55-Cesi

Català	Español		English	Français	Símbol: Cs	Nombre atòmic: 55
Cesi	Cesio		Caesium	Césium	Grup: 1	Període: 6
Família: metalls alcalins		Configuració electrònica: 1s²2s²2p⁶3s²3p⁶4s² 3d¹⁰ 4p⁶ 5s² 4d¹⁰5p⁶ 6s¹

Generalitats
Descobridor/s: Robert Wilhelm Bunsen i Gustav Robert Kirchoff		Nacionalitat: Alemanya			Any: 1860
Origen del nom: de la paraula llatina “caesius” que vol dir blau cel, pel color característic de les seves línies espectrals		Una mica d’història: Fou descobert en 1860, juntament amb el rubidi, pels alemanys Robert Wilhelm Bunsen i Gustav Robert Kirchoff, mitjançant l’anàlisi espectral dels residus sòlids de l’aigua mineral de Durkheim. La seva identificació es basava en dues línies blaves brillants en l’espectre. Les sals de cesi foren aïllades per Bunsen per precipitació des d’aquestes aigües juntament amb sals d’altres elements del grup 1, els quals va poder separar i aïllar el clorur i el carbonat, però no va poder aïllar el metall de cesi; això fou dut a terme per Setterberg.
Estat natural: No és molt abundant en l’escorça terrestre. Al igual que el liti i el rubidi, es troba com a constituent de minerals complexos i no en forma d’halogenurs relativament purs com en el cas del sodi o el potassi. El liti, el rubidi i el cesi freqüentment es troben junts en minerals lepidolítics com els existent a Rodesia. També en minerals com la polucita (un silicat de cesi i alumini hidratat, 2Cs₂O·2Al₂O₃·9SiO₂·H₂O) que es troba a Nord Amèrica, Itàlia, Kazakstan i Suècia, en la carnalita i també es troba en la rhodizita, un mineral de borat que conté alumini. Cesi, beril·li i sodi i que es troba als Urals i a Madagascar. També es troba en algunes menes de potassi.		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos		tots els angles rectes a =b = c
Abundància a l’ésser humà: 1 ppb (parts per bilió) en pes.	Abundància a la Terra: ocupa el lloc 46è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 0,8 ppb (parts per bilió) en pes.

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m³)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm³/mol)
	132,9054	1873		0,2		71,07
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	Sòlid (però fon a una temperatura una mica superior a aquesta)	301,56		951,6
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	2,67	1,67 (Cs⁺¹)		2,35
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	45,5	375,7	2421,8				+1
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å³)
	48,9		0,79		59,6
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	79	2,1	66		217,36		35,9
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: Tots els compostos de cesi s’haurien de veure com tòxics a causa de la seva similitud química amb el potassi, al qual pot reemplaçar en el cos humà (les rates alimentades amb cesi en lloc de potassi moren), per això s’ha d’evitar ingerir compostos de cesi. Quantitats grans provoquen hiperirritabilitat i espasmes. A causa d’aquesta similitud amb el potassi els isòtops ¹³⁴Cs i ¹³⁷Cs (presents en la biosfera en quantitats molt petites a causa de fugues de radiació) són molt tòxics. Si hi ha contacte amb cesi radioactiu es poden experimentar danys en les cèl·lules.
	-2,92 Cs⁺/Cs	metall
	Característiques:
	És un metall tou, dúctil, de color groc clar i amb baix punt de fusió. És el més electropositiu dels elements naturals fins el punt d’emetre electrons quan es il·luminat, per la qual cosa s’utilitza com a càtode fotosensible en cel·les fotoelèctriques. És el més reactiu dels metalls alcalins i en realitat el menys electronegatiu i el més reactiu de tots els elements. El cesi, el gal·li i el mercuri són els tres únics metalls que són líquids a temperatures al voltant de la temperatura ambient.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Cesi – 126	55	71	¹²⁶Cs	1,64 minuts	0,00	Radioactiu
Cesi – 129	55	74	¹²⁹Cs	1,336 dies	0,00	Radioactiu
Cesi – 130	55	75	¹³⁰Cs	29,21 minuts	0,00	Radioactiu
Cesi – 131	55	76	¹³¹Cs	9,69 dies	0,00	Radioactiu
Cesi – 132	55	77	¹³²Cs	6,48 dies	0,00	Radioactiu
Cesi – 133	55	78	¹³³Cs	Estable	100
Cesi – 134	55	79	¹³⁴Cs	2065 anys	0,00	Radioactiu
Cesi – 135	55	80	¹³⁵Cs	2,3 milions d’anys	0,00	Radioactiu
Cesi – 136	55	81	¹³⁶Cs	13,16 dies	0,00	Radioactiu
Cesi – 137	55	82	¹³⁷Cs	30,17 anys	0,00	Radioactiu
Cesi – 138	55	83	¹³⁸Cs	32,2 minuts	0,00	Radioactiu
Cesi – 139	55	84	¹³⁹Cs	9,3 minuts	0,00	Radioactiu

Reactivitat

Descripció

S’oxida en l’aire amb molta facilitat. En aire humit, la calor d’oxidació pot ser suficient per fondre i prendre el metall, el resultat és principalment formació de superòxid de cesi de color taronja, CsO₂: Cs (s) + O₂ (g) à CsO₂ (s)

El metall reacciona ràpidament amb aigua per a formar una solució incolora d’hidròxid de cesi, CsOH, i gas hidrogen. La solució que resulta és bàsica a causa de l’hidròxid dissolt. La reacció és molt exotèrmica i tan ràpida que si es fa en un vas de vidre, l’envàs s’esmicola: