|
|
|
|
|
Símbol: Mo |
Nombre atòmic: 42 |
|
|
Molibdè |
Molibdeno |
Molybdenum |
Molybdène |
Grup: 6 |
Període:5 |
|
|
Família: Metalls
de transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s1 4d5 |
|||||
|
Generalitats |
||||||||
|
Descobridor/s: Carl William
Scheele |
Nacionalitat: Suècia |
Any: 1782 |
||||||
|
Origen del nom: Del grec: molybdos
que significa plom. |
Una mica d’història: En 1778 el químic suec Carl William Scheele va tractar la molibdenita amb àcid nítric, trobant que es formava un residu blanc amb propietats àcides al que va anomenar “acidum molibdenae”, del grec “molybdos” que significa plom, degut al fet que fins a aquest moment es pensava que tant la molibdenita com el grafit eren composts de plom. Scheele va sospitar que la molibdenita era en realitat un sulfur d'un nou element: el molibdè. En 1782 va ser
aïllat, de forma impura, a Uppsala (Suècia) per P.J. Hjelm,
però les seves propietats fisicoquímiques no es van establir
fins a un segle després quan Moissan el va obtenir amb una puresa alta. |
|||||||
|
Estat natural: No es troba mai a la natura
com a element lliure, sinó en forma de minerals, el més
important dels quals es la molibdenita ( MoS2 ). Dos terceres parts de la producció mundial
s’obtenen com a subproducte de la metal·lúrgia del coure
i el tungstè, sent els principals productors Estats Units,
Canadà, Rússia i Xile.
|
Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos |
Tots els angles rectes |
||||||
|
Abundància a
l’ésser humà: 100 ppb (parts per bilió) en pes. |
Abundància
a la Terra: Ocupa el lloc
56è en la classificació dels elements més abundants en
l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 5 ppb
(parts per bilió) en pes. |
||||||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
95,94 |
10220 |
5,5 |
9,4 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
2890 |
4885 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,39 |
0,69 (Mo+3) |
1,29 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
72 |
684,9 |
1588,2 |
2620,5 |
-2 –1 +1 +2 +3 +4 +5 +6 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
192,3 |
2,16 |
12,8 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
658,0 |
27,6 |
590,0 |
254,98 |
138,00 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Tots els compostos de molibdè
s’haurien de considerar tòxics. S’ha informat d’alguna
evidència de desordre hepàtic amb hiperbilirubinemia en
treballadors crònicament exposats a una planta soviètica de
molibdè i coure. També s’han trobat signes de gota en
treballadors de fàbriques i entre la població de zones
d’Armènia riques en molibdè. Les característiques principals
foren dolors de l’articulació del genoll, mans, peus, deformitats
en les articulacions, eritemes i edemes en la zona de
l’articulació. |
|||||
|
+ 0,11 H2MoO4 | Mo
(solució àcida) |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall, dur, mal·leable i es
de color blanc platejat. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Molibdè-90 |
42 |
48 |
90Mo |
5,7
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Molibdè-91 |
42 |
49 |
91Mo |
15,5
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Molibdè-92 |
42 |
50 |
92Mo |
Estable |
14,84 |
|
|
Molibdè-93 |
42 |
51 |
93Mo |
3500
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Molibdè-94 |
42 |
52 |
94Mo |
Estable |
9,25 |
|
|
Molibdè-95 |
42 |
53 |
95Mo |
Estable |
15,92 |
|
|
Molibdè-96 |
42 |
54 |
96Mo |
Estable |
16,68 |
|
|
Molibdè-97 |
42 |
55 |
97Mo |
Estable |
9,55 |
|
|
Molibdè-98 |
42 |
56 |
98Mo |
Estable |
24,13 |
|
|
Molibdè-99 |
42 |
57 |
99Mo |
2,748
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Molibdè-100 |
42 |
58 |
100Mo |
Estable
|
9,63 |
|
|
Molibdè-101 |
42 |
59 |
101Mo |
14,6
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
El seu comportament químic és semblant al
del crom. No és atacat per l'aire a temperatures ordinàries,
però crema per sobre dels 600ºC formant òxid de
molibdè: 2 Mo (s) + 3 O2 (g) à 2 MoO3 (s) És atacat per les bases foses, l'aigua regia i
l'àcid nítric diluït. Resisteix molt bé l'atac de
l'àcid nítric concentrat i dels àcids no oxidants com
clorhídric, sulfúric i fluorhídric. Reacciona directament amb fluor a temperatura ambient per
a formar MoF6; les condicions són més suaus que les
que es necessiten amb el crom, element per damunt del molibdè en la
taula periòdica: Mo
(s) + 3 F2 (g) à MoF6 (l) incolor Sota condicions controlades, el MoCl5 es forma
en la reacció entre el molibdè i el clor: 2 Mo (s) + 5 Cl2 (g) à 2 MoCl5 (s) negre L’àcid molíbdic, H2MoO4,
forma sals normals estables del tipus M22+MoO4,
M2+MoO4 i M23+(MoO4)3.
Es poden formar molibdats polimèrics o isopolimolibdats per
acidificació d’una solució de molibdat o, en alguns
casos, en escalfar els molibdats normals. El peròxid d’hidrogen reacciona amb
diferents molibdats per a formar compostos peroxianiònics. Un altre
grup de compostos del molibdé són els
heteropolielectrolítis. També forma compostos amb sofre, seleni i
tel·luri semblants als òxids. |
|
Amb aire |
No reacciona; amb calor à MoO3
2 Mo (s) + 3 O2 (g)
à 2 MoO3 (s) |
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Obtenció |
El molibdè es troba en moltes parts del
món, però pocs dipòsits són prou rics per a
garantir-ne la recuperació dels costos. La major part del
molibdè prové de mines on la seva recuperació és
l'objectiu primari de l'operació. S’obté per
reducció de l’òxid produït en la torrefacció
de la molibdenita a 600ºC. La resta s'obté com a subproducte de certes
operacions d’obtenció del coure: es troba entre els fangs
anòdics resultants del refinat del coure. El metall pur s’obté dissolent
l’òxid en hidròxid d’amoni per donar molibdat
d’amoni, (NH4)2MO4 i després reduint el molibdat amb hidrogen
gas per a formar el metall. |
|
El metall s'usa principalment en aliatges per a acers. Aquests aliatges resulten molt durs i resistents a les altes pressions i temperatures. S'utilitzen per a treballs estructurals, en aeronàutica i en la indústria automobilística. El molibdé s'empra com elèctrode en forns de vidre, motlles i útils de treball amb fosos de colada a pressió, contactors elèctrics, eines de tot tipus, hèlixs, llums elèctrics i tubs electrònics. També s'empra com pigment en la preparació de pintures i com lubrificant (el disulfur de molibdé) per a altes temperatures. S’utilitza també en el refinat de petroli. Com element traça és essencial en la nutrició de les plantes; algunes terres són estèrils per manca d’aquest element al terra. |
|
|
Moderadament tòxic. Tots els compostos de
molibdè s’haurien de considerar tòxics. S’ha informat d’alguna
evidència de desordre hepàtic amb hiperbilirubinemia en
treballadors crònicament exposats a una planta soviètica de
molibdè i coure. També s’han trobat signes de gota en
treballadors de fàbriques i entre la població de zones
d’Armènia riques en molibdè. Les característiques
principals foren dolors de l’articulació del genoll, mans, peus,
deformitats en les articulacions, eritemes i edemes en la zona de
l’articulació. |