Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Ba	Nombre atòmic: 56
Bari	Bario		Barium	Baryum	Grup: 2	Període: 6
Família: alcalinotèrris		Configuració electrònica: 1s^22s^22p^63s^23p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^105p^6 6s^2

Generalitats
Descobridor/s: Sir Humphrey Davy		Nacionalitat: Gran Bretanya			Any: 1808
Origen del nom: de la paraula grega “barys” que vol dir pesat.		Una mica d’història: El bari fou aïllat en 1808, per electròlisi de la barita fosa pel científic anglès Sir Humphrey Davy que li va donar el nom. Prèviament, en 1774, Scheele va senyalar la seva existència en establir les diferències entre la cal (òxid de cal, CaO) i la barita (òxid de bari, BaO), a la que va anomenar terra pesada.
Estat natural: Degut a la seva reactivitat no es troba lliure en la natura. Els seus compostos més importants són els minerals baritina (BaSO4 i que conté un 65,79% d’òxid de bari) i witherita (BaCO3 i que conté un 72% d’òxid de bari).		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos		tots els angles rectes a = b = c
Abundància a l’ésser humà: 300 ppb (parts per bilió) en pes.	Abundància a la Terra: constitueix un 0,05% de l’escorça terrestre. Ocupa el lloc 14è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 10 ppb (parts per bilió) en pes.

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	137,327	3,62		1,25		39,24
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	1000		2143
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	2,22	1,29 (Ba^2+)		1,98
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	0	502,9	965,2		-		+2
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	-		0,89		39,7
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	180	7,7	151		284,24		18,40
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: La pols del metall presenta perill de foc i explosió.
	-2,92 Ba^2+/Ba	Metall
	Característiques:
	És un metall blanc platejat, semblant al calci en els seu aspecte, tou i bastant reactiu. Les sals de bari donen un color verd característic en assaigs a la flama.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Bari - 128	56	72	^128Ba	2,43 dies	0,00	Radioactiu
Bari – 129	56	73	^129Ba	2,2 hores	0,00	Radioactiu
Bari - 130	56	74	^130Ba	Estable	0,106
Bari - 131	56	75	^131Ba	11,7 dies	0,00	Radioactiu
Bari - 132	56	76	^132Ba	Estable	0,101
Bari - 133	56	77	^133Ba	10,53 anys	0,00	Radioactiu
Bari - 134	56	78	^134Ba	Estable	2,417
Bari - 135	56	79	^135Ba	Estable	6,592
Bari - 136	56	80	^136Ba	Estable	7,854
Bari - 137	56	81	^137Ba	Estable	11,322
Bari - 138	56	82	^138Ba	Estable	71,698
Bari - 139	56	83	^139Ba	1,396 hores	0,00	Radioactiu
Bari - 140	56	84	^140Ba	12,75 dies	0,00	Radioactiu
Bari - 141	56	85	^141Ba	18,3 minuts	0,00	Radioactiu
Bari - 142	56	86	^142Ba	10,7 minuts	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	El bari é més reactiu amb aire que el magnesi. S’oxida ràpidament en contacte amb l’aire, i forma una pel·lícula protectora d’òxid que evita que continuï la reacció; per evitar que s’oxidi ha de guardar-se sota petroli. Una vegada encès crema en l’aire per a donar una barreja d’òxid de bari blanc, BaO, i nitrur de bari, Ba3N2. L’òxid de bari normalment s’obté per calefacció del carbonat de bari. El superòxid de bari, BaO2, aparentment també es forma en aquesta reacció: 2Ba (s) + O2 (g) à 2BaO (s) 3Ba (s) + N2 (g) à Ba3N2 (s) Ba (s) + O2 (g) à BaO2 (s) Es descompassa vigorosament en aigua freda per a formar hidròxid de bari i alliberant hidrogen. La reacció és més ràpida que amb estronci (element per damunt del bari en la taula periòdica) però probablement més lenta que amb radi (element per sota del bari en la taula periòdica): Ba (s) + 2H2O (g) à Ba(OH)2 (aq) + H2 (g) Reacciona amb els halògens per a formar halurs de bari; la reacció amb brom i iode requereix calor: Ba (s) + Cl2 (g) à BaCl2 (s) Ba (s) + Br2 (g) à BaBr2 (s) Ba (s) + I2 (g) à BaI2 (s)
Amb aire	Vigorosa; amb calor BaO, Ba3N2 2Ba (s) + O2 (g) à 2BaO (s) 3Ba (s) + N2 (g) à Ba3N2 (s)
Amb H2O	Vigorosa; H2 ; Ba(OH)2 Ba (s) + 2H2O (g) à Ba(OH)2 (aq) + H2 (g)
Amb HCL 6M	Vigorosa; H2 ; BaCl2
Amb HNO3 15M	Suau; Ba(NO3)2
Amb NaOH 6M	Es torna passiu

Obtenció	S’extrau per electròlisi d’una solució del seu clorur usant un càtode de mercuri i destil·lant en el buit l’amalgama formada. També s’extrau per electròlisi del clorur fos: Càtode: Ba^2+ (l) + 2e^- à Ba Ànode: Cl^- (l) à ½ Cl2 (g) + e^- I també es pot obtenir per reducció del BaO amb alumini: 6BaO + 2Al à 3Ba + Ba3Al2O6
Usos	Com a metall té poques aplicacions pràctiques, encara que s’usa a vegades per a cobrir conductors elèctrics en aparells electrònics i en sistemes d’ignició d’automòbils, en les bugies aliat amb el níquel. També s’utilitza en el metall de Frary, que és un aliatge de plom, bari i calci que s’usa en lloc del metall Babbitt perquè pot modelar-se. El sulfat de bari purificat s’utilitza en radiologia per a diagnosticar problemes gastrointestinals. El pacient pren unes farinetes de sulfat de bari que és opac als R-X i permet observar les zones de bloqueig en el procés digestiu. El nitrat de bari s’usa en pirotècnia per a donar color verd. També s’utilitza en pintures, vidres, com a component d’alguns raticides i per extreure americi a partir del AmF3. El carbonat de bari és útil en la indústria de la ceràmica per a prevenir l’eflorescència en argila per a fer plats. El clorur de bari s’usa en la purificació de sal, en la manufactura del clorur i hidròxid de sodi, com a funden en aliatges de magnesi, per estovar l’aigua de calderes i en preparacions medicinals. L’òxid de bari s’utilitza com agent de secant en la indústria i en l’enduriment d’acers. El peròxid de bari s’utilitza en ocasions com agent blanquejador. El cromat de bari, s’usa en pigments grocs i llumins de seguretat. El clorat de bari s’utilitza en pirotècnia. L’acetat de bari s’utilitza en la indústria com a reactiu químic. El cianur de bari s’usa en metal·lúrgia.
Toxicitat	Moderadament tòxic. Tots els compostos de bari s’haurien de veure com altament tòxics encara que l’evidència inicial semblaria suggerir que el perill és limitat. Els efectes sobre la salut del bari depenen de la solubilitat del compostos. Compostos que es dissolen en aigua poden ser nocius per a la salut humana. Gran quantitat de bari soluble pot causar paràlisi i en alguns casos la mort. Petites quantitats de bari soluble en aigua poden causar dificultats en respirar, increment de la pressió sanguínia, arítmia, mal d’estómac debilitat en els músculs, canvis en els reflexes nerviosos, inflamació del cervell i del fetge, i danys en els ronyons i cor.