|
|
|
|
|
Símbol: Pm |
Nombre atòmic: 61 |
|
|
Prometi |
Prometio |
Promethium |
Prométhium |
Grup: 3 |
Període: 6 |
|
|
Família: Lantànids |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f5 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: B.S. Hopkins |
Nacionalitat: Estats Units |
Any: 1926 |
|||
|
Origen del nom: El nom de
prometi és en honor al deu grec Prometeo
, deu que segons la mitologia va entregar el foc a l’home. |
Una mica d’història: El prometi ha estat un dels últims elements que s’han identificat. Al 1902 Branner va predir l’existència d’un element entre el neodimi i el samari, cosa que fou confirmada per Moseley al 1914. Al 1926 evidencies en anàlisis espectroscopis realitzats per B.S. Hopkins van indicar l’existència de l’element en diferents minerals i es van proposar els noms de ilini i florenci per al mateix. Al 1941, investigadors de la Universitat d’Ohio va irradiar neodimi i praseodimi amb neutrons, deutons i partícules alfa, i van produir varies espècies radioactives entre les que probablement figuraven isòtops de l’element 61. En la fissió de l’urani es
produeixen diversos isòtops radioactius amb el nombre atòmic
61. Aquests isòtops va ser investigats i aïllats al 1945 per
químics americans Charles DuBois Coryell, Jacob A. Marisky, i Lawrence
E. Glendenin, que van proposar el nom actual de prometi |
||||
|
Estat natural: En quantitats molt petites en minerals d’urani,
però pràcticament es considera que no existeix en
l’escorça terrestre. |
Estructura cristal·lina: Sistema Hexagonal |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: Encara que s’ha descrit
la seva presència en petita quantitat en els minerals d’urani,
avui en dia es considera inexistent en l’escorça terrestre
però es té constància de la seva identificació en
l’espectre de l’estrella HR465 d’Andrómeda .
Però no es coneix cap isòtop del promedi amb una vida superior
al 17,7 anys, per la qual cosa
hem que suposar que l’element trobat a la superfície de
l’estrella es de formació recent. |
Abundància al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
(145) |
7220 |
-- |
22,39 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
1373 |
3273 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi iònic
(Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,83 |
0,98 (Pm3+) |
1,63 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
50 |
535,9 |
1052 |
2150 |
+3 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
- |
1,13 |
30,1 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
301 |
12,5 |
292,6 |
180 |
17,9 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: El
prometi s’estudia en laboratoris d’investigació i recerca
nuclears on la seva reactivitat alta exigeix tècniques de maneig especials
i precaucions. Tots els compostos de prometi s’haurien de considerar
altament tòxics en gran part a causa de la seva toxicitat
radiològica. La pols del
metall presenta perill de foc i explosió. |
|||||
|
-2,29 Pm3+/Pm (solució àcida) |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall de les terres rares tou, radioactiu
per emissió beta. Quan les partícules xoquen amb elements de
nombre atòmic alt poden generar-se raigs X, per això s’ha
de manipular l’element amb precaució, adoptant les mesures de
seguretat adequades. Se sap molt poc de les propietats del prometi
metàl·lic. Se’n coneixen dues varietats
al·lotròpiques S’han preparat més de 30 compostos de
prometi. Les seves sals produeixen luminiscència blava o verd
pàl·lid com a conseqüència de la seva radioactivitat. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Prometi-143 |
61 |
82 |
143Pm |
265
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Prometi-144 |
61 |
83 |
144Pm |
360
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Prometi-145 |
61 |
84 |
145Pm |
17,7
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Prometi-146 |
61 |
85 |
146Pm |
5,53
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Prometi-147 |
61 |
86 |
147Pm |
2,62
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Prometi-148 |
61 |
87 |
148Pr |
5,37
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Prometi-149 |
61 |
88 |
149Pm |
2,212
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Prometi-150 |
61 |
89 |
150Pm |
2,68
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Prometi-151 |
61 |
90 |
151Pm |
1,183
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Donada l’escassetat del
prometi, parlar de la reactivitat d’aquest element és més
aviat parlar de predicció. Es preveu que reaccioni lentament
amb aigua freda i bastant ràpid amb aigua calenta. També que
reaccioni amb els halògens per a donar halurs de prometi (III): 2Pm (s)
+ 3F2 (g) 2Pm (s)
+ 3Cl2 (g) 2Pm (s)
+ 3Br2 (g) 2Pm (s)
+ 3I2 (g) Es dissol immediatament en
àcid sulfúric diluït per formar solucions que contenen el
ió Pm3+ juntament amb gas hidrogen. És probable que
el ió Pm3+ existeixi juntament amb el ió complex
(Pm(OH2)9)3+:
2Pm
(s) + 3 H2SO4 (aq) Ara per ara es coneixen uns trenta
compostos, la major part dels quals són acolorits. |
|
Amb aire |
vigorosa; |
|
Amb H2O |
suau |
2PmF3 (s)