Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

 

Català

Español

English

Français

Símbol:

Mo

Nombre atòmic: 42

Molibdè

Molibdeno

Molybdenum

Molybdène

Grup: 6

Període:5

Família: Metalls de transició

Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s1 4d5

 

 

 

 

Generalitats

Descobridor/s: Carl William Scheele

Nacionalitat: Suècia

Any: 1782

Origen del nom: Del grec: molybdos que significa plom.

Una mica d’història: En 1778 el químic suec Carl William Scheele  va tractar la molibdenita amb àcid nítric, trobant que es formava un residu blanc amb propietats àcides al que va anomenar “acidum molibdenae”, del grec “molybdos” que significa plom, degut al fet que fins a aquest moment es pensava que tant la molibdenita com el grafit eren composts de plom. Scheele va sospitar que la molibdenita era en realitat un sulfur d'un nou element: el molibdè.

En 1782 va ser aïllat, de forma impura, a Uppsala (Suècia) per P.J. Hjelm, però les seves propietats fisicoquímiques no es van establir fins a un segle després quan Moissan el va obtenir amb una  puresa alta.

Estat natural: No es troba mai a la natura com a element lliure, sinó en forma de minerals, el més important dels quals es la molibdenita ( MoS2 ).

Dos terceres parts de la producció mundial s’obtenen com a subproducte de la metal·lúrgia del coure i el tungstè, sent els principals productors Estats Units, Canadà, Rússia i Xile. 

 

Estructura cristal·lina:

 

Sistema cúbic centrat en el cos

 

 

 

 

 

 

 


Tots els angles rectes

Abundància a l’ésser humà: 100 ppb (parts per bilió) en pes.

Abundància a la Terra: Ocupa el lloc 56è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.

Abundància al Sistema Solar: 5 ppb (parts per bilió) en pes.

 

 

 

 

 

 

 

Propietats

Físiques

Massa atòmica (u)

Densitat (kg/m3)

Duresa (escala de Mohs)

Volum atòmic (cm3/mol)

95,94

10220

5,5

9,4

Tèrmiques

Estat d’agregació

a 298 K

Punt de fusió (K)

Punt d’ebullició (K)

 

sòlid

2890

4885

 

Radis

Radi atòmic (Å)

Radi iònic (Å)

Radi covalent (Å)

 

1,39

0,69 (Mo+3)
 0,64 (Mo+4)
 0,62 (Mo+6)

             1,29

 

Ionització

Afinitat electrònica (KJ/mol)

1a energia ionització (KJ/mol)

2a energia ionització (KJ/mol)

3a energia ionització (KJ/mol)

Estats d’oxidació

72

684,9

1588,2

2620,5

-2 –1 +1 +2 +3 +4 +5 +6

Elèctriques

Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)-1

Electròniques

Electronegativitat (Pauling)

Polaritzabilitat (Å3)

 

192,3

2,16

12,8

 

Termodinàmiques

Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)

Calor de fusió (KJ/mol)

Calor de vaporització (KJ/mol)

Calor específica

(J/kg K)

Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)

658,0

27,6

590,0

254,98

138,00

Altres

Potencial normal de reducció (v)

Caràcter metàl·lic

Precaucions:  Tots els compostos de molibdè s’haurien de considerar tòxics.

S’ha informat d’alguna evidència de desordre hepàtic amb hiperbilirubinemia en treballadors crònicament exposats a una planta soviètica de molibdè i coure. També s’han trobat signes de gota en treballadors de fàbriques i entre la població de zones d’Armènia riques en molibdè. Les característiques principals foren dolors de l’articulació del genoll, mans, peus, deformitats en les articulacions, eritemes i edemes en la zona de l’articulació.

 

+ 0,11  H2MoO4 | Mo (solució àcida)

 

 metall

Característiques:

 

És un metall, dur, mal·leable i es de color blanc platejat.

 

 

 

 

 

 

 

Isòtops

Isòtop

Protons

Neutrons

Símbol

Vida mitjana

Abundància(%)

Altres

Molibdè-90

42

48

90Mo

5,7 hores

0,00

Radioactiu

Molibdè-91

42

49

91Mo

15,5 minuts

0,00

Radioactiu

Molibdè-92

42

50

92Mo

Estable

14,84

 

Molibdè-93

42

51

93Mo

3500 anys

0,00

Radioactiu

Molibdè-94

42

52

94Mo

Estable

9,25

 

Molibdè-95

42

53

95Mo

Estable

15,92

 

Molibdè-96

42

54

96Mo

Estable

16,68

 

Molibdè-97

42

55

97Mo

Estable

9,55

 

Molibdè-98

         42

56

98Mo

Estable

24,13

 

Molibdè-99

42

57

99Mo

2,748 dies

0,00

Radioactiu

Molibdè-100

42

58

100Mo

Estable

9,63

 

Molibdè-101

42

59

101Mo

14,6 minuts

0,00

Radioactiu

 

 

 

 

 

 

 

Reactivitat

Descripció

El seu comportament químic és semblant al del crom. No és atacat per l'aire a temperatures ordinàries, però crema per sobre dels 600ºC formant òxid de molibdè:

2 Mo (s) + 3 O2 (g) à 2 MoO3 (s)

És atacat per les bases foses, l'aigua regia i l'àcid nítric diluït. Resisteix molt bé l'atac de l'àcid nítric concentrat i dels àcids no oxidants com clorhídric, sulfúric i fluorhídric.

Reacciona directament amb fluor a temperatura ambient per a formar MoF6; les condicions són més suaus que les que es necessiten amb el crom, element per damunt del molibdè en la taula periòdica:   Mo (s) + 3 F2 (g) à MoF6 (l) incolor

Sota condicions controlades, el MoCl5 es forma en la reacció entre el molibdè i el clor:

2 Mo (s) + 5 Cl2 (g) à 2 MoCl5 (s)  negre

L’àcid molíbdic, H2MoO4, forma sals normals estables del tipus M22+MoO4, M2+MoO4 i M23+(MoO4)3. Es poden formar molibdats polimèrics o isopolimolibdats per acidificació d’una solució de molibdat o, en alguns casos, en escalfar els molibdats normals.

El peròxid d’hidrogen reacciona amb diferents molibdats per a formar compostos peroxianiònics. Un altre grup de compostos del molibdé són els heteropolielectrolítis.

També forma compostos amb sofre, seleni i tel·luri semblants als òxids.

Amb aire

No reacciona; amb calor à MoO3         2 Mo (s) + 3 O2 (g) à 2 MoO3 (s)

Amb H2O

No reacciona        

Amb HCL  6M

No reacciona

 

 

 

 

 

 

 

Obtenció

El molibdè es troba en moltes parts del món, però pocs dipòsits són prou rics per a garantir-ne la recuperació dels costos. La major part del molibdè prové de mines on la seva recuperació és l'objectiu primari de l'operació. S’obté per reducció de l’òxid produït en la torrefacció de la molibdenita a 600ºC.

La resta s'obté com a subproducte de certes operacions d’obtenció del coure: es troba entre els fangs anòdics resultants del refinat del coure.

El metall pur s’obté dissolent l’òxid en hidròxid d’amoni per donar molibdat d’amoni, (NH4)2MO4 i després reduint el molibdat amb hidrogen gas per a formar el metall.

Usos

El metall s'usa principalment en aliatges per a acers. Aquests aliatges resulten molt durs i resistents a les altes pressions i temperatures. S'utilitzen per a treballs estructurals, en aeronàutica i en la indústria automobilística.

El molibdé s'empra com elèctrode en forns de vidre, motlles i útils de treball amb fosos de colada a pressió, contactors elèctrics, eines de tot tipus, hèlixs, llums elèctrics i tubs electrònics.

També s'empra com pigment en la preparació de pintures i com lubrificant (el disulfur de molibdé) per a altes temperatures.

S’utilitza també en el refinat de petroli.

Com element traça és essencial en la nutrició de les plantes; algunes terres són estèrils per manca d’aquest element al terra.

Toxicitat

Moderadament tòxic.

Tots els compostos de molibdè s’haurien de considerar tòxics.

S’ha informat d’alguna evidència de desordre hepàtic amb hiperbilirubinemia en treballadors crònicament exposats a una planta soviètica de molibdè i coure. També s’han trobat signes de gota en treballadors de fàbriques i entre la població de zones d’Armènia riques en molibdè. Les característiques principals foren dolors de l’articulació del genoll, mans, peus, deformitats en les articulacions, eritemes i edemes en la zona de l’articulació.