Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

 

Català

Español

English

Français

Símbol:

Kr

Nombre atòmic: 36

Criptó

Kriptón

Krypton

Krypton

Grup: 18

Període: 4

Família: Gasos nobles

Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6  

 

 

 

 

Generalitats

Descobridor/s: William Ramsey -  Morris William Travers

Nacionalitat: Gran Bretanya

Any: 1898

Origen del nom: del grec “kryptos” que significa “ocult”

Una mica d’història: El criptó es va aïllar per primera vegada en 1.898 pels químics britànics Sir William Ramsay i Morris William Travers mitjançant la destil·lació fraccionada d'una barreja de gasos nobles, quatre anys més tard que Ramsay el descobrís.

El criptó quedava al residu després d’evaporar aigua, oxigen, nitrogen, heli i argó des d’una mostra d’aire.

El criptó és present en l’aire en una concentració aproximada de 1 ppm.

Estat natural: El criptó està present en la atmosfera en molt petita proporció (0,05 ppm en volum i 0,143 ppm en pes).

La seva presència en l’escorça és molt escassa: 0,15 ppb.

Es troba a nivell de traces en minerals i meteorits.

Estructura cristal·lina:

 

Sistema cúbic centrat en les cares

Tots els angles rectes

Abundància a l’ésser humà: -

Abundància a la Terra: La seva presència en l’escorça terrestre és molt escassa: 0,15 ppb (parts per bilió) en pes.

Abundància al Sistema Solar: 40 ppb (parts per bilió) en pes.

En l'atmosfera del planeta Mart s'ha trobat un contingut de 0,3 ppm de criptó.

 

 

 

 

 

 

Propietats

Físiques

Massa atòmica (u)

Densitat (kg/m3)

Duresa (escala de Mohs)

Volum atòmic (cm3/mol)

83,8

2823

--

38,9

Tèrmiques

Estat d’agregació

a 298 K

Punt de fusió (K)

Punt d’ebullició (K)

 

Gas

116,6

120,86

 

Radis

Radi atòmic (Å)

Radi iònic (Å)

Radi covalent (Å)

 

1,03

--

1,12

 

Ionització

Afinitat electrònica (KJ/mol)

1a energia ionització (KJ/mol)

2a energia ionització (KJ/mol)

3a energia ionització (KJ/mol)

Estats d’oxidació

0

1350,7

2350,3

3565,1

+2

Elèctriques

Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)-1

Electròniques

Electronegativitat (Pauling)

Polaritzabilitat (Å3)

 

0

3

2,5

 

Termodinàmiques

Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)

Calor de fusió (KJ/mol)

Calor de vaporització (KJ/mol)

Calor específica

(J/kg K)

Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)

0

2,3

9,1

248

0,01

Altres

Potencial normal de reducció (v)

Caràcter metàl·lic

Precaucions: El gas del criptó no és tòxic sinó que en principi podria asfixiar amb negar l'accés del cos a l'oxigen.

--

Gas noble

Característiques:

 

És un gas incolor, inodor i insípid, monoatòmic com els altres gasos nobles. Les úniques forces interatòmiques existents són les febles forces de Van der Waals.

El criptó sòlid és una substància cristal·lina blanca amb una estructura cúbica centrada.

El criptó es caracteritza per les seves línies espectrals verdes i taronges brillants. En 1960 es va acceptar internacionalment, que la unitat fonamental de llargada, el metre, es definís com 1650763,73 longitud d’ona en el buit de la línia espectral taronja vermella del Kr-33

 

 

 

 

 

 

 

Isòtops

Isòtop

Protons

Neutrons

Símbol

Vida mitjana

Abundància(%)

Altres

Kr-74

36

38

74Kr

11,5 minuts

0,00

Radioactiu

Kr-75

36

39

75Kr

4,3 minuts

0,00

Radioactiu

Kr-76

36

40

76Kr

14,8 hores

0,00

Radioactiu

Kr-77

36

41

77Kr

1,24 hores

0,00

Radioactiu

Kr-78

36

42

78Kr

Estable

0,35

 

Kr-79

36

43

79Kr

1,45 dies

0,00

Radioactiu

Kr-80

36

44

80Kr

Estable

2,28

 

Kr-81

36

45

81Kr

210.000 anys

0,00

Radioactiu

Kr-82

36

46

82Kr

Estable

11,58

 

Kr-83

36

47

83Kr

Estable

11,49

 

Kr-84

36

48

84Kr

Estable

57

 

Kr-85

36

49

85Kr

10,73 anys

0,00

Radioactiu

Kr-86

36

50

86Kr

Estable

17,30

 

Kr-87

36

51

87Kr

1,27 hores

0,00

Radioactiu

Kr-88

36

52

88Kr

2,84 hores

0,00

Radioactiu

Kr-89

36

53

89Kr

3,15 minuts

0,00

Radioactiu

Kr-90

36

54

90Kr

32,3 segons

0,00

 

 

 

 

 

 

 

 

Reactivitat

Descripció

És molt inactiu pero en 1962 i 1963 es van sintetitzar varis compostos com KrF2 i KrF4.

Una barreja de criptó i fluor, F2, refredada a -196ºC i amb una descàrrega elèctrica o amb    R-X, condueix a la formació del diflorur de criptó, que es descompon a temperatura ambient:

              Kr (s) + F2 (s) à KrF2 (s)

Amb aire

No reacciona

Amb H2O

No reacciona

Amb HCL  6M

No reacciona

Amb HNO3 15M

No reacciona

Amb NaOH 6M

No reacciona

 

 

 

 

 

 

 

Obtenció

Es troba entre els gasos volcànics i aigües termals i en diversos minerals en molt petites quantitats. Pot extraure's de l'aire líquid per destil·lació fraccionada.

Una barreja d’isòtops estables i radioactius de criptó es produeix en reactors nuclears a partir d’urani per fissió lenta de neutrons.

Usos

El criptó s'usa sol o amb argó i neó en bombetes incandescentes. Emet un característic i nítid color vermell ataronjat en un tub de descàrrega elèctrica; aquests s'usen per a il·luminar pistes d'aterratge perquè la llum vermella és visible des de llargues distàncies, penetra la boira i té més abast que la llum ordinària.

S’utilitza també en làmpades de flash fotogràfiques per a fotografies d’alta velocitat.

Toxicitat

Desconeguda