|
|
|
|
|
Símbol: Sr |
Nombre atòmic: 38 |
|
|
Estronci |
Estroncio |
Strontium |
Strontium |
Grup: 2 |
Període: 5 |
|
|
Família: Alcalinoterris |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p 6 3s2 3p 6 4s 2 3d 10 4p 6 5s 2 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Adair Crawford |
Nacionalitat: Gran
Bretaña |
Any: 1790 |
|||
|
Origen del nom: Prové
del lloc on fou descobert, en les mines de plom de Strontian (Escòcia). |
Una mica
d’història: Al 1790 Crawford va reconèixer un mineral nou,
l’estroncianita, en mostres de whiterita (mineral de carbonat de bari,
BaCO3) en les mines de plom de Strontian (Escòcia).
L’estrocianita contenia un element nou; ara se sap que aquest mineral
està constituït per carbonat d’estronci, SrCO3. L’element, però, no
fou aïllat fins 1808 quan Davy el va obtenir per electròlisi
d’un mescla de contenia clorur d’estronci i òxid
mercúric. |
||||
|
Estat natural: No es
troba mai en estat elemental, es presenta principalment com estroncianita
(SrCO3) i celestita (SrSO4). Els jaciments més
importants estan a Mèxic, Anglaterra i Escòcia. |
Estructura cristal·lina: Sistema Cúbic centrat en les
cares |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: 4600 ppb (parts per bilió) en pes |
Abundància
a la Terra: Ocupa el 15è lloc en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 40 ppb
(parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
|||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
|||
|
87,62 |
2,63 |
1,8 |
33,7 |
||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
|||
|
solid |
1042,2 |
1654 |
|
||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
|||
|
2,15 |
1,10 (Sr2+) |
1,91 |
|
||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
||
|
0 |
549,5 |
1064,2 |
4206,7 |
+2 |
|||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
||
|
43,5 |
0,95 |
27,6 |
|
||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
||
|
164,0 |
9,2 |
139,0 |
735,68 |
35,40 |
|||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Químicament
l’estronci s’assembla al calci i el cos humà no els
distingeix. Per això es absorbit pel cos i s’emmagatzema a
l’esquelet en llocs on hauria de ser el calci i pot causar problemes en
el creixement dels ossos. Això també passa amb
el 90Sr radioactiu, produït en explosions nuclears durant els
anys 50; aquest element s’estén àmpliament en
l’ambient i pot causar a més a més, anèmia, falta
d’oxigen i en concentracions molt altes pot causar càncer,
perquè danya el material genètic de les cèl·lules. El metall finament dividit
s’encén espontàniament en aire. |
||||
|
- 2,89 Sr2+/Sr |
Metall |
||||||
|
Característiques: |
|
||||||
|
És un element
metàl·lic, de color blanc platejat recentment tallat
però ràpidament es torna groguenc per la formació de
l’òxid, és relativament dúctil i
mal·leable. És el menys abundant dels
metalls alcalinoterris. El metall finament dividit
s’encén espontàniament en aire. Les sals d’estronci
volàtils transmeten un color carmesí excel·lent a les
flames i per això aquestes sals s’utilitzen en
pirotècnia. |
|||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància % |
Altres |
|
Estronci
- 80 |
38 |
42 |
80Sr |
1,77
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 81 |
38 |
43 |
81Sr |
22,3
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 82 |
38 |
44 |
82Sr |
25,36
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 83 |
38 |
45 |
83Sr |
1,35dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 84 |
38 |
46 |
84Sr |
Estable |
0,56 |
|
|
Estronci
- 85 |
38 |
47 |
85Sr |
64,84
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 86 |
38 |
48 |
86Sr |
Estable |
9,86 |
|
|
Estronci
- 87 |
38 |
49 |
87Sr |
Estable |
7,02 |
|
|
Estronci
- 88 |
38 |
50 |
88Sr |
Estable |
82,56 |
|
|
Estronci
- 89 |
38 |
51 |
89Sr |
50,52
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 90 |
38 |
52 |
90Sr |
29,1
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 91 |
38 |
53 |
91Sr |
9,5
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 92 |
38 |
54 |
92Sr |
2,71
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estronci
- 93 |
38 |
55 |
93Sr |
7,4
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
S’entela ràpidament en
l’aire (és més reactiu en l’aire que el magnesi),
la superfície es cobreix amb una capa fina d’òxid. Una
vegada encès, en l’aire, dona una mescla d’òxid
d’estronci, SrO, i nitrur d’estronci, Sr3N2: 2
Sr (s) + O2 (g) à 2 SrO (s) 3
Sr (s) + N2 (g) à Sr3N2 (s) Reacciona vigorosament amb
l’aigua, a la que descompon en fred, produint hidròxid
d’estronci i gas hidrogen: Sr (s) + 2 H2O
(g) à Sr(OH)2 (aq) + H2 (g) La reacció és
més ràpida que amb el calci però més lenta que
amb el bari. És molt reactiu amb els
halogens i forma dihalurs d’estronci (II): Sr
(s) + Cl2 (g) à SrCl2 (s) Sr
(s) + Br2 (g) à SrBr2 (s) Sr
(s) + I2 (g) à SrI2 (s) És molt oxidable i reacciona
fàcilment amb els àcids. Es dissolt fàcilment en
àcid clorhídric diluït o concentrat i forma solucions que
contenen el ió aquós Sr (II) juntament amb hidrogen gas: Sr (s) + 2 HCl (aq) à Sr2+ (aq) + 2 Cl- (aq) + H2
(g) L’estronci és divalent
en tots els seus compostos, que són, al igual que
l’hidròxid, el fluorur i el sulfat, totalment solubles. L’estronci és un
formador de complexes més dèbil que el calci, formant uns
quants oxi-complexes dèbils amb tartrats, citrats,etc. |
|
Amb aire |
Vigorosa; à SrO ; Sr2N3 2 Sr (s) + O2
(g) à 2 SrO (s)
3 Sr (s) + N2 (g) à Sr3N2 (s) |
|
Amb H2O |
Suave; à H2 ; Sr(OH)2
Sr (s) + 2 H2O (g) à Sr(OH)2 (aq) + H2 (g) |
|
Amb HCL 6M |
Vigorosa; à H2 ; SrCl2
Sr (s) + Cl2 (g) à SrCl2 (s) |
|
Amb HNO3 15M |
Vigorosa; à Sr(NO3)2 ; H2 |
|
Amb NaOH 6M |
No reacciona |
|
Obtenció |
Es
prepara industrialment per electrolisi d’una mescla fosa de clorur i
florur de calci. S’utilitza un càtode de ferro sobre el que es
diposita el metall i posteriorment es purifica per fusió amb falta
d’aire. |
|
Els aliatges d’estronci s’utilitzen per a fer
imants permanents. El metall s’utilitza en la fabricació de
càtodes per a tubs de buit com a regulador. I per a produir vidre de
tubs de televisor en color. Els seus compostos (nitrat d’estronci) s’usen
freqüentment per donar color vermell als focs d’artifici i
també al vidre i a la ceràmica. L’òxid d’estronci, SrO, s’usa en
el refinat del sucre de remolatxa. Algunes de les seves sals
s’utilitzen en medicina. L’isòtop radioactiu Sr-85, s’usa en la
detecció del càncer d’ossos. L’hidròxid d’estronci forma amb un cert
nombre d’àcids orgànics, sabó i grasses
d’estructura estable, resistent a l’oxidació i
descomposició en una gran gamma de temperatures. També s’utilitza en el refinat de zinc i en
materials òptics. |
|
|
Moderadament
tòxic. |