Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: I	Nombre atòmic: 53
Iode	Yodo		Iodine	Iode	Grup: 17	Període: 5
Família: dels halògens		Configuració electrònica: 1s^22s^22p^63s^23p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^105p^5

Generalitats
Descobridor/s: Bernard Courtois		Nacionalitat: França			Any: 1811
Origen del nom: de la paraula grega “iodes” que vol dir violeta.		Una mica d’història: Fou descobert al 1811 per Bernard Courtois (1777-1838) un fabricant francès de nitro, mentre tractava d’obtenir aquesta substància a partir de cendres d’algues marines. El descobriment fou confirmat i anunciat pels químics francesos Charles Desormes i Nicholas Clément. En tractar en calent l’extracte alcalí de les cendres amb àcid sulfúric, es desprenia un vapor de color violeta que condensava en escames de color gris brillant. En 1814 Gay-Lussac va demostrar que es tractava d’un element nou i el va anomenà iode.
Estat natural: És un element relativament rar que no es troba mai a la natura com element lliure, però els seus compostos estan molt difosos en l’aigua de mar, en el sòl i en les roques. Normalment acompanya al nitrat de Xile (NaNO3) com impuresa de iodat de sodi, NaIO3, en una proporció aproximada del 0,2-0,3%. Tot i la baixa concentració de iode en l’aigua de mar, certa espècie d’alga marina pot extreure i acumular l’element. Es troba també com a ió iodur en algunes salmorres de pous de petroli a Califòrnia, Michigan i Japó.		Estructura cristal·lina: Sistema Ortorròmbic		a b c Tots els angles rectes
Abundància a l’ésser humà: 200 ppb (parts per bilió) en pes.	Abundància a la Terra: ocupa el lloc 62è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 1 ppb (parts per bilió) en pes.

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	126,90447	4930		-		25,74
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	386,7		457,5
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,32	2,16 (I^-1) 0,5 (I^7+)		1,33
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	295,2	1008,4	1845,8		3184		-1, +1, +3, +5, +7
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	0,0		2,66		5
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	107	15,3	42		217,36		0,45
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: El iode elemental és tòxic i el seu vapor irrita els ulls i els pulmons. La concentració màxima permesa en aire quan es treballa amb iode és solament de 1 mg/m^3. Tots els iodurs són tòxics si es prenen en excés.
	+1,2 IO^3-/I2 (solució àcida)	No metall
	Característiques:
	És un sòlid cristal·lí a temperatura ambient, de color negre blavós i brillant, que sublima donant un vapor violeta molt dens, verinós, amb una olor picant com la del clor. Per damunt de 450ºC la densitat del vapor disminueix degut a la dissociació de les seves molècules en iode monoatòmic És moderadament soluble en líquids no polars, cloroform, tetraclorur de carboni o disulfur de carboni i el color violeta de les solucions suggereix que es troben presents les molècules I2, com en la fase vapor. Encara que el iode present en la natura és un element estable (isòtop ^127I), s’han produït artificialment 22 isòtops radioactius, el més important dels quals és el ^131I amb una vida mitjana de 8 dies i que s’utilitza com a traçador radioactiu i en certs procediments de radioteràpia. El iode sembla ser un element que, en quantitats molt petites, és essencial per a la vida animal i vegetal. El iodur i el iodat que es troben en les aigües marines, entren en el cicle metabòlic de la major part de la flora i la fauna marina, mentre que en els mamífers superiors el iode es concentra en la glàndula tiroides, allí es converteix en aminoàcids iodats (principalment tiroxina i iodotirosines). Aquests es troben emmagatzemats en la tiroides com tiroglobulina i, aparentment, la tiroxina es excretada per la glàndula. El iode és un material de construcció de les hormones de la tiroides, que són essencials per al creixement, el sistema nerviós i el metabolisme. La deficiència de iode en els mamífers provoca goll, una condició en què la glàndula tiroides creix més del normal.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Iode - 120	53	67	^120I	1,35 hores	0,00	Radioactiu
Iode - 121	53	68	^121I	2,12 hores	0,00	Radioactiu
Iode - 122	53	69	^122I	3,62 minuts	0,00	Radioactiu
Iode - 123	53	70	^123I	13,2 hores	0,00	Radioactiu
Iode - 124	53	71	^124I	4,18 dies	0,00	Radioactiu
Iode - 125	53	72	^125I	59,4 dies	0,00	Radioactiu
Iode - 126	53	73	^126I	13 dies	0,00	Radioactiu
Iode - 127	53	74	^127I	Estable	100
Iode - 128	53	75	^128I	25 minuts	0,00	Radioactiu
Iode - 129	53	76	^129I	15,7 milions d’anys	0,00	Radioactiu
Iode - 130	53	77	^130I	12,36 hores	0,00	Radioactiu
Iode - 131	53	78	^131I