|
|
|
|
|
Símbol: Sn |
Nombre atòmic: 50 |
|
|
Estany |
Estaño |
Tin |
Étain |
Grup: 14 |
Període: 5 |
|
|
Família: del carboni |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p2 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Conegut des de la antiguitat. |
Nacionalitat: - |
Any: - |
|||
|
Origen del
nom: de la paraula anglo-saxona
“tin”. L’origen del símbol, Sn, prové de la
paraula llatina “stannum”. |
Una mica d’història: És conegut des de l’antiguitat, ja s’esmenta en l’Antic Testament. Els primers treballadors del metall el trobaven massa tou, per això el barrejaven amb coure donant lloc a un aliatge, el bronze i a tota una època, l’edat de bronze. L'estany s'ha trobat en les antigues tombes egípcies en forma de bronze. Com metall no va ser conegut fins a principis de l'era actual. Durant el període romà es portava a Europa des de l'actual Cornwall, a Anglaterra. És un dels elements que té un símbol alquimista:
|
||||
|
Estat natural: No es troba mai com element
lliure. El seu mineral principal és la casiterita, òxid
d’estany SnO2 del que s’obté per
reducció amb carbó. La major part de l’estany mundial és
produït per Malàisia, Brasil, Indonèsia, Tailàndia,
Zaire, Nigèria, Bolívia, Austràlia, Anglaterra i
Alemanya, on hi ha jaciments de casiterita. |
Estructura cristal·lina: Sistema
Tetragonal |
tots el angles rectes a = b |
|||
|
Abundància
a l’ésser humà: 200 ppb (parts per bilió) en pes |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 49è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 4 ppb (parts per bilió) en pes |
|||
c|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
118,71 |
7310 |
1,6 |
16,3 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
505,2 |
2543 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,62 |
2,94 (Sn-4) 0,40 (Sn4+) |
1,41 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
107,3 |
708,6 |
1411,8 |
2943 |
-4, +2, +4 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
90,9 |
1,96 |
7,7 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
302 |
7,2 |
296 |
225,72 |
66,80 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: El
metall en si mateix no presenta perill, però tots els compostos,
especialment els orgànics s’haurien de considerar altament
tòxics. Tot i la seva toxicitat aquests compostos orgànics són aplicables en gran nombre d’indústries, com la indústria de pintures i plàstics i en l’agricultura (pesticides). Els efectes de les substàncies orgàniques d’estany poden variar, depèn del tipus de substància que està present i de l’organisme al que està exposat. L’estany trietílic, és la substància orgànica de l’estany més perillosa. Aquests compostos poden ser absorbits a través del menjar, respiració i de la pell. Els efectes provocats poden ser aguts:
irritacions d’ulls i pell, mals de cap, dolor d’estómac,
vòmits i marejos, sudoració severa i falta d’alè.
També poden ser efectes a llarg termini: depressions, danys
hepàtics, disfunció del sistema immunitari, danys
cromosòmics, escassetat de glòbuls vermells i danys cerebrals. |
|||||
|
-0,14 SnO/Sn (solució
àcida) |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
En el seu estat usual és
metall blanc blavós, molt brillant, tou, dúctil i molt
mal·leable a 100ºC, però poc resistent a la tracció.
És resistent a la corrosió en molts mitjans. Té tres estats alotròpics:
alfa-Sn o estany gris que s’aconsegueix per sota dels 13ºC i que
cristal·litza en el sistema cúbic; beta-Sn o estany blanc que
cristal·litza en el sistema tetragonal al sotmetre’l a
temperatures que no sobrepassin els 161ºC i gamma-Sn, trencadís,
també blanc per que cristal·litza en el sistema ròmbic
entre 161ºC i 231,8ºC, temperatura a la que fon. Degut a que el trànsit de la
forma alfa a la beta es produeix a 13ºC, és freqüent que els
objectes fets amb aquest material adquireixin un clapat característic
quan es produeix la transformació conegut com lepra o pesta de
l’estany. Desprèn un lleuger olor si
es frega i en doblegar-lo emet un soroll característic, anomenat crit
de l’estany, produït pel fregament dels seus cristalls. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Estany
- 110 |
50 |
60 |
110Sn |
4,1
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estany
- 111 |
50 |
61 |
111Sn |
35 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estany
- 112 |
50 |
62 |
112Sn |
Estable |
0,97 |
|
|
Estany
- 113 |
50 |
63 |
113Sn |
115,1
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estany
- 114 |
50 |
64 |
114Sn |
Estable |
0,66 |
|
|
Estany
- 115 |
50 |
65 |
115Sn |
Estable |
0,34 |
|
|
Estany
- 116 |
50 |
66 |
116Sn |
Estable |
14,54 |
|
|
Estany
- 117 |
50 |
67 |
117Sn |
Estable |
7,68 |
|
|
Estany
- 118 |
50 |
68 |
118Sn |
Estable |
24,22 |
|
|
Estany
- 119 |
50 |
69 |
119Sn |
Estable |
8,59 |
|
|
Estany
- 120 |
50 |
70 |
120Sn |
Estable |
32,58 |
|
|
Estany
- 121 |
50 |
71 |
121Sn |
1,128
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Estany
- 122 |
50 |
|||||