|
|
|
|
|
Símbol: Nd |
Nombre atòmic: 60 |
|
|
Neodimi |
Neodimio |
Neodymium |
Néodyme |
Grup: 3 |
Període: 6 |
|
|
Família: Lantànids |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f4 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Carl Auer von
Welsbach |
Nacionalitat: Àustria |
Any: 1885 |
|||
|
Origen del nom: del grec neos
didymos que significa “nou bessó
” |
Una mica d’història: El neodimi fou descobert juntament amb el praseodimi pel
químic Auer von Welsbach, que fou qui els va separar. Anteriorment la
barreja d’aquests era considerada com un únic element que
s’anomenava didimio |
||||
|
Estat natural: No es troba mai a la natura com a element lliure, es troba associat a altres elements
del seu grup en els minerals, monacita
((Ce, La, Nd, Pr)PO |
Estructura cristal·lina: Sistema Hexagonal |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància a la Terra: Ocupa el lloc 27è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 10 ppb (parts per
bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
144,24 |
7007 |
-- |
20,6 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
1289 |
3341 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi iònic
(Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,82 |
0,99 (Nd3+) |
1,64 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
50 |
529,6 |
1035 |
2130 |
+2, +3 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
15,4 |
1,14 |
31,4 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
328 |
7,1 |
289 |
188,10 |
16,50 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: La pols del metall
presenta perill de foc i explosió. Els compostos de neodimi són
irritants de la pell i l’ull. |
|||||
|
-2,32 Nd3+/Nd (solució àcida) |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És
un metall platejat brillant. El neodimi és un dels metalls de les
terres rares més reactius; ràpidament perd la brillantor en
contacte amb l’aire perquè s’oxida. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Neodimi 138 |
60 |
78 |
138Nd |
5,1
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neodimi 139 |
60 |
79 |
139Nd |
5,5
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neodimi 140 |
60 |
80 |
140Nd |
3,37
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neodimi 141 |
60 |
81 |
141Nd |
2,49
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neodimi 142 |
60 |
82 |
142Nd |
Estable |
27,11 |
|
|
Neodimi 143 |
60 |
83 |
143Nd |
Estable |
12,17 |
|
|
Neodimi 144 |
60 |
84 |
144Nd |
2100
bilions d’anys |
23,85 |
|
|
Neodimi 145 |
60 |
85 |
145Nd |
Estable |
8,3 |
|
|
Neodimi 146 |
60 |
86 |
146Nd |
Estable |
17,22 |
|
|
Neodimi 147 |
60 |
87 |
147Nd |
10,98
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neodimi 148 |
60 |
88 |
148Nd |
Estable |
5,73 |
|
|
Neodimi 149 |
60 |
89 |
149Nd |
1,72
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Neodimi 150 |
60 |
90 |
150Nd |
estable |
5,62 |
|
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Reacciona lentament amb aigua freda
i bastant ràpid amb aigua calenta per donar l’hidròxid
Nd(OH)3. També que reaccioni amb els halògens per a
donar halurs de neodimi (III): 2Nd (s)
+ 3F2 (g) 2Nd (s)
+ 3Cl2 (g) 2Nd (s)
+ 3Br2(g) 2Nd (s)
+ 3I2(g) Es dissol immediatament en
àcid sulfúric diluït per formar solucions que contenen el
ió lila Nd3+ juntament amb gas hidrogen. És probable
que el ió Nd3+ existeixi juntament amb el ió complex
(Nd(OH2)9)3+:
2Nd (s) + 3 H2SO4 (aq) |
|
Amb aire |
vigorosa; amb calor |
|
Amb H2O |
suau |
|
Amb HCL 6M |
suau |
|
Amb HNO3 15M |
suau Nd(NO3)3 |
|
Obtenció |
És difícil obtenir el metall pur.
S’extrau com a sals (NdCl3, NdF3) de les menes de monacita i bastsnaesita amb H Pot obtenir-se també per electròlisis de
les seves sals. |
|
S’utilitza
en aliatges amb magnesi, en aliatges per a la fabricació de pedres
d’encenedor, com desoxidant en tubs de buit. També
s’utilitza com a colorant en la indústria del vidre i la
ceràmica. Una barreja de praseodimi i neodimi s’usa en la
fabricació de vidres filtrants de la llum groga per a la
protecció de la intensa llum en les soldadures. |
|
|
Desconeguda |