61-Prometi

Català	Español		English	Français	Símbol: Pm	Nombre atòmic: 61
Prometi	Prometio		Promethium	Prométhium	Grup: 3	Període: 6
Família: Lantànids		Configuració electrònica: 1s²2s²2p⁶3s²3p⁶4s² 3d¹⁰ 4p⁶ 5s² 4d¹⁰5p⁶ 6s²4f⁵

Generalitats
Descobridor/s: B.S. Hopkins		Nacionalitat: Estats Units		Any: 1926
*Origen del nom: El nom de prometi és en honor al deu grec Prometeo* , deu que segons la mitologia va entregar el foc a l’home.**		Una mica d’història: El prometi ha estat un dels últims elements que s’han identificat. Al 1902 Branner va predir l’existència d’un element entre el neodimi i el samari, cosa que fou confirmada per Moseley al 1914. Al 1926 evidencies en anàlisis espectroscopis realitzats per B.S. Hopkins van indicar l’existència de l’element en diferents minerals i es van proposar els noms de ilini i florenci per al mateix. Al 1941, investigadors de la Universitat d’Ohio va irradiar neodimi i praseodimi amb neutrons, deutons i partícules alfa, i van produir varies espècies radioactives entre les que probablement figuraven isòtops de l’element 61. En la fissió de l’urani es produeixen diversos isòtops radioactius amb el nombre atòmic 61. Aquests isòtops va ser investigats i aïllats al 1945 per químics americans Charles DuBois Coryell, Jacob A. Marisky, i Lawrence E. Glendenin, que van proposar el nom actual de prometi
Estat natural: En quantitats molt petites en minerals d’urani, però pràcticament es considera que no existeix en l’escorça terrestre.		Estructura cristal·lina: Sistema Hexagonal
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: Encara que s’ha descrit la seva presència en petita quantitat en els minerals d’urani, avui en dia es considera inexistent en l’escorça terrestre però es té constància de la seva identificació en l’espectre de l’estrella HR465 d’Andrómeda . Però no es coneix cap isòtop del promedi amb una vida superior al 17,7 anys, per la qual cosa hem que suposar que l’element trobat a la superfície de l’estrella es de formació recent.		Abundància al Sistema Solar: -

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m³)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm³/mol)
	(145)	7220		--		22,39
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	1373		3273
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,83	0,98 (Pm³⁺)		1,63
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	50	535,9	1052		2150		+3
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å³)
	-		1,13		30,1
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	301	12,5	292,6		180		17,9
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: El prometi s’estudia en laboratoris d’investigació i recerca nuclears on la seva reactivitat alta exigeix tècniques de maneig especials i precaucions. Tots els compostos de prometi s’haurien de considerar altament tòxics en gran part a causa de la seva toxicitat radiològica. La pols del metall presenta perill de foc i explosió.
	-2,29 Pm³⁺/Pm (solució àcida)	metall
	Característiques:
	És un metall de les terres rares tou, radioactiu per emissió beta. Quan les partícules xoquen amb elements de nombre atòmic alt poden generar-se raigs X, per això s’ha de manipular l’element amb precaució, adoptant les mesures de seguretat adequades. Se sap molt poc de les propietats del prometi metàl·lic. Se’n coneixen dues varietats al·lotròpiques S’han preparat més de 30 compostos de prometi. Les seves sals produeixen luminiscència blava o verd pàl·lid com a conseqüència de la seva radioactivitat.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Prometi-143	61	82	¹⁴³Pm	265 dies	0,00	Radioactiu
Prometi-144	61	83	¹⁴⁴Pm	360 dies	0,00	Radioactiu
Prometi-145	61	84	¹⁴⁵Pm	17,7 anys	0,00	Radioactiu
Prometi-146	61	85	¹⁴⁶Pm	5,53 anys	0,00	Radioactiu
Prometi-147	61	86	¹⁴⁷Pm	2,62 anys	0,00	Radioactiu
Prometi-148	61	87	¹⁴⁸Pr	5,37 dies	0,00	Radioactiu
Prometi-149	61	88	¹⁴⁹Pm	2,212 dies	0,00	Radioactiu
Prometi-150	61	89	¹⁵⁰Pm	2,68 hores	0,00	Radioactiu
Prometi-151	61	90	¹⁵¹Pm	1,183 dies	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	Donada l’escassetat del prometi, parlar de la reactivitat d’aquest element és més aviat parlar de predicció. Es preveu que reaccioni lentament amb aigua freda i bastant ràpid amb aigua calenta. També que reaccioni amb els halògens per a donar halurs de prometi (III): 2Pm (s) + 3F₂ (g)2PmF₃ (s) 2Pm (s) + 3Cl₂ (g)2PmCl₃ (s) 2Pm (s) + 3Br₂ (g)2PmBr₃ (s) 2Pm (s) + 3I₂ (g)2PmI₃ (s) Es dissol immediatament en àcid sulfúric diluït per formar solucions que contenen el ió Pm³⁺ juntament amb gas hidrogen. És probable que el ió Pm³⁺ existeixi juntament amb el ió complex (Pm(OH₂)₉)³⁺: 2Pm (s) + 3 H₂SO₄ (aq) 2 Pm³⁺ (aq) + 3 SO₄^2- (aq) + 3 H₂ (g) Ara per ara es coneixen uns trenta compostos, la major part dels quals són acolorits.
Amb aire	vigorosa; Pm ₂O₃ ; 4 Pm + 3 O₂2 Pm ₂O₃
Amb H₂O	suau H₂; Pm(OH)₃ ; 2Pm(s) + 6H ₂O(g)2Pm(OH)₃ (aq) + 3H₂ (g)
*Amb HCL* 6M**	suauH₂; PmCl₃
*Amb HNO₃15 M*	suau Pm(NO₃)₃

Obtenció

S’obté artificialment a partir de l’urani, tori i plutoni en els reactors nuclears.

És difícil obtenir el metall pur. S’extrau com a sals (PmCl3, PmF3) de les menes de monacita i bastsnaesita amb HSO, salfumant i NaOH amb molta dificultat. Es purifica mitjançant tècniques de complexació, extracció i bescanvi iònic (mitjançant reines intercambiadores d’ions). El prometi pur s’obté durant la reducció de PmF3 amb calci: 2 PmF3 + 3 Ca 2 Pm + 3 CaF2. També es podrien utilitzar altres halurs, però el CaF2 és més fàcil d’utilitzar sota les condicions de la reacció ( 50ºC per damunt del punt de fusió de l’element i en atmosfera d’argó). El calci sobrant es treu de la mescla de reacció sota buit.

Pot obtenir-se també per electròlisis de les seves sals i per reducció del seu òxid.

Usos

S’utilitza per a preparar pintures luminiscents per a la senyalització de seguretat.

El metall s’ha utilitzat en piles atòmiques especials i com a font de partícules beta en indicadors d’espessor.

Per les seves característiques pot ser utilitzat com a font per a aparells portàtils de radiografia i com a font auxiliar d’energia en satèl·lits i sondes espacials.

Toxicitat

Radioactiu