|
|
|
|
|
Símbol: In |
Nombre atòmic: 49 |
|
Indi |
Indio |
Indium |
Indium |
Grup: 13 |
Període: 5 |
|
|
Família: Família
del bor |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p1 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Ferdinand Reich
i Hieronymus Theodor Richter. |
Nacionalitat: Alemanya |
Any: 1863 |
|||
|
Origen del nom: El nom
es deu al color indi, que apareix en una línia espectral
característica de l’element. |
Una mica d’història: Es va descobrir espectroscòpicament, com a component menor
de menes de zinc, l’any 1863 pels químics alemanys Ferdinan
Reich i Hieronymus Theodor Richter que més tard el va aïllar. |
||||
|
Estat natural: Mai es troba com a metall lliure. Normalment es troba
com a sulfur, In2S3, en certes blendes de zinc i en els
minerals de ferro, wolframi ,estany i coure. Canadà produeix la majoria del subministrament
d’indi del món. |
Estructura cristal·lina: Sistema Tetragonal |
Tots els angles rectes |
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 63è en la classificació del
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 0,3 ppb
(parts per bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
114,818 |
7310 |
1,2 |
15,7 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
Sòlid |
429,7 |
2353 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,66 |
0,78 (In+3) |
1,44 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
28,9 |
558,3 |
1820,6 |
2704,5 |
+1, +2, +3 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
119,5 |
1,78 |
9,7 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
243,0 |
3,3 |
232,0 |
230,0 |
81,80 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Les
dades disponibles sobre els efectes d’aquesta substància en la
salut humana son insuficients, pel que s’han de prendre extremes precaucions
en la seva manipulació. Tots els compostos d’indi
s’han de considerar com altament tòxics. Provoquen danys en el
cor, ronyons, fetge i poden ser teratògens. |
|||||
|
-0,34 In+3/In (solució àcida)
|
Metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall blanc platejat,
brillant, tou, dúctil i mal·leable, amb un baix punt de
fusió i un punt d’ebullició elevat. Es diu que en petites dosis
estimula el metabolisme. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Indi-109 |
49 |
60 |
109In |
4,2
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Indi-110 |
49 |
61 |
110In |
1,15
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Indi-111 |
49 |
62 |
111In |
2,805
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Indi-112 |
49 |
63 |
112In |
14,4
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Indi
113 |
49 |
64 |
113In |
Estable |
4,29 |
|
|
Indi
114 |
49 |
65 |
114In |
1,198 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Indi
115 |
49 |
66 |
115In |
440 bilions d’anys |
95,71 |
|
|
Indi
116 |
49 |
67 |
116In |
14,1 segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Indi
117 |
49 |
68 |
117In |
44 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Es bastant reactiu i reacciona amb
el sofre i els halògens, així com també es dissol en els
àcids. No s’ataca a l’aire ni a l’aigua a temperatura ambient, però crema en l’aire calent formant l’òxid In2O3, semblant a l’alúmina (o l’òxid corresponent de l’alumini). Forma compostos divalents i trivalents. |
|
Amb aire |
Suau à In2O3 |
|
Amb HCl 6M |
Suau à H2,
InCl3 |
|
Amb HNO3 15M |
Suau à In(NO3)3 |
|
Amb NaOH 6M |
No reacciona |
|
Obtenció |
L’indi és un subproducte
en la formació del plom o el zinc. S’obté per
reducció del seu òxid o per electròlisis de dissolucions
de les seves sals. |
|
S’utilitza com recobriment
electrolític contra el desgast en peces d’aliatges
antifricció. S’utilitza també en
aliatges per pròtesis dentals i motors elèctrics, i en barres
de control de reactors nuclears. Alguns aliatges d’indi tenen
un punt de fusió baix. Per exemple, un aliatge amb un 24% d’indi
i un 76% de gal·li és líquid a temperatura ambient. Certs compostos de l’indi
(InAs i InSb) tenen propietats úniques com a semiconductors, pel que
s’utilitzen en la fabricació de molts components
electrònics. S’utilitza per a soldar
filferro de plom a transistors de germani. Els miralls fets amb indi son
òpticament tant bons com els de plata, però superen als de
plata en la resistència a la corrosió atmosfèrica. |
|
|
Desconeguda Les dades disponibles sobre els
efectes d’aquesta substància en la salut humana son
insuficients, pel que s’han de prendre extremes precaucions en la seva
manipulació. Tots els
compostos d’indi s’han de considerar com altament tòxics.
Provoquen danys en el cor, ronyons, fetge i poden ser teratògens. |