Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

 

Català

Español

English

Français

Símbol: Sr

Nombre atòmic: 38

Estronci

Estroncio

Strontium

Strontium

Grup: 2

Període: 5

Família: Alcalinoterris

Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p 6 3s2 3p 6 4s 2  3d 10 4p 6 5s 2    

 

 

 

 

Generalitats

Descobridor/s: Adair Crawford

Nacionalitat: Gran Bretaña

Any: 1790

Origen del nom: Prové del lloc on fou descobert, en les mines de plom de Strontian (Escòcia).

Una mica d’història: Al 1790 Crawford va reconèixer un mineral nou, l’estroncianita, en mostres de whiterita (mineral de carbonat de bari, BaCO3) en les mines de plom de Strontian (Escòcia). L’estrocianita contenia un element nou; ara se sap que aquest mineral està constituït per carbonat d’estronci, SrCO3.

L’element, però, no fou aïllat fins 1808 quan Davy el va obtenir per electròlisi d’un mescla de contenia clorur d’estronci i òxid mercúric.

Estat natural: No es troba mai en estat elemental, es presenta principalment com estroncianita (SrCO3) i celestita (SrSO4).

Els jaciments més importants estan a Mèxic, Anglaterra i Escòcia.

Estructura cristal·lina:

 

Sistema Cúbic centrat en les cares

  tots els angles rectes

Abundància a l’ésser humà:

4600 ppb (parts per bilió) en pes

Abundància a la Terra: Ocupa el 15è lloc en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.

Abundància al Sistema Solar: 40 ppb (parts per bilió) en pes

 

 

 

 

 

 

 

Propietats

Físiques

Massa atòmica (u)

Densitat (kg/m3)

Duresa (escala de Mohs)

Volum atòmic (cm3/mol)

87,62

2,63

1,8

33,7

Tèrmiques

Estat d’agregació

a 298 K

Punt de fusió (K)

Punt d’ebullició (K)

 

solid

1042,2

1654

 

Radis

Radi atòmic (Å)

Radi iònic (Å)

Radi covalent (Å)

 

2,15

1,10 (Sr2+)

1,91

 

Ionització

Afinitat electrònica (KJ/mol)

1a energia ionització (KJ/mol)

2a energia ionització (KJ/mol)

3a energia ionització (KJ/mol)

Estats d’oxidació

0

549,5

1064,2

4206,7

+2

Elèctriques

Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)-1

Electròniques

Electronegativitat (Pauling)

Polaritzabilitat (Å3)

 

43,5

0,95

27,6

 

Termodinàmiques

Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)

Calor de fusió (KJ/mol)

Calor de vaporització (KJ/mol)

Calor específica

(J/kg K)

Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)

164,0

9,2

139,0

735,68

35,40

Altres

Potencial normal de reducció (v)

Caràcter metàl·lic

Precaucions: Químicament l’estronci s’assembla al calci i el cos humà no els distingeix. Per això es absorbit pel cos i s’emmagatzema a l’esquelet en llocs on hauria de ser el calci i pot causar problemes en el creixement dels ossos.

Això també passa amb el 90Sr radioactiu, produït en explosions nuclears durant els anys 50; aquest element s’estén àmpliament en l’ambient i pot causar a més a més, anèmia, falta d’oxigen i en concentracions molt altes pot causar càncer, perquè danya el material genètic de les cèl·lules.

El metall finament dividit s’encén espontàniament en aire.

- 2,89 Sr2+/Sr

Metall

Característiques:

 

És un element metàl·lic, de color blanc platejat recentment tallat però ràpidament es torna groguenc per la formació de l’òxid, és relativament dúctil i mal·leable.

És el menys abundant dels metalls alcalinoterris.

El metall finament dividit s’encén espontàniament en aire.

Les sals d’estronci volàtils transmeten un color carmesí excel·lent a les flames i per això aquestes sals s’utilitzen en pirotècnia.

 

 

 

 

 

 

 

Isòtops

Isòtop

Protons

Neutrons

Símbol

Vida mitjana

Abundància %

Altres

Estronci - 80

38

42

80Sr

1,77 hores

0,00

Radioactiu

Estronci - 81

38

43

81Sr

22,3 minuts

0,00

Radioactiu

Estronci - 82

38

44

82Sr

25,36 dies

0,00

Radioactiu

Estronci - 83

38

45

83Sr

1,35dies

0,00

Radioactiu

Estronci - 84

38

46

84Sr

Estable

0,56

 

Estronci - 85

38

47

85Sr

64,84 dies

0,00

Radioactiu

Estronci - 86

38

48

86Sr

Estable

9,86

 

Estronci - 87

38

49

87Sr

Estable

7,02

 

Estronci - 88

38

50

88Sr

Estable

82,56

 

Estronci - 89

38

51

89Sr

50,52 dies

0,00

Radioactiu

Estronci - 90

38

52

90Sr

29,1 anys

0,00

Radioactiu

Estronci - 91

38

53

91Sr

9,5 hores

0,00

Radioactiu

Estronci - 92

38

54

92Sr

2,71 hores

0,00

Radioactiu

Estronci - 93

38

55

93Sr

7,4 minuts

0,00

Radioactiu

 

 

 

 

 

 

 

Reactivitat

Descripció

S’entela ràpidament en l’aire (és més reactiu en l’aire que el magnesi), la superfície es cobreix amb una capa fina d’òxid. Una vegada encès, en l’aire, dona una mescla d’òxid d’estronci, SrO, i nitrur d’estronci, Sr3N2:

        2 Sr (s) + O2 (g) à 2 SrO (s)

        3 Sr (s) + N2 (g) à Sr3N2 (s)

Reacciona vigorosament amb l’aigua, a la que descompon en fred, produint hidròxid d’estronci i gas hidrogen:    Sr (s) + 2 H2O (g) à Sr(OH)2 (aq) + H2 (g)   La reacció és més ràpida que amb el calci però més lenta que amb el bari.

És molt reactiu amb els halogens i forma dihalurs d’estronci (II):

        Sr (s) + Cl2 (g) à SrCl2 (s)

        Sr (s) + Br2 (g) à SrBr2 (s)

        Sr (s) + I2 (g) à SrI2 (s)

És molt oxidable i reacciona fàcilment amb els àcids. Es dissolt fàcilment en àcid clorhídric diluït o concentrat i forma solucions que contenen el ió aquós Sr (II) juntament amb hidrogen gas:   Sr (s) + 2 HCl (aq) à Sr2+ (aq) + 2 Cl- (aq) + H2 (g)

L’estronci és divalent en tots els seus compostos, que són, al igual que l’hidròxid, el fluorur i el sulfat, totalment solubles.

L’estronci és un formador de complexes més dèbil que el calci, formant uns quants oxi-complexes dèbils amb tartrats, citrats,etc.

Amb aire

Vigorosa; à SrO ; Sr2N3        2 Sr (s) + O2 (g) à 2 SrO (s)          3 Sr (s) + N2 (g) à Sr3N2 (s)

Amb H2O

Suave; à H2 ; Sr(OH)2          Sr (s) + 2 H2O (g) à Sr(OH)2 (aq) + H2 (g)

Amb HCL  6M

Vigorosa; à H2 ; SrCl2          Sr (s) + Cl2 (g) à SrCl2 (s)

Amb HNO3  15M

Vigorosa; à Sr(NO3)2 ; H2

Amb NaOH  6M

No reacciona

 

 

 

 

 

 

 

Obtenció

Es prepara industrialment per electrolisi d’una mescla fosa de clorur i florur de calci. S’utilitza un càtode de ferro sobre el que es diposita el metall i posteriorment es purifica per fusió amb falta d’aire.

Usos

Els aliatges d’estronci s’utilitzen per a fer imants permanents.

El metall s’utilitza en la fabricació de càtodes per a tubs de buit com a regulador. I per a produir vidre de tubs de televisor en color.

Els seus compostos (nitrat d’estronci) s’usen freqüentment per donar color vermell als focs d’artifici i també al vidre i a la ceràmica.

L’òxid d’estronci, SrO, s’usa en el refinat del sucre de remolatxa. Algunes de les seves sals s’utilitzen en medicina.

L’isòtop radioactiu Sr-85, s’usa en la detecció del càncer d’ossos.

L’hidròxid d’estronci forma amb un cert nombre d’àcids orgànics, sabó i grasses d’estructura estable, resistent a l’oxidació i descomposició en una gran gamma de temperatures.

També s’utilitza en el refinat de zinc i en materials òptics.

Toxicitat

Moderadament tòxic.