Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Rb	Nombre atòmic: 37
Rubidi	Rubidio		Rubidium	Rubidium	Grup: 1	Període: 5
Família: metall alcalins		Configuració electrònica: 1s^2 2s^22p^6 3s^2 3p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^1

Generalitats
Descobridor/s: Robert Wilhem Bunsen i Gustav Robert Kirchoff		Nacionalitat: Alemania			Any: 1861
Origen del nom: El nom es deu al color robí (vermell fosc) de les seves línies espectrals característiques.		Una mica d’història: Va ser descobert en 1.860 juntament amb el cesi pel físic Gustav Robert Kirchoff i pel químic Robert Wilhelm Bunsen, ambdós alemanys, mitjançant l'anàlisi espectral dels residus sòlids de l'aigua mineral de Durkheim.
Estat natural: El rubidi és massa reactiu per ser trobat com a metall lliure a la natura. No es troba en grans dipòsits sinó que acompanya a certes aigües minerals i apareix en molts minerals d'altres metalls com biotita, lepidolita, carnal·lita i feldespat. És present en alguns minerals trobats a Amèrica del Nord, Sud-Àfrica, Rússia i Canadà. Es troba també en petites quantitats en les cendres de te, cafè, tabac i altres plantes.		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos		tots els angles són rectes
Abundància a l’ésser humà: 4600 ppb (parts per bilió) en pes	Abundància a la Terra: ocupa el lloc 16é en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 10 ppb (parts per bilió) en pes

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	85,4678	1532		0,3		55,9
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	312,1		961
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	2,48	1,48 (Rb^+1)		2,16
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	46,9	403	2632,1		3859,4		+1
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	77,9		0,82		47,3
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	86,0	2,2	76,0		334,40		58,20
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: Si s’incendia pot provocar cremades. El rubidi reacciona ràpidament amb la humitat de la pell i forma hidròxid de rubidi, que provoca cremades en els ulls i en la pell.
	- 2,93 Rb^+/Rb	metall
	Característiques:
	És un sòlid blanc platejat i molt tou. És un dels elements més electropositius i alcalins. Després del cesi, és el més actiu dels metalls alcalins. Igual que altres metalls alcalins forma amalgames amb mercuri i també forma aliatges amb or, cesi, sodi i potassi. Dona color groc-violeta a la flama.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància %	Altres
Rubidi – 81	37	44	Rb^81	4,57 hores	0,00	Radioactiu
Rubidi – 82	37	45	Rb^82	1,258 minuts	0,00	Radioactiu
Rubidi – 83	37	46	Rb^83	86,2 dies	0,00	Radioactiu
Rubidi – 84	37	47	Rb^84	32,9 dies	0,00	Radioactiu
Rubidi – 85	37	48	Rb^85	Estable	72,17
Rubidi – 86	37	49	Rb^86	18,65 dies	0,00	Radioactiu
Rubidi – 87	37	50	Rb^87	48000 milions d’anys	27,83
Rubidi – 88	37	51	Rb^88	17,7 minuts	0,00	Radioactiu
Rubidi – 89	37	52	Rb^89	15,44 minuts	0,00	Radioactiu
Rubidi – 90	37	53	Rb^90	2,6 minuts	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	En general, el comportament químic del rubidi s’assembla al del sodi i al del potassi. S’entela immediatament per exposició a l’aire, forma un recubriment d’òxid (barreja de Rb2O, Rb2O2 i RbO2) i pot cremar espontàniament formant principalment superòxid de rubidi de color marró fosc: Rb (s) + O2 (g) à RbO2 (s) El metall fos s’inflama espontàniament en l’aire. Reacciona molt ràpidament amb l'aigua per formar una solució incolora d’hidròxid de rubidi, RbOH, i hidrogen gas que crema immediatament després de ser format. La solució resultant és bàsica a causa de l’hidròxid dissolt. La reacció és molt exotèrmica i tan ràpida que si es fa en un got de vidre, aquest es pot esmicular. La reacció és més lenta que amb el cesi però més ràpida que amb el potassi: 2 Rb (s) + 2 H2O à 2 RbOH (aq) + H2 (g) Reacciona amb hidrogen per a formar un hidrur, un dels hidrur alcalins menys estables. No reacciona amb nitrogen. Reacciona vigorosament amb halògens per formar halurs de rubidi: 2 Rb (s) + F2 (g) à 2 RbF (s) 2 Rb (s) + Cl2 (g) à 2 RbCl (s) 2 Rb (s) + Br2 (g) à 2 RbBr (s) 2 Rb (s) + I2 (g) à 2 RbI (s) Es dissolt fàcilment en àcid sulfúric diluït per a donar solucions que contenen el ió aquós Rb (I) juntament amb hidrogen gas: 2 Rb (s) + H2SO4 (aq) à 2 Rb^+ + SO4^- (aq) + H2 (g) Es poden preparar compostos organorubídics amb tècniques semblants a les utilitzades amb el sodi i el potassi.
Amb aire	Vigorosa; Rb2O
Amb H2O	Vigorosa; H2 ; RbOH
Amb HCL 6M	Vigorosa; H2 ; RbCl
Amb HNO3 15M	Vigorosa; RbNO3 ; H2 ; NOx
Amb NaOH 6M	Vigorosa; H2 ; RbOH

Obtenció	La seva síntesi exigeix un pas electrolític, difícil perquè s’ha d’afegir un electró al ió Rb+ pobrament electronegatiu. No es pot obtenir pel mateix mètode que el sodi, com es podria esperar. Això és perquè el metall de rubidi, una vegada format per electròlisi del clorur de rubidi líquid (RbCl) és massa soluble en la sal fosa: Càtode: Rb+ (l) + e- à Rb (l) Ànode: Cl- (l) à ½ Cl2 (g) + e- En canvi es pot obtenir per la reacció del sodi metàl·lic amb clorur de rubidi fos calent: Na + RbCl à Rb + NaCl Això és una reacció d’equilibri i sota aquestes condicions, el rubidi és altament volàtil i es treu del sistema relativament lliure d’impureses de sodi. El metall també es pot obtenir tractant en el buit el RbCl fos amb Ca. També s'obté escalfant el seu hidròxid amb magnesi o alumini en corrent d'hidrogen. Pot obtenir-se precipitant-lo, juntament amb el potasi i el cesi, com cloroplatinat per tractament dels seus minerals i separant-los posteriorment.
Usos	El rubidi es fa servir en en cèl·lules fotoelèctriques , per a certs catalitzadors, en tubs de buit i per fer ulleres especials. L'isòtop Rb-87 s'utilitza en la determinació de l'edat geològica de roques amb més de 100 milions d'anys d'antiguitat. El rubidi es ionitza fàcilment i així té un ús possible en “motors de ions” per a naus espacials (però el cesi és una mica més eficaç). El RbAg4I5 té la conductivitat, a temperatura ambient, més alta de qualsevol cristall iònic conegut; a temperatura ambient la seva conductivitat és similar a la de l’àcid sulfúric diluït, això suggereix la seva utilització en bateries de pel·lícula fina.
Toxicitat	Moderadament tòxic per ingestió.