54-Xenó

Català	Español		English	Français	Símbol: Xe	Nombre atòmic: 54
Xenó	Xenón		Xenon	Xénon	Grup: 18	Període: 5
Família: gasos nobles		Configuració electrònica: 1s²2s²2p⁶3s²3p⁶4s² 3d¹⁰ 4p⁶ 5s² 4d¹⁰5p⁶

Generalitats
Descobridor/s: Sir William Ramsay i Morris W. Travers		Nacionalitat: Gran Bretanya			Any: 1898
Origen del nom: de la paraula grega “xenos” que vol dir desconegut.		Una mica d’història: Com la major part dels gasos nobles fou descobert per Sir William Ramsay i Morris W. Travers en 1898 en el residu que quedava després d’evaporar components de l’aire líquid. Havien de treballar amb volums enormes d’aire per a produir només una mica de xenó, ja que està present en l’atmosfera en una proporció de 0,87 ppm. Es va pensar que era químicament inert, però des de 1962 s’han preparat diversos compostos de xenó.
Estat natural: Es troben traces de xenó en minerals i meteorits, però l’única font comercial de xenó és l’aire. És l’element més escàs del planeta i es troba en l’atmosfera en ínfimes quantitats (0,87 ppm). La seva presència en l’escorça terrestre s’estima en 0,02 ppb. També és present en l’atmosfera de Mart en una proporció de 0,08 ppm.		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en les cares		tots els angles rectes a =b = c
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: és l’element més escàs del planeta.		Abundància al Sistema Solar: 10 ppb (parts per bilió) en pes.

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m³)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm³/mol)
	131,29	3540		-		37,3
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	gas	166,2		165,1
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,31	-		1,30
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	0	1170,4	2046,4		3097,2		+2, +4, +6, +8
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å³)
	0,0		2,6		4
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	0	3,1	12,7		158		0,01
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: El gas és totalment inofensiu llevat que sigui present en quantitats suficients per excloure l’oxigen dels pulmons i provocar en aquest cas asfíxia. La inhalació en concentracions excessives pot provocar mareig, vòmits, pèrdua de consciència i mort.
	+2,12 XeO₃/Xe (solució àcida)	Gas noble
	Característiques:
	És un gas incolor, inodor i insípid, més dens que l’aire i bastant soluble en aigua. Pertany a la família dels gasos nobles i és l’únic d’ells no radioactiu que forma compostos químics estables a temperatura ambient. En un tub de buit produeix un fulgor blau quan és excitat per una descàrrega elèctrica.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Xenó - 122	54	68	¹²²Xe	20,1 hores	0,00	Radioactiu
Xenó - 123	54	69	¹²³Xe	2 hores	0,00	Radioactiu
Xenó - 124	54	70	¹²⁴Xe	Estable	0,09
Xenó - 125	54	71	¹²⁵Xe	17,1 hores	0,00	Radioactiu
Xenó - 126	54	72	¹²⁶Xe	Estable	0,09
Xenó - 127	54	73	¹²⁷Xe	36,41 dies	0,00	Radioactiu
Xenó - 128	54	74	¹²⁸Xe	Estable	1,92
Xenó - 129	54	75	¹²⁹Xe	Estable	26,44
Xenó - 130	54	76	¹³⁰Xe	Estable	4,08
Xenó - 131	54	77	¹³¹Xe	Estable	21,18
Xenó - 132	54	78	¹³²Xe	Estable	26,89
Xenó - 133	54	79	¹³³Xe	5,243 dies	0,00	Radioactiu
Xenó - 134	54	80	¹³⁴Xe	Estable	10,44
Xenó - 135	54	81	¹³⁵Xe	9,1 hores	0,00	Radioactiu
Xenó - 136	54	82	¹³⁶Xe	Estable	8,87
Xenó - 137	54	83	¹³⁷Xe	3,82 minuts	0,00	Radioactiu
Xenó - 138	54	84	¹³⁸Xe	14,13 minuts	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	Té molt poca activitat química. La seva química és limita a fluorurs i oxifluorurs i els seus complexos estables, dos òxids inestables i les espècies aquoses derivades de la hidròlisi dels fluorurs. Reacciona amb el fluor a la pressió de 6 atm per a formar fluorur de xenó (IV), XeF₄, fluorur de xenó (II), XeF₂, i fluorur de xenó (VI), XeF₆: Xe (s) + 2F₂ (g) à XeF₄ (s) ; Xe (s) + F₂ (g) à XeF₂ (s) ; Xe (s) + 3F₂ (g) à XeF₆ (s) Aquests fluorurs són compostos termodinàmicament estables a temperatura ambient i poden preparar-se simplement escalfant les barreges de xenó i fluor a 300-400ºC. Tots els fluorurs es redueixen amb hidrogen formant xenó i fluorur d’hidrogen (d’aquesta manera es mesuren els seus calors de formació). La reacció del XeF₆ amb aigua produeix oxitetrafluorur de xenó, XeOF₄, compost molt estable; si la reacció continua es forma XeO₃, que és un sòlid blanc de baixa volatilitat, incolor, inodor i perillosament explosiu. No reacciona amb altres halògens. El tetròxid de xenó gasós, XeO₄, es forma mitjançant la reacció de perxenat de sodi, Na₄XeO₆, amb H₂SO₄ concentrat. Els fluorurs de xenó i el XeOF₄ produeixen una varietat de compostos complexes d’adició. Els complexes amb pentafluorurs metàl·lics tenen tendència a ser agents fluorants poderosos. El difluorur de xenó es dissol en pentafluorur d’antimoni i pot reaccionar amb xenó elemental per a formar un catió de dixenó Xe₂⁺ inesperat. El xenó es dissol una mica en aigua, 108,1 cm³/kg a 20ºC.
Amb aire	No reacciona
Amb H₂O	No reacciona
*Amb HCL* 6M**	No reacciona
*Amb HNO₃* 15M**	No reacciona
*Amb NaOH* 6M**	No reacciona

Obtenció

S’extrau per destil·lació fraccionada de l’aire líquid.

Usos

S’utilitza per a omplir cert tipus de bombetes de llampada per a fotografia que produeixen llum amb un bon equilibri de tots els colors de l’espectre visible i poden ser utilitzades 10000 vegades abans de cremar-se. Una bombeta d’arc plena amb xenó dona una llum intensa similar a l’arc de carboni, en particular és valuosa en la projecció de pel·lícules.

També s’utilitza en alguns processos nuclears i és potencialment útil com a gas per a motors d’ions.

Els perxenats s’utilitzen en química analítica com agents oxidants.

Toxicitat

Desconeguda.