|
|
|
|
|
Símbol: Pd |
Nombre atòmic: 46 |
|
|
Pal·ladi |
Paladio |
Palladium |
Palladium |
Grup: 10 |
Període: 5 |
|
|
Família: Metalls de
transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s0 4d10 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: William Hyde Wollaston |
Nacionalitat: Gran
Bretanya |
Any: 1803 |
|||
|
Origen del nom: El seu nom deriva de l’asteroide “Pallas”,
descobert poc temps abans, i que fou anomenat així en honor a la deessa
grega de la saviesa. |
Una mica
d’història: Fou descobert, junt amb el
rodi, per William Hyde Wollaston l’any 1803 en una mena de mineral de
platí d’Amèrica del Sud. Dissolia la mena en aigua regia
(una barreja d’àcids clorhídric i nítric),
neutralitzava l’àcid amb hidròxid de sodi, NaOH, i
precipitava el platí per tractament amb clorur d’amoni, NH4Cl,
com cloroplatinat d’amoni. El pal·ladi era tret llavors com
cianur de pal·ladi pel tractament amb cianur mercuric. El metall es
produïa, d’aquest cianur, escalfant. |
||||
|
Estat natural: Es troba
lliure en sorres i graves que poden contenir per sobre del 1,4% de
pal·ladi. Es troba com metall lliure associat amb platí i
altres metalls del grup del platí a Austràlia, Brasil,
Rússia, Etiòpia, i Nord i Sud Amèrica. En estat combinat acompanya als minerals de níquel, coure i zinc, dels quals s'extreu com a subproducte, a Canadà i Sud Àfrica, |
Estructura
cristal·lina: Sistema cúbic centrat en
les cares |
Tots els angles rectes |
|||
|
Abundància
a l’ésser humà: - |
Abundància a la Terra: ocupa
el lloc 71è en la classificació dels elements més
abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 2
ppb (parts per bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
106,42 |
12020 |
4,8 |
8,9 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
Sòlid |
1825 |
3413 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,38 |
0,93 (Pd+2) 0,76 (Pd+3) 0,50 (Pd+4) |
1,28 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a energia
ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
53,7 |
804,7 |
1894 |
3177,2 |
+2, +4 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
94,8 |
2,2 |
4,8 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
378,0 |
17,2 |
377,0 |
242,44 |
71,80 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Pot provocar irritació de la pell, els
ulls o el tracte respiratori. Pot causar hipersensibilitat de la pell. El líquid pot provocar
cremades a la pell i els ulls. El clorur de pal·ladi
és tòxic, i perjudicial si és ingerit, inhalat o
absorbit a través de la pell. Provoca danys a la medul·la,
fetge i ronyons en els animals de laboratori. No obstant fou inicialment
prescrit per al tractament de la tuberculosi en la dosis de 0,065g per dia
(aproximadament 1 mg/kg) sense masses efectes secundaris negatius. És irritant. Tots els compostos de
pal·ladi han de ser considerats com altament tòxics i
cancerigens. |
|||||
|
+0,92 Pd2+ | Pd |
Metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
Metall sòlid, dúctil,
mal·leable i de color blanc platejat que es fon millor que el platí
i pot soldar-se fàcilment. És el menys dens i amb el punt de
fusió més baix dels metalls del grup del platí. Finament dividit, el pal·ladi és un òptim absorbent per alguns gasos com l’hidrogen i l’acetilè. A temperatura ambient té la propietat d’absorbir fins a 900 vegades el seu propi volum d’hidrogen. L’hidrogen immediatament es difon a través del pal·ladi escalfat i això proporciona un mitjà per purificar el gas en els purificadors d’hidrogen, que deixen passar aquest gas però no d’altres. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Pal·ladi-100 |
46 |
54 |
100Pd |
3,7
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Pal·ladi-101 |
46 |
55 |
101Pd |
8,4
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Pal·ladi-102 |
46 |
56 |
102Pd |
Estable |
1,02 |
|
|
Pal·ladi-103 |
46 |
57 |
103Pd |
17 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Pal·ladi-104 |
46 |
58 |
104Pd |
Estable
|
11,14 |
|
|
Pal·ladi-105 |
46 |
59 |
105Pd |
Estable |
22,33 |
|
|
Pal·ladi-106 |
46 |
60 |
106Pd |
Estable |
27,33 |
|
|
Pal·ladi-107 |
46 |
61 |
170Pd |
6,5
milions d’anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Pal·ladi-108 |
46 |
62 |
108Pd |
Estable |
26,46 |
|
|
Pal·ladi-109 |
46 |
63 |
109Pd |
13,5 hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Pal·ladi-110 |
46 |
64 |
110Pd |
Estable |
11,72 |
|
|
Pal·ladi-111 |
||||||