|
|
|
|
|
Símbol: Ag |
Nombre atòmic: 47 |
|
|
Plata |
Plata |
Silver |
Argent |
Grup: 11 |
Període: 5 |
|
|
Família: Metall de
transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s1 4d10 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Coneguda des de l’antiguitat. |
Nacionalitat: - |
Any: - |
|||
|
Origen del nom: De la
paraula anglo-saxona “siolfur” que significa plata. El seu símbol Ag, prové de la paraula llatina “argentum”. |
Una mica d’història:. La plata es coneix des de temps remots. És
mencionada en el llibre del Gènesi, i acumulacions de residus trobats
en forns a l'Àsia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que la plata
era separada del plom al mil·leni IV aC. En l’època
romana s’explotaven jaciments importants entre els que figuren els
d’Hispània (Espanya). La plata, ha estat usada des
de fa milers d'anys com a ornament i per a fabricar estris, per al
comerç i com a base de molts sistemes monetaris, segurament per la
seva bellesa i facilitat de manipulació. Va ser considerada durant
molt temps el segon metall preciós, només per darrera de l'or.
Possiblement va començar a utilitzar-se en la fabricació de
monedes per a reduir en pes i mida les antigues peces de coure i bronze. Associada amb la lluna, així com amb el mar i
vàries deesses lunars, el metall era anomenat pels alquimistes luna, o Diana i un dels símbols usats per a representar el metall,
era una lluna creixent, amb la part oberta cap a l'esquerra. |
||||
|
Estat natural: Es troba en estat natiu,
barrejat en quantitats variables amb or i coure a Perú i Noruega, en
mines que es treballen des de fa segles. Més abundantment es troba combinat formant part
de minerals com silvanita, argentita (Ag2S) i cerargirita. La plata també es troba en els minerals de plom,
coure i zinc, de manera que la meitat de la producció mundial de plata
s’obté com a subproducte en el processament d’aquests
minerals. Pràcticament tota la plata produïda a
Europa s’obté de la galena, mineral de sulfur de plom. A Mèxic, Perú, Xile, Canadà,
França, Alemanya, Estats Units i Austràlia es troben els
jaciments més importants dels seus minerals. Mèxic és el principal productor d'aquest metall, i segons
el Ministeri d'Economia de Mèxic, durant l'any 2000, aquest
país va produir 2747 tones de plata, aproximadament el 15% de la
producció anual mundial. |
Estructura cristal·lina: Cúbica centrada en les cares. |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 66è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 0,6 ppb (parts per bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
107,8682 |
10500 |
3,3 |
10,3 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
1233 |
2485 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,44 |
1,26 (Ag+1) 0,96 (Ag+2) |
1,34 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
125,6 |
731 |
2073,5 |
3360,6 |
+1, +2, +3 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
630,5 |
1,93 |
7,9 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
284 |
11,3 |
258 |
234,08 |
429 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: La plata
és molt tòxica pels organismes. El metall per si sol causa pocs
problemes, però les sals de plata irriten la pell i les membranes
mucoses. Els compostos de plata poden ser
absorbits lentament pels teixits corporals i produeixen pigmentació
fosca de la pell. Les sals de plata, especialment el
nitrat de plata (AgNO3), són letals en concentracions
petites, poden causar la mort i si són ingerides poden causar
molèsties estomacals, nàusees, vòmits, diarrees i
narcosis. Poden ser també
cancerígenes en quantitats molt petites. |
|||||
|
+ 0,80 Ag+ | Ag (solució àcida) |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall de color blanc
característic. La plata és el més tou de tots els
metalls i el de major conductivitat tèrmica i elèctrica. Quan es poleix adquireix brillantor
i reflexa el 95% de la llum que incideix sobre ella. És més
mal·leable i dúctil que qualsevol metall excepte l’or. Es
poden fabricar làmines de pocs micròmetres de grossor,
transparents a la llum. La plata absorbeix oxigen de
l’aire quan està fosa i l’allibera quan es refreda, quedant en la
superfície una gran quantitat de minúsculs forats, el que es
coneix com “galleo”. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Plata-103 |
47 |
56 |
103Ag |
1,10
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-104 |
47 |
57 |
104Ag |
69
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-105 |
47 |
58 |
105Ag |
41,3
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-106 |
47 |
59 |
106Ag |
8,4
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-107 |
47 |
60 |
107Ag |
Estable |
51,82 |
|
|
Plata-108 |
47 |
61 |
108Ag |
2,39
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-109 |
47 |
62 |
109Ag |
Estable |
48,18 |
|
|
Plata-110 |
47 |
63 |
110Ag |
24,6
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-111 |
47 |
64 |
111Ag |
7,47
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-112 |
47 |
65 |
112Ag |
3,13
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plata-113 |
47 |
66 |
113Ag |
5,3
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Químicament la plata
no és molt activa. És resistent a la corrosió per
l’aire, l’aigua, les bases i els àcids diluïts
però es dissol en nítric concentrat i en sulfúric
concentrat i calent i formant el
ió positiu Ag+; aquest ió, que està present
en totes les solucions simples de compostos de plata solubles, es redueix
fàcilment a metall lliure, com succeeix en la deposició de
miralls de plata per agents reductors orgànics. Reacciona amb els
halògens i el sofre; i els sulfurs l’ataquen i l’entelen
per formació de sulfur de plata sobre la superfície del metall. El seu ennegriment en l’aire
es deu a les petites quantitats de sofre que existeixen naturalment en
l’atmosfera i les que s’afegeixen per efecte de la
contaminació, com sulfur d’hidrogen (H2S) i altres
compostos de sofre. El sulfur de plata (Ag2S)
és una de les sals més insolubles en aigua, cosa que
s’aprofita per a separar els ions de plata d’altres ions
positius. La plata quasi sempre és
monovalent en els seus compostos, però es coneixen òxids,
fluorur i sulfur divalent. Alguns compostos de coordinació de la plata
contenen plata divalent i trivalent. Encara que la plata no
s’oxida quan es calenta pot ser oxidada química o
electrolíticament per a formar òxid o peròxid de plata,
un agent oxidant poderós. |
|
Amb aire |
Suau; à Ag2O |
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Amb HNO3 15M |
Suau; à AgNO3 |
|
Obtenció |
La plata es recupera comunament dels
minerals de plata per torrefacció del mineral en un forn per a
convertir els sulfurs a sulfats i posteriorment extreure químicament
la plata metàl·lica. Diferents processos
metal·lúrgics s’usen per extreure la plata de minerals
d’altres metalls. En el procés
d’amalgamament, el mercuri líquid, que forma una amalgama amb la
plata, és agregat al mineral triturat. Després es renta
l’amalgama i s’elimina el mercuri per destil·lació,
quedant la plata metàl·lica. En el mètode de
lixiviació, la plata es dissolt en una solució d’una sal,
normalment cianur de sodi diluït, formant-se un complex hidrosoluble del
que es precipita la plata per reducció amb alumini o zinc metàl·lics. El mètode Parkes s’usa
extensivament en la separació de la plata a partir dels residus
electrolitics dels principals minerals de coure. La plata impura obtinguda en
aquests processos és refinada per mètodes electrolítics
o per eliminació d’impureses per vaporització o
absorció.
La plata de grau comercial,
conté com a mínim un 99.9% de plata. Es pot obtenir plata amb
pureses superiors al 99.999%. |
|
Els usos principals de la plata,
són com a metall preciós, en joieria i decoració
(s’utilitza un aliatge de plata amb una riquesa del 92,5%) i com
moneda. Altres usos de la plata són
els següents; Per a fabricar components
elèctrics i electrònics, i per a cables de semiconductors
d’alta velocitat que necessiten gran conductivitat elèctrica; per
exemple els circuits impresos estan fets usant pintures de plata, i els
teclats dels ordinadors usen contactes elèctrics de plata. Comunament s’alia amb
quantitats petites d’altres metalls per a fer-los més durs i
més duradors, així els seus aliatges amb plom o tal·li
s’utilitzen com a recobriment en algunes peces per a la
indústria aeronàutica.
Miralls que requereixen d'una gran
reflectivitat per a la llum visible (és el millor reflector de la llum
visible conegut, però ràpidament desenllustra i perd molta de la
seva reflectància), són realitzats en plata. En alguns usos tradicionals com
incrustacions decoratives o recobriment del vidre per a la fabricació
de miralls, ha estat substituït per l’alumini. La plata col·loidal,
solució diluïda de nitrat de plata, AgNO3,
s’utilitza en medicina com antisèptic i bactericida. Els halurs de plata com el AgBr
són sensibles a la llum i s’usen en emulsions per a plaques i
pel·lícules fotogràfiques. Una aplicació menys
coneguda i freqüent dels halurs de plata, principalment del iodur,
és la seva dispersió en els núvols per a produir pluja
artificial. El clorur de plata,
es pot fer transparent, i s'utilitza com a ciment per al vidre. La mal·leabilitat, no
toxicitat i bellesa de la plata, la fa útil en aliatges per a pròtesis
dentals. Les propietats catalítiques
de la plata, la fan ideal per a la utilització com a catalitzador en
reaccions d'oxidació. Per exemple, la producció de formaldehid
utilitzant metanol i aire utilitza pantalles de plata o cristallita contenint
almenys un 99.95% en pes de plata. És usada per a fer materials
per a soldadura, contactes elèctrics, i bateries d'alta capacitat; de
plata-zinc i de plata-cadmi. El fulminat de plata és un
poderós explosiu |
|
|
La plata és molt tòxica pels organismes. El metall per si sol causa pocs problemes, però les sals de plata irriten la pell i les membranes mucoses. Les sals de plata en quantitats petites pot causa la mort i si són ingerides poden ser cancerígenes en quantitats molt petites. |