Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

 

Català

Español

English

Français

Símbol:

Ag

Nombre atòmic: 47

Plata

Plata

Silver

Argent

Grup: 11

Període: 5

Família: Metall de transició

Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s1 4d10

 

 

 

 

Generalitats

Descobridor/s: Coneguda  des de l’antiguitat.

Nacionalitat: -

Any: -

Origen del nom: De la paraula anglo-saxona “siolfur” que significa plata.

El seu símbol Ag,  prové de la paraula llatina  “argentum”.

Una mica d’història:. La plata es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del Gènesi, i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que la plata era separada del plom al mil·leni IV aC. En l’època romana s’explotaven jaciments importants entre els que figuren els d’Hispània (Espanya).

La plata, ha estat usada des de fa milers d'anys com a ornament i per a fabricar estris, per al comerç i com a base de molts sistemes monetaris, segurament per la seva bellesa i facilitat de manipulació. Va ser considerada durant molt temps el segon metall preciós, només per darrera de l'or. Possiblement va començar a utilitzar-se en la fabricació de monedes per a reduir en pes i mida les antigues peces de coure i bronze. 

Associada amb la lluna, així com amb el mar i vàries deesses lunars, el metall era anomenat pels alquimistes luna, o Diana i un dels símbols usats per a representar el metall, era una lluna creixent, amb la part oberta cap a l'esquerra.

Estat natural: Es troba en estat natiu, barrejat en quantitats variables amb or i coure a Perú i Noruega, en mines que es treballen des de fa segles.

Més abundantment es troba combinat formant part de minerals com silvanita, argentita (Ag2S) i cerargirita.

La plata també es troba en els minerals de plom, coure i zinc, de manera que la meitat de la producció mundial de plata s’obté com a subproducte en el processament d’aquests minerals.

Pràcticament tota la plata produïda a Europa s’obté de la galena, mineral de sulfur de plom.

A Mèxic, Perú, Xile, Canadà, França, Alemanya, Estats Units i Austràlia es troben els jaciments més importants dels seus minerals. Mèxic és el principal productor d'aquest metall, i segons el Ministeri d'Economia de Mèxic, durant l'any 2000, aquest país va produir 2747 tones de plata, aproximadament el 15% de la producció anual mundial.

Estructura cristal·lina:

 

Cúbica centrada en les cares.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Abundància a l’ésser humà: -

 

Abundància a la Terra: ocupa el lloc 66è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.

Abundància al Sistema Solar: 0,6 ppb (parts per bilió) en pes.

 

 

 

 

 

 

 

Propietats

Físiques

Massa atòmica (u)

Densitat (kg/m3)

Duresa (escala de Mohs)

Volum atòmic (cm3/mol)

107,8682

10500

3,3

10,3

Tèrmiques

Estat d’agregació

a 298 K

Punt de fusió (K)

Punt d’ebullició (K)

 

sòlid

1233

2485

 

Radis

Radi atòmic (Å)

Radi iònic (Å)

Radi covalent (Å)

 

1,44

 1,26 (Ag+1)

 0,96 (Ag+2)
 0,76 (Ag+3)

1,34

 

Ionització

Afinitat electrònica (KJ/mol)

1a energia ionització (KJ/mol)

2a energia ionització (KJ/mol)

3a energia ionització (KJ/mol)

Estats d’oxidació

125,6

731

2073,5

3360,6

+1, +2, +3

Elèctriques

Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)-1

Electròniques

Electronegativitat (Pauling)

Polaritzabilitat (Å3)

 

630,5

1,93

7,9

 

Termodinàmiques

Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)

Calor de fusió (KJ/mol)

Calor de vaporització (KJ/mol)

Calor específica

(J/kg K)

Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)

284

11,3

258

234,08

429

Altres

Potencial normal de reducció (v)

Caràcter metàl·lic

Precaucions: La plata és molt tòxica pels organismes. El metall per si sol causa pocs problemes, però les sals de plata irriten la pell i les membranes mucoses.

Els compostos de plata poden ser absorbits lentament pels teixits corporals i produeixen pigmentació fosca de la pell.

Les sals de plata, especialment el nitrat de plata (AgNO3), són letals en concentracions petites, poden causar la mort i si són ingerides poden causar molèsties estomacals, nàusees, vòmits, diarrees i narcosis.  Poden ser també cancerígenes en quantitats molt petites.

+ 0,80

Ag+ | Ag

(solució àcida)

 metall

Característiques:

 

És un metall de color blanc característic. La plata és el més tou de tots els metalls i el de major conductivitat tèrmica i elèctrica.

Quan es poleix adquireix brillantor i reflexa el 95% de la llum que incideix sobre ella.

És més mal·leable i dúctil que qualsevol metall excepte l’or. Es poden fabricar làmines de pocs micròmetres de grossor, transparents a la llum.

La plata absorbeix oxigen de l’aire quan està fosa i l’allibera  quan es refreda, quedant en la superfície una gran quantitat de minúsculs forats, el que es coneix com “galleo”.

 

 

 

 

 

 

 

Isòtops

Isòtop

Protons

Neutrons

Símbol

Vida mitjana

Abundància(%)

Altres

Plata-103

47

56

103Ag

1,10 hores

0,00

Radioactiu

Plata-104

47

57

104Ag

69 minuts

0,00

Radioactiu

Plata-105

47

58

105Ag

41,3 dies

0,00

Radioactiu

Plata-106

47

59

106Ag

8,4 dies

0,00

Radioactiu

Plata-107

47

60

107Ag

Estable

51,82

 

Plata-108

47

61

108Ag

2,39 minuts

0,00

Radioactiu

Plata-109

47

62

109Ag

Estable

48,18

 

Plata-110

47

63

110Ag

24,6 segons

0,00

Radioactiu

Plata-111

47

64

111Ag

7,47 dies

0,00

Radioactiu

Plata-112

47

65

112Ag

3,13 hores

0,00

Radioactiu

Plata-113

47

66

113Ag

5,3 hores

0,00

Radioactiu

 

 

 

 

 

 

 

Reactivitat

Descripció

Químicament la plata no és molt activa. És resistent a la corrosió per l’aire, l’aigua, les bases i els àcids diluïts però es dissol en nítric concentrat i en sulfúric concentrat i calent i formant  el ió positiu Ag+; aquest ió, que està present en totes les solucions simples de compostos de plata solubles, es redueix fàcilment a metall lliure, com succeeix en la deposició de miralls de plata per agents reductors orgànics.

Reacciona amb els halògens i el sofre; i els sulfurs l’ataquen i l’entelen per formació de sulfur de plata sobre la superfície del metall.

El seu ennegriment en l’aire es deu a les petites quantitats de sofre que existeixen naturalment en l’atmosfera i les que s’afegeixen per efecte de la contaminació, com sulfur d’hidrogen (H2S) i altres compostos de sofre.

El sulfur de plata (Ag2S) és una de les sals més insolubles en aigua, cosa que s’aprofita per a separar els ions de plata d’altres ions positius.

La plata quasi sempre és monovalent en els seus compostos, però es coneixen òxids, fluorur i sulfur divalent. Alguns compostos de coordinació de la plata contenen plata divalent i trivalent.

Encara que la plata no s’oxida quan es calenta pot ser oxidada química o electrolíticament per a formar òxid o peròxid de plata, un agent oxidant poderós.

Amb aire

Suau; à  Ag2O

Amb H2O

No reacciona  

Amb HCL  6M

No reacciona

Amb HNO3 15M

Suau; à AgNO3

 

 

 

 

 

 

 

Obtenció

La plata es recupera comunament dels minerals de plata per torrefacció del mineral en un forn per a convertir els sulfurs a sulfats i posteriorment extreure químicament la plata metàl·lica.

Diferents processos metal·lúrgics s’usen per extreure la plata de minerals d’altres metalls.

En el procés d’amalgamament, el mercuri líquid, que forma una amalgama amb la plata, és agregat al mineral triturat. Després es renta l’amalgama i s’elimina el mercuri per destil·lació, quedant la plata metàl·lica.

En el mètode de lixiviació, la plata es dissolt en una solució d’una sal, normalment cianur de sodi diluït, formant-se un complex hidrosoluble del que es precipita la plata per reducció amb alumini o zinc metàl·lics.

El mètode Parkes s’usa extensivament en la separació de la plata a partir dels residus electrolitics dels principals minerals de coure.

La plata impura obtinguda en aquests processos és refinada per mètodes electrolítics o per eliminació d’impureses per vaporització o absorció.    

La plata de grau comercial, conté com a mínim un 99.9% de plata. Es pot obtenir plata amb pureses superiors al 99.999%.

Usos

Els usos principals de la plata, són com a metall preciós, en joieria i decoració (s’utilitza un aliatge de plata amb una riquesa del 92,5%) i com moneda.

Altres usos de la plata són els següents;

Per a fabricar components elèctrics i electrònics, i per a cables de semiconductors d’alta velocitat que necessiten  gran conductivitat elèctrica; per exemple els circuits impresos estan fets usant pintures de plata, i els teclats dels ordinadors usen contactes elèctrics de plata.

Comunament s’alia amb quantitats petites d’altres metalls per a fer-los més durs i més duradors, així els seus aliatges amb plom o tal·li s’utilitzen com a recobriment en algunes peces per a la indústria aeronàutica. 

Miralls que requereixen d'una gran reflectivitat per a la llum visible (és el millor reflector de la llum visible conegut, però ràpidament desenllustra i perd molta de la seva reflectància), són realitzats en plata.

En alguns usos tradicionals com incrustacions decoratives o recobriment del vidre per a la fabricació de miralls, ha estat substituït per l’alumini.

La plata col·loidal, solució diluïda de nitrat de plata, AgNO3, s’utilitza en medicina com antisèptic i bactericida.

Els halurs de plata com el AgBr són sensibles a la llum i s’usen en emulsions per a plaques i pel·lícules fotogràfiques. Una aplicació menys coneguda i freqüent dels halurs de plata, principalment del iodur, és la seva dispersió en els núvols per a produir pluja artificial.  El clorur de plata, es pot fer transparent, i s'utilitza com a ciment per al vidre.     

La mal·leabilitat, no toxicitat i bellesa de la plata, la fa útil en aliatges per a pròtesis dentals.

Les propietats catalítiques de la plata, la fan ideal per a la utilització com a catalitzador en reaccions d'oxidació. Per exemple, la producció de formaldehid utilitzant metanol i aire utilitza pantalles de plata o cristallita contenint almenys un 99.95% en pes de plata.

És usada per a fer materials per a soldadura, contactes elèctrics, i bateries d'alta capacitat; de plata-zinc i de plata-cadmi.

El fulminat de plata és un poderós explosiu

Toxicitat

La plata és molt tòxica pels organismes. El metall per si sol causa pocs problemes, però les sals de plata irriten la pell i les membranes mucoses. Les sals de plata en quantitats petites pot causa la mort i si són ingerides poden ser cancerígenes en quantitats molt petites.