Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Sm	Nombre atòmic: 62
Samari	Samario		Samarium	Samarium	Grup: 3	Període: 6
Família: Lantànids		Configuració electrònica: 1s^22s^22p^63s^23p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^105p^6 6s^24f^6

Generalitats
Descobridor/s: Paul Emile Lecoq de Boisbaudran		Nacionalitat: França			Any: 1879
Origen del nom: Tant el nom del mineral com el de l’element commemoren a Samarski, un coronel rus funcionari de mines.		Una mica d’història: El samari fou descobert pel químic P.E. Kecoq de Boisbaudran mentre estudiava espectroscòpicament el mineral samarsquita, en detectar una línia que no corresponia a cap element conegut. Fou aïllat en forma elemental per W. Muthmann.
Estat natural: No es troba a la natura com element lliure, es troba en minerals com la monacita ((Ce,La,etc..)PO4), bastnaesita ((Ce, La, etc..)(CO3)F), cerita, gadolinita i samarsquita. La monacita, que és considerada una de les seves principals fonts comercials, té una riquesa del 2,5%. De moment es coneixen 21 isòtops de l’element; el samari natural és una barreja de diferents isòtops, tres dels quals tenen una vida mitjana molt alta.		Estructura cristal·lina: Sistema romboèdric		cap angle recte ab c
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: ocupa el lloc 40é en la classificació dels elements més abundants en la escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 5 ppb (parts per bilió) en pes

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	150,36	7520		--		19,95
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	1350		2064
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,66	0,96 (Sm^3+)		1,62
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	50	543,3	1068		2260		+2, +3
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	11		1,17		28,8
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	207	10,9	165		175,56		13,30
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: La pols del metall presenta perill de foc i explosió. Els compostos de samari són irritants de la pell i l’ull.
	-2,30 Sm^3+/Sm (solució àcida)	metall
	Característiques:
	És un metall de les terres rares, de color blanc-gris brillant, dur i trencadís, que condueix bé la calor i la electricitat. Se’n coneixen tres varietats cristal·lines amb punts de transició a 734 i 922ºC. És raonablement estable en l’aire, però s’encén a 150ºC.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Samari-144	62	82	^144Sm	Estable	3,09
Samari-145	62	83	^145Sm	340 dies	0,00	Radioactiu
Samari-146	62	84	^146Sm	103 milions d’anys	0,00	Radioactiu
Samari-147	62	85	^147Sm	106000 milions d’anys	14,97
Samari-148	62	86	^148Sm	7000 bilions d’anys	11,24
Samari-149	62	87	^149Sr	Estable	13,83
Samari-150	62	88	^150Sm	Estable	7,44
Samari-151	62	89	^151Sm	90 anys	0,00	Radioactiu
Samari-152	62	90	^152Sm	Estable	26,72
Samari-153	62	91	^153Sm	1,929 dies	0,00	Radioactiu
Samari-154	62	92	^154Sm	Estable	22,71
Samari-155	62	93	^155Sm	22,2 mesos	0,00	Radioactiu
Samari-156	62	94	^156Sm	9,4 hores	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	És poc reactiu. S’entela lentament amb aire humit a temperatura ambient i s’encén en l’aire a 150ºC. Reacciona lentament amb aigua freda i bastant ràpid amb aigua calenta per donar l’hidròxid Sm(OH)3. També que reaccioni amb els halògens per a donar halurs de samari (III): 2Sm (s) + 3F2 (g)2SmF3 (s) de color blanc 2Sm (s) + 3Cl2 (g)2SmCl3(s) de color groc 2Sm (s) + 3Br2(g)2SmBr3(s) de color groc 2Sm (s) + 3I2(g)2SmI3(s) de color taronja Es dissol immediatament en àcid sulfúric diluït per formar solucions que contenen el ió groc Sm^3+ juntament amb gas hidrogen. És probable que el ió Sm^3+ existeixi juntament amb el ió complex (Sm(OH2)9)^3+: 2Sm (s) + 3 H2SO4 (aq) 2 Sm^3+ (aq) + 3 SO4^2- (aq) + 3 H2 (g)
Amb aire	lenta; Sm 2O3 ; 4 Sm + 3 O22 Sm 2O3
Amb H2O	suauH2; Sm(OH)3 ; 2Sm(s) + 6H2O(g)2Sm(OH)3(aq) + 3H2(g)
Amb HCL 6M	suauH2; SmCl3
Amb HNO3 15 M	suau Sm(NO3)3

Obtenció	Com passa amb la resta de terres rares, no ha estat possible aïllar el metall amb un grau de puresa acceptable, fins el desenvolupament de les tècniques de canvi iònic i extracció solvent. S’extrau com a sals (SmCl3, SmF3) de les menes de monacita i bastsnaesita amb H2SO4, salfumant i NaOH amb molta dificultat. Es purifica mitjançant tècniques de complexació, extracció i bescanvi iònic (mitjançant reines intercambiadores d’ions). El samari també es pot obtenir durant l’electròlisi, en una cel·la de grafit, d’una barreja de SmCl3 fos i NaCl (o CaCl2) que serveix de càtode i utilitzant grafit com a ànode. L’altre producte és gas clor. Més recentment s’han descrit tècniques de deposició electroquímica, en les que s’utilitza una solució electrolítica de citrat de liti i un elèctrode de mercuri, com un mètode ràpid, simple i selectiu de separació de les terres rares. També es pot obtenir per reducció del seu òxid amb lantà.
Usos	La seva utilitat principal és l’elaboració d’imants permanents, sent el SmCoS5 la substància amb major resistència a la desmagnetització coneguda fins ara. També s’utilitza per a dopar els cristalls de fluorur de calci per a ús òptic en màsers i làsers. En la indústria cinematogràfica s’usa el samari, conjuntament amb altres terres rares, en alguns dispositius d’il·luminació. Els compostos s’utilitzen per algunes ceràmiques i vidres òptics especials, opacs a la radiació infraroja. L’òxid de samari s’utilitza en les barres de control d’alguns reactors nuclears i com a catalitzador en la deshidratació i deshidrogenació de l’alcohol etílic.
Toxicitat	Desconeguda