|
|
|
|
|
Símbol: I |
Nombre atòmic: 53 |
|
|
Iode |
Yodo |
Iodine |
Iode |
Grup: 17 |
Període: 5 |
|
|
Família: dels
halògens |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p5 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Bernard Courtois |
Nacionalitat: França |
Any: 1811 |
|||
|
Origen del
nom: de la paraula grega
“iodes” que vol dir violeta. |
Una mica
d’història: Fou descobert al 1811 per Bernard Courtois
(1777-1838) un fabricant francès de nitro, mentre tractava
d’obtenir aquesta substància a partir de cendres d’algues
marines. El descobriment fou confirmat i
anunciat pels químics francesos Charles Desormes i Nicholas
Clément. En tractar en calent
l’extracte alcalí de les cendres amb àcid
sulfúric, es desprenia un vapor de color violeta que condensava en
escames de color gris brillant. En 1814 Gay-Lussac va demostrar que
es tractava d’un element nou i el va anomenà iode. |
||||
|
Estat natural: És un element
relativament rar que no es troba mai a la natura com element lliure,
però els seus compostos estan molt difosos en l’aigua de mar, en
el sòl i en les roques. Normalment acompanya al nitrat de Xile (NaNO3)
com impuresa de iodat de sodi, NaIO3, en una proporció
aproximada del 0,2-0,3%. Tot i la baixa concentració de iode en
l’aigua de mar, certa espècie d’alga marina pot extreure i
acumular l’element. Es troba també com a ió iodur en algunes
salmorres de pous de petroli a Califòrnia, Michigan i Japó. |
Estructura cristal·lina: Sistema Ortorròmbic |
a Tots els angles rectes |
|||
|
Abundància
a l’ésser humà: 200 ppb (parts per bilió) en pes. |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 62è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 1 ppb (parts per bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
126,90447 |
4930 |
- |
25,74 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
386,7 |
457,5 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,32 |
2,16 (I-1) 0,5 (I7+) |
1,33 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
295,2 |
1008,4 |
1845,8 |
3184 |
-1, +1, +3, +5, +7 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
0,0 |
2,66 |
5 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
107 |
15,3 |
42 |
217,36 |
0,45 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: El iode
elemental és tòxic i el seu vapor irrita els ulls i els
pulmons. La concentració màxima permesa en aire quan es
treballa amb iode és solament de 1 mg/m3. Tots els iodurs són
tòxics si es prenen en excés. |
|||||
|
+1,2 IO3-/I2 (solució
àcida) |
No metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un sòlid
cristal·lí a temperatura ambient, de color negre blavós
i brillant, que sublima donant un vapor violeta molt dens, verinós,
amb una olor picant com la del clor. Per damunt de 450ºC la
densitat del vapor disminueix degut a la dissociació de les seves
molècules en iode monoatòmic És moderadament soluble en
líquids no polars, cloroform, tetraclorur de carboni o disulfur de
carboni i el color violeta de les solucions suggereix que es troben presents
les molècules I2, com en la fase vapor. Encara que el iode present en la
natura és un element estable (isòtop 127I),
s’han produït artificialment 22 isòtops radioactius, el
més important dels quals és el 131I amb una vida
mitjana de 8 dies i que s’utilitza com a traçador radioactiu i
en certs procediments de radioteràpia. El iode sembla ser un element que,
en quantitats molt petites, és essencial per a la vida animal i
vegetal. El iodur i el iodat que es troben en les aigües marines, entren
en el cicle metabòlic de la major part de la flora i la fauna marina,
mentre que en els mamífers superiors el iode es concentra en la
glàndula tiroides, allí es converteix en aminoàcids
iodats (principalment tiroxina i iodotirosines). Aquests es troben
emmagatzemats en la tiroides com tiroglobulina i, aparentment, la tiroxina es
excretada per la glàndula. El iode és un material de
construcció de les hormones de la tiroides, que són essencials
per al creixement, el sistema nerviós i el metabolisme. La
deficiència de iode en els mamífers provoca goll, una
condició en què la glàndula tiroides creix més
del normal. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Iode -
120 |
53 |
67 |
120I |
1,35
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
121 |
53 |
68 |
121I |
2,12
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
122 |
53 |
69 |
122I |
3,62 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
123 |
53 |
70 |
123I |
13,2
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
124 |
53 |
71 |
124I |
4,18
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
125 |
53 |
72 |
125I |
59,4
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
126 |
53 |
73 |
126I |
13 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
127 |
53 |
74 |
127I |
Estable |
100 |
|
|
Iode -
128 |
53 |
75 |
128I |
25
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
129 |
53 |
76 |
129I |
15,7
milions d’anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
130 |
53 |
77 |
130I |
12,36
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Iode -
131 |
53 |
78 |
131I |
|||