|
|
|
|
|
Símbol: Ag |
Nombre atòmic: 47 |
|
|
Plata |
Plata |
Silver |
Argent |
Grup: 11 |
Període: 5 |
|
|
Família: Metall de
transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s1 4d10 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Coneguda des de l’antiguitat. |
Nacionalitat: - |
Any: - |
|||
|
Origen del nom: De la
paraula anglo-saxona “siolfur” que significa plata. El seu símbol Ag, prové de la paraula llatina “argentum”. |
Una mica d’història:. La plata es coneix des de temps remots. És
mencionada en el llibre del Gènesi, i acumulacions de residus trobats
en forns a l'Àsia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que la plata
era separada del plom al mil·leni IV aC. En l’època
romana s’explotaven jaciments importants entre els que figuren els
d’Hispània (Espanya). La plata, ha estat usada des
de fa milers d'anys com a ornament i per a fabricar estris, per al
comerç i com a base de molts sistemes monetaris, segurament per la
seva bellesa i facilitat de manipulació. Va ser considerada durant
molt temps el segon metall preciós, només per darrera de l'or.
Possiblement va començar a utilitzar-se en la fabricació de
monedes per a reduir en pes i mida les antigues peces de coure i bronze. Associada amb la lluna, així com amb el mar i
vàries deesses lunars, el metall era anomenat pels alquimistes luna, o Diana i un dels símbols usats per a representar el metall,
era una lluna creixent, amb la part oberta cap a l'esquerra. |
||||
|
Estat natural: Es troba en estat natiu,
barrejat en quantitats variables amb or i coure a Perú i Noruega, en
mines que es treballen des de fa segles. Més abundantment es troba combinat formant part
de minerals com silvanita, argentita (Ag2S) i cerargirita. La plata també es troba en els minerals de plom,
coure i zinc, de manera que la meitat de la producció mundial de plata
s’obté com a subproducte en el processament d’aquests
minerals. Pràcticament tota la plata produïda a
Europa s’obté de la galena, mineral de sulfur de plom. A Mèxic, Perú, Xile, Canadà,
França, Alemanya, Estats Units i Austràlia es troben els
jaciments més importants dels seus minerals. Mèxic és el principal productor d'aquest metall, i segons
el Ministeri d'Economia de Mèxic, durant l'any 2000, aquest
país va produir 2747 tones de plata, aproximadament el 15% de la
producció anual mundial. |
Estructura cristal·lina: Cúbica centrada en les cares. |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 66è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 0,6 ppb (parts per bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
107,8682 |
10500 |
3,3 |
10,3 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
1233 |
2485 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,44 |
1,26 (Ag+1) 0,96 (Ag+2) |
1,34 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
125,6 |
731 |
2073,5 |
3360,6 |
+1, +2, +3 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
630,5 |
1,93 |
7,9 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
284 |
11,3 |
258 |
234,08 |
429 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: La plata
és molt tòxica pels organismes. El metall per si sol causa pocs
problemes, però les sals de plata irriten la pell i les membranes
mucoses. Els compostos de plata poden ser
absorbits lentament pels teixits corporals i produeixen pigmentació
fosca de la pell. Les sals de plata, especialment el
nitrat de plata (AgNO3), són letals en concentracions
petites, poden causar la mort i si són ingerides poden causar
molèsties estomacals, nàusees, vòmits, diarrees i
narcosis. Poden ser també
cancerígenes en quantitats molt petites. |
|||||
|
+ 0,80 Ag+ | Ag (solució àcida) |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall de color blanc
característic. La plata és el més tou de tots els
metalls i el de major conductivitat tèrmica i elèctrica. Quan es poleix adquireix brillantor
i reflexa el 95% de la llum que incideix sobre ella. És més
mal·leable i dúctil que qualsevol metall excepte l’or. Es
poden fabricar làmines de pocs micròmetres de grossor,
transparents a la llum. La plata absorbeix oxigen de
l’aire quan està fosa i l’allibera quan es refreda, quedant en la
superfície una gran quantitat de minúsculs forats, el que es
coneix com “galleo”. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Plata-103 |
47 |
56 |
103Ag |
1,10
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-104 |
47 |
57 |
104Ag |
69
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-105 |
47 |
58 |
105Ag |
41,3
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-106 |
47 |
59 |
106Ag |
8,4
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-107 |
47 |
60 |
107Ag |
Estable |
51,82 |
|
|
Plata-108 |
47 |
61 |
108Ag |
2,39
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-109 |
47 |
62 |
109Ag |
Estable |
48,18 |
|
|
Plata-110 |
47 |
63 |
110Ag |
24,6
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-111 |
47 |
64 |
111Ag |
7,47
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-112 |
47 |
65 |
112Ag |
3,13
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-113 |
47 |
66 |
113Ag |
5,3
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Químicament la plata no és molt activa. És resistent a la corrosió per l’aire, l’aigua, les bases i els àcids diluïts però es dissol en nítric concentrat i en sulfúric concentrat i calent i formant el ió positiu Ag |