|
|
|
|
|
Símbol: Rb |
Nombre atòmic: 37 |
|
|
Rubidi |
Rubidio |
Rubidium
|
Rubidium |
Grup: 1 |
Període: 5 |
|
|
Família: metall alcalins |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s1 |
|||||
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Robert Wilhem Bunsen i Gustav Robert Kirchoff |
Nacionalitat: Alemania |
Any: 1861 |
|||
|
Origen del nom: El nom es deu al color robí (vermell fosc)
de les seves línies espectrals característiques. |
Una mica d’història: Va ser
descobert en 1.860 juntament amb el cesi pel físic Gustav Robert
Kirchoff i pel químic Robert Wilhelm Bunsen, ambdós alemanys,
mitjançant l'anàlisi espectral dels residus sòlids de
l'aigua mineral de Durkheim. |
||||
|
Estat natural: El rubidi és massa
reactiu per ser trobat com a metall lliure a la natura. No es troba en grans dipòsits sinó que
acompanya a certes aigües minerals i apareix en molts minerals d'altres
metalls com biotita, lepidolita, carnal·lita i feldespat. És
present en alguns minerals trobats a Amèrica del Nord,
Sud-Àfrica, Rússia i Canadà. Es troba també en petites
quantitats en les cendres de te, cafè, tabac i altres plantes. |
Estructura cristal·lina: Sistema
cúbic centrat en el cos |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: 4600 ppb (parts per bilió) en pes |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 16é en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 10 ppb
(parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
|||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
|||
|
85,4678 |
1532 |
0,3 |
55,9 |
||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
|||
|
sòlid |
312,1 |
961 |
|
||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
|||
|
2,48 |
1,48 (Rb+1) |
2,16 |
|
||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
||
|
46,9 |
403 |
2632,1 |
3859,4 |
+1 |
|||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
||
|
77,9 |
0,82 |
47,3 |
|
||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
||
|
86,0 |
2,2 |
76,0 |
334,40 |
58,20 |
|||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Si s’incendia pot provocar cremades. El
rubidi reacciona ràpidament amb la humitat de la pell i forma
hidròxid de rubidi, que provoca cremades en els ulls i en la pell. |
||||
|
- 2,93 Rb+/Rb |
metall |
||||||
|
Característiques: |
|
||||||
|
És un sòlid blanc
platejat i molt tou. És un dels elements més electropositius i
alcalins. Després del cesi, és el més actiu dels metalls
alcalins. Igual que altres metalls alcalins
forma amalgames amb mercuri i també forma aliatges amb or, cesi, sodi
i potassi. Dona color groc-violeta a la flama. |
|||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància % |
Altres |
|
Rubidi
– 81 |
37 |
44 |
Rb81 |
4,57
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Rubidi
– 82 |
37 |
45 |
Rb82 |
1,258
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Rubidi
– 83 |
37 |
46 |
Rb83 |
86,2
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Rubidi
– 84 |
37 |
47 |
Rb84 |
32,9
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Rubidi
– 85 |
37 |
48 |
Rb85 |
Estable |
72,17 |
|
|
Rubidi
– 86 |
37 |
49 |
Rb86 |
18,65
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Rubidi
– 87 |
37 |
50 |
Rb87 |
48000
milions d’anys |
27,83 |
|
|
Rubidi
– 88 |
37 |
51 |
Rb88 |
17,7
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Rubidi
– 89 |
37 |
52 |
Rb89 |
15,44
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Rubidi
– 90 |
37 |
53 |
Rb90 |
2,6
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
En
general, el comportament químic del rubidi s’assembla al del
sodi i al del potassi. S’entela
immediatament per exposició a l’aire, forma un recubriment
d’òxid (barreja de Rb2O, Rb2O2
i RbO2) i pot cremar espontàniament formant principalment
superòxid de rubidi de color marró fosc: Rb (s) + O2
(g) à RbO2 (s) El metall
fos s’inflama espontàniament en l’aire. Reacciona
molt ràpidament amb l'aigua per formar una solució incolora
d’hidròxid de rubidi, RbOH, i hidrogen gas que crema
immediatament després de ser format. La solució resultant
és bàsica a causa de l’hidròxid dissolt. La reacció
és molt exotèrmica i tan ràpida que si es fa en un got
de vidre, aquest es pot esmicular. La reacció és més
lenta que amb el cesi però més ràpida que amb el
potassi: 2 Rb (s) + 2 H2O
à 2 RbOH (aq) + H2 (g) Reacciona
amb hidrogen per a formar un hidrur, un dels hidrur alcalins menys estables. No
reacciona amb nitrogen. Reacciona
vigorosament amb halògens per formar halurs de rubidi: 2 Rb (s) + F2 (g) à 2 RbF (s)
2 Rb (s) + Cl2 (g) à 2 RbCl (s) 2 Rb (s) + Br2 (g) à 2 RbBr (s)
2 Rb (s) + I2 (g) à 2 RbI (s) Es
dissolt fàcilment en àcid sulfúric diluït per a
donar solucions que contenen el ió aquós Rb (I) juntament amb
hidrogen gas: 2 Rb (s) + H2SO4 (aq) à 2 Rb+ + SO4- (aq) + H2
(g) Es poden
preparar compostos organorubídics amb tècniques semblants a les
utilitzades amb el sodi i el potassi. |
|
Amb aire |
Vigorosa; |
|
Amb H2O |
Vigorosa; |
|
Amb HCL | |