|
|
|
|
|
Símbol: Te |
Nombre atòmic: 52 |
|
|
Tel·luri |
Teluro |
Tellurium |
Tellure |
Grup: 16 |
Període: 5 |
|
|
Família: de
l’oxigen o calcògens |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p4 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Franz Joseph Müller von Reichenstein |
Nacionalitat: Alemania |
Any: 1782 |
|||
|
Origen del
nom: de la paraula llatina
“tellus” que vol dir terra. |
Una mica
d’història: El
tel·luri fou descobert en 1782 pel científic alemany Franz
Joseph Müller von Reichenstein en les mines d’or de Transilvania a
Romania, però no fou reconegut com element fins 1798 pel químic
alemany Martin Heinrich Klaproth, que li va posar el nom. |
||||
|
Estat natural: Es troba en estat lliure en
petites quantitats. Ocasionalment es troba en roques com la tel·lurita
(diòxid de tel·luri, TeO2). És més
freqüent trobar-lo en forma de tel·lurur de metalls com or,
plata, coure, plom i níquel, existents a Japó, Canadà,
Perú, Mèxic, Arizona i Austràlia Occidental. |
Estructura cristal·lina: Sistema Hexagonal |
a |
|||
|
Abundància
a l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 78è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 9 ppb (parts per bilió) en pes. |
|||
b|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
127,6 |
6240 |
2,3 |
20,5 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
725 |
1261 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,6 |
2,22 (Te-2) 0,56 (Te6+) |
1,36 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
190,2 |
869,2 |
1794,4 |
2697,7 |
-2, +2, +4, +5, +6 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
0,0 |
2,1 |
5,5 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
197 |
13,5 |
50,6 |
196,46 |
11,54 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Quan es
calenta es formen vapors tòxics. Reacciona vigorosament amb
halògens i interhalògens provocant risc d’incendi.
Reacciona amb el zinc amb incandescència. Combustible. Les
partícules disperses en l’aire formen mescles explosives. |
|||||
|
+0,57 Te4+/Te (solució
àcida) |
semimetall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
El tel·luri elemental
té dos modificacions alotròpiques: la forma cristal·lina
i l’amorfa. La forma cristal·lina
té color blanc platejat i aparença metàl·lica;
és trencadís i es pot polvoritzar fàcilment. És un semiconductor de tipus
p i mostra conductivitat variable segons l’alineació del
cristall. La seva conductivitat augmenta una mica quan es exposat a la llum. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Tel·luri
- 116 |
52 |
64 |
116Te |
2,49
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tel·luri
- 117 |
52 |
65 |
117Te |
1,03
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tel·luri
- 118 |
52 |
66 |
118Te |
6 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tel·luri
- 119 |
52 |
67 |
119Te |
16
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tel·luri
- 120 |
52 |
68 |
120Te |
Estable |
0,09 |
|
|
Tel·luri
- 121 |
52 |
69 |
121Te |
16,8
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tel·luri
- 122 |
52 |
70 |
122Te |
Estable |
2,55 |
|
|
Tel·luri
- 123 |
52 |
71 |
123Te |
13
bilions d’anys |
0,89 |
|
|
Tel·luri
- 124 |
52 |
72 |
124Te |
Estable |
4,74 |
|
|
Tel·luri
- 125 |
52 |
73 |
125Te |
Estable |
7,07 |
|
|
Tel·luri
- 126 |
52 |
74 |
126Te |
Estable |
18,84 |
|
|
Tel·luri
- 127 |
52 |
75 |
127Te |
9,4
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tel·luri
- 128 |
52 |
76 |
128Te |
Estable |
31,74 |
|