |
35 |
43 |
78Br |
6,46
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–79 |
35 |
44 |
79Br |
Estable |
50,69 |
|
|
Brom–80 |
35 |
45 |
80Br |
17,66
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–81 |
35 |
46 |
81Br |
Estable |
49,31 |
|
|
Brom–82 |
35 |
47 |
82Br |
1,471
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Brom–83 |
35 |
48 |
83Br |
2,4 hores |
0,00 |
|