|
|
|
|
|
Símbol: Y |
Nombre atòmic: 39 |
|
|
Itri |
Itrio |
Yttrium |
Yttrium |
Grup: 3 |
Període: 5 |
|
|
Família: Metalls de
transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d1 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Johan Gadolin |
Nacionalitat: Finlandia |
Any: 1794 |
|||
|
Origen del nom: L’itri
va ser descobert a Ytterby (Suècia), ciutat d’on prové el
nom de l’element. |
Una mica d’història: L'itri va ser descobert per J. Gadolin en 1.794 quan estudiava una
terra rara descoberta a Ytterby (Suècia). Aquesta terra rara estava
composta per un total de dotze elements diferents de molt difícil
separació (erbi, terbi, iterbi, itri i altres) En 1.828 Friedrich
Wöhler va aconseguir extreure'l en forma metál·lica
(encara que no pur) a partir del seu clorur(YCl3) per
reducció amb potassi. Va ser aïllat pel químic suec Carl
Gustav Mosander en 1.843. |
||||
|
Estat natural: No es troba a la natura com element lliure, es
troba, acompanyant a les terres rars, en els minerals monacita ((Ce,La,etc.)PO4) i gadolinita els jaciments principals dels quals es
troben a Brasil i Estats Units. Mostres
de roca lunar mostren un contingut d’itri relativament alt. |
Estructura cristal·lina: Hexagonal |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: Ocupa el lloc
29è en la classificació dels elements més
abundànts en l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 7 ppb
(parts per bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
tòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
88,90585 |
4469 |
-- |
19.8 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
Sòlid |
1795 |
3611 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,81 |
0,92 (Y+3) |
1,62 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a energia
ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
29,6 |
615,6 |
1181 |
1979,9 |
+2, +3 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
16,9 |
1,22 |
22,7 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
423,0 |
17,2 |
367,0 |
300,0 |
17,20 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Tots els compostos d’itri s’haurien
de considerar tòxics encara que en l’actualitat aquest perill
sembla menor. Les sals d’itri poden causar
càncer. Una exposició perllongada pot produir danys als pulmons, també càncer, i pot també causar danys en el fetge. Es pot inflamar a l’aire. |
|||||
|
-2.37 Y3+/Y (solució àcida) |
Metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És
un metall grisós platejat, mal·leable i dúctil que
s’assembla molt als elements de les terres rares. L’isòtop
estable 89Y constitueix el 100% de l’element natural, que
quasi sempre es troba associat a les terres rares i freqüentment es
classifica com una d’elles. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Itri-85 |
39 |
46 |
85Y |
2,5
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Itri-86 |
39 |
47 |
86Y |
14,74
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Itri-87 |
39 |
48 |
87Y |
3,35
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Itri-88 |
39 |
49 |
88Y |
106,6
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Itri-89 |
39 |
50 |
89Y |
Estable |
100 |
|
|
Itri-90 |
39 |
51 |
90Y |
2,67 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Itri-91 |
39 |
52 |
91Y |
58,51 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Itri-92 |
39 |
53 |
92Y |
3,54 hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Itri-93 |
39 |
54 |
93Y |
10,2 hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
S'oxida fàcilment amb l'aire
humit per donar l'òxid Y2O3, de caràcter
bàsic i conegut com itria:
4 Y + 3 O2 à 2 Y2O3 Es dissol en aigua calenta formant
l'hidròxid Y(OH)3 i alliberant hidrogen: 2 Y(s) + 6 H2O (aq) à 2 Y3+ (aq) + 6 OH- (aq) +
3 H2 (g) És molt reactiu amb els
halògens i forma trihalurs d’itri (III): 2 Y (s) + 3 F2(g) à 2 YF3 (s)
2 Y (s) + 3 Cl2(g) à 2 YCl3 (s) 2 Y (s) + 3 Br2(g) à 2 YBr3 (s)
2 Y (s) + 3 I2(g) à 2 YI3 (s) L’itri es dissolt
ràpidament en àcid clorhídric diluït per a donar
solucions que contenen el ió aquós Y (III) juntament amb
hidrogen gas: 2 Y(s) +
6 HCl (aq) à 2 Y3+ (aq) + 6 Cl- (aq) + 3 H2
(g) |
|
Amb aire |
Vigorosa: à Y2O3
4 Y + 3 O2 à 2 Y2O3 |
|
Amb H2O |
Suau: à H2 ; Y(OH)3 |
|
Amb HCL 6M |
Suau: à H2 ; YCl3 |
|
Amb HNO3 15M |
Vigorosa: à Y(NO3)3 |
|
Obtenció |
És difícil d'extreure perquè és molt
escàs. S’extrau com a sals de
les menes dels seus minerals amb H2SO4, HCl i NaOH amb
molta dificultat. Es purifica mitjançant tècniques de
complexació, extracció i bescanvi iònic
(mitjançant reines intercambiadores d’ions). El metall també es prepara per reducció del triflourur
d'itri (YF3 ) amb el calci: 2 YF3
+ 3 Ca à 2 Y + 3 CaF2 |
|
Els compostos d'itri s'usen en microones com filtres i per a produir fosforescencia vermella en els tubs d'imatge dels televisors en color (YVO4Eu). També s’utilitza comercialment en la indústria metàl·lica per aliatges i per eliminar oxigen i impureses no metàl·liques d’altres elements. També utilitzat en sistemes làser. S’utilitza com a catalitzador en la polimerització de l’eté. Augmenta la consistència d’aliatges de metalls com crom, alumini i magnesi. També en la fabricació de ceràmica i vidre, l’òxid dona característiques especials de resistència als xocs i de baixa dilatació. |
|
|
Tots els compostos d’itri
s’haurien de considerar tòxics encara que en l’actualitat
aquest perill sembla menor. Les sals d’itri poden causar
càncer. Una exposició perllongada pot produir danys als pulmons, també càncer, i pot també causar danys en el fetge. |