|
|
|
|
|
Símbol: Tc |
Nombre atòmic: 43 |
|
|
Tecneci |
Tecnecio |
Technetium |
Technétium |
Grup: 7 |
Període: 5 |
|
|
Família: metalls de
transició |
Configuració electrònica: 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d5 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Carlo Perrier, Emilio Segrè y B. N. Cacciapuoti |
Nacionalitat: Itàlia |
Any: 1937 |
|||
|
Origen del nom: del grec
“technikos” que vol dir artificial. |
Una mica
d’història: Aquest
element fou pronosticat per Mendeleev a la seva taula periòdica.
Suggerí que hauria de ser molt similar al manganès i li va
donar el nom d’ekamanganès. Fou el primer element creat
artificialment. El van obtenir Carlo Perrier i Emilio Segrè a Itàlia
el 1937, bombardejant en el ciclotró molibdè amb deuterons
(partícules formades per un protó i un neutró). Més tard fou aïllat
entre els productes de fissió de l’urani. Tots els seus isòtops
són radioactius. |
||||
|
Estat natural: Degut a
que no forma part de cap de les sèries naturals de
desintegració radioactiva, es va pensar que l’element no existia
a la natura. Tot i així, al 1988, es van
detectar traces en unes mines de mineral de molibdè a Colorado (Estats
Units). El tecneci s’ha trobat en els
espectres d’estrelles del tipus M, N i S. |
Estructura cristal·lina: Sistema hexagonal |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: s’han trobat traces de tecneci en unes mines de
mineral de molibdè. |
Abundància al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
|||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
|||
|
98 |
11500 |
-- |
8,5 |
||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
|||
|
sòlid |
2445,2 |
5150 |
|
||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
|||
|
1,36 |
- |
1,27 |
|
||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats d’oxidació |
||
|
53,1 |
702,4 |
1472,4 |
2820,2 |
-3, -1, +1, +2, +3, +4, +5, +6, +7 |
|||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
||
|
-- |
1,9 |
11,4 |
|
||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
||
|
677 |
23 |
577 |
210 |
50,60 |
|||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Tots els
compostos de tecneci han de ser considerats molt tòxics degut a la
seva radioactivitat. El tecneci 98 té una activitat de 6,2·108
Bq/g i el tecneci 99 també és un perillós contaminant. No obstant el tecneci només
és estudiat i utilitzat en laboratoris de recerca nuclear en els
quals, degut a l’alta radioactivitat del tecneci, es requereixen
tècniques especials de maneig i precaucions extremes. |
||||
|
0.47 TcO4/Tc |
metall |
||||||
|
Característiques: |
|
||||||
|
És un metall radioactiu gris
platejat, que es corroeix lentament en aire humit. Fou el primer element obtingut de
manera artificial. L’isòtop més
estable, Tc-97 té una vida mitjana d’uns 2,6 milions
d’anys. |
|||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància % |
Altres |
|
Tecneci-93 |
43 |
50 |
93Tc |
2,73
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tecneci-94 |
43 |
51 |
94Tc |
4,88
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tecneci-95 |
43 |
52 |
95Tc |
20
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tecneci-96 |
43 |
53 |
96Tc |
4,28
dies |
0,00 |
Radioactiu |
Tecneci-97
|
43 |
54 |
97Tc |
2,6
milions d’anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tecneci-98 |
43 |
55 |
98Tc |
4,2
milions d’anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tecneci-99 |
43 |
56 |
99Tc |
213000
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tecneci-101 |
43 |
58 |
101Tc |
14,2
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Químicament s’assembla
al reni. Es dissolt en H2O2,
i s’oxida lentament en aire humit. Quan s’escalfa en oxigen en
resulta l’òxid de tecneci (VII): 4 Tc (s) + 7 O2 (g) à 2 Tc2O7 (s) Quan s’escalfa amb fluor el
resultat és una mescla de fluorur de tecneci (VI) i fluorur de tecneci
(VII): Tc (s) + 3 F2
(g) à TcF6 (s)
2 Tc (s) + 7 F2 (g) à 2 TcF7 (s) El tecneci metall es dissol en
aigua de brom calenta. Reacciona amb els àcids
oxidants. És insoluble en àcid clorhídric, HCl, i
àcid fluorhídric, HF, però es dissol en àcid
nítric, HNO3, i àcid sulfúric concentrat, H2SO4,
per formar solucions d’àcid pertecnecic, HTcO4. El tecneci forma òxids,
sulfurs i tecneciats com el tecneciat d’amoni, NH4TcO4. Els aliatges que contenen tecneci
presenten major resistència a la corrosió per l’aigua. |
|
Amb aire |
Suau; amb
calor |
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Amb HNO3 15M |
Suau; |
|
Amb NaOH 6M |
-- |
Tc2O7|
Obtenció |
Es pot obtenir, en quantitats
apreciables, des de productes de fissió de reactors nuclears i
és un producte de la decadència de l’urani. S’obté
bombardejant 98Mo amb nuclis de deuteri. El metall es pot obtenir
també per reacció del sulfur, Tc2S7, amb
hidrogen a 1100ºC o del tecneciat d’amoni, NH4TcO4,
amb hidrogen. |
|
El 99Tc s’utilitza
en les tècniques escentigràfiques en medicina nuclear com a trassador
pel seu curt període i la seva facilitat per fixar-se en els teixits. A
més a més dels usos
mèdics, els pertecnats s’utilitzen com inhibidors de la
corrosió d’aliatges com l’acer; els acers de carboni
són protegits amb 5 ppm de KTcO4 en aigua destil·lada
airejada a temperatures fins a 250ºC. Aquesta protecció de la
corrosió es limita a sistemes tancats ja que el tecneci és
radioactiu. Els seus alitges són
superconductors a 11ºK i per sota. |
|
|
És radioactiu. Tots els compostos de tecneci han
de ser considerats molt tòxics degut a la seva radioactivitat. El
tecneci 98 té una activitat de 6,2·108 Bq/g i el
tecneci 99 també és un perillós contaminant. |