|
|
|
|
|
Símbol: Eu |
Nombre atòmic: 63 |
|
|
Europi |
Europio |
Europium |
Europium |
Grup: 3 |
Període: 6 |
|
|
Família: Lantànids |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f7 5d0 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Eugène Demarçay |
Nacionalitat: França |
Any: 1901 |
|||
|
Origen del
nom: Anomenat
així pel continent europeu. |
Una mica
d’història: Al 1.890 Lecoq de Boisbaudran, mentre realitzava un
anàlisis espectroscòpica d’un concentrat de samari i gadolini,
va observar unes línies difuses que no corresponien a cap d’aquests elements. Alguns anys més tard el francès
Demarçay va atribuir a aquestes línies a un nou element,
l’europi, que va poder aïllar de forma raonablement pura al 1.901,
però el metall del tot pur no ha estat aïllat fins recentment. |
||||
|
Estat natural: L’europi no es troba
mai com element lliure a la natura. Els seus minerals principals són
la monacita ((Ce, La, etc..)PO4) i la bastnaesita ((Ce, La,
etc..)(CO3)F) encara que es pot trobar en altres minerals de les
terres rares, però de tots ells és difícil separar-lo. També s’ha trobat en productes de
fissió de l’urani, tori i plutoni. S’ha identificat espectroscòpicament en el
Sol i en algunes estrelles. |
Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos |
tots els angles rectes a = b = c |
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: Ocupa el lloc 50è en la
classificació dels elements més abundants en
l’escorça terrestre |
Abundància
al Sistema Solar: 0,5 ppb (parts per
bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
151,96 |
5243 |
-- |
28,9 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
1095 |
1870 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
2,04 |
1,12 (Eu2+) 0,95 (Eu3+) |
1,85 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
50 |
546,7 |
1085 |
2405 |
+2, +3 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
11,0 |
1,2 |
27,7 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
178,0 |
10,5 |
176,0 |
163,02 |
13,90 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: la pols
del metall presenta perill de foc i explosió. S’inflama en l’aire entre
150 i 180ºC. Inhalat durant una exposició
de llarga durada pot causar embòlia pulmonar i pot danyar el fetge si
s’acumula en el cos humà. |
|||||
|
-1,9 Eu3+/Eu (solució àcida) |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
L’europi és un dels metalls menys abundants
del grup de les terres rares, però és el més reactiu i
el segon més volàtil. És de color gris platejat, amb una
duresa similar a la del plom, bastant dúctil, bon conductor de la
calor i l'electricitat. Té una pressió de vapor considerable en
el punt de fusió. Ara per ara se’n coneixen 17 isòtops. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Europi-145 |
63 |
82 |
145Eu |
5,93
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-146 |
63 |
83 |
146Eu |
4,57
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-147 |
63 |
84 |
147Eu |
24,4
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-148 |
63 |
85 |
148Eu |
54,5
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-149 |
63 |
86 |
149Eu |
93,1
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-150 |
63 |
87 |
150Eu |
36 anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-151 |
63 |
88 |
151Eu |
Estable |
47,81 |
|
|
Europi-152 |
63 |
89 |
152Eu |
13,48
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-153 |
63 |
90 |
153Eu |
Estable |
52,19 |
|
|
Europi-154 |
63 |
91 |
154Eu |
8,59
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-155 |
63 |
92 |
155Eu |
4,76
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Europi-156 |
63 |
93 |
156Eu |
15,2
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
És el més reactiu de
tots els elements de les terres rares. Reacciona fàcilment amb
l’oxigen i amb l’aire. S’assembla al calci en quant al seu
comportament amb l’aigua; reacciona a poc a poc amb aigua freda i
més ràpidament amb aigua calenta per a donar
l’hidròxid. Reacciona amb els halògens
per a formar halurs d’europi (III): 2 Eu (s) + 3 F2 (g) à 2 EuF3 (s) de color blanc
2 Eu (s) + 3 Cl2 (g) à 2 EuCl3 (s) de color groc 2 Eu (s) + 3 Br2 (g) à 2 EuBr3 (s) de color gris 2 Eu (s) + 3 I2 (g) à 2 EuI3 (s) hi ha interrogants en quant a
l’existència del iodur d’europi Es dissol immediatament en
àcid sulfúric diluït per formar solucions que contenen el
ió rosat Eu3+ juntament amb gas hidrogen. És
probable que el ió Eu3+ existeixi juntament amb el
ió complex (Eu(OH2)9)3+:
2Eu (s) + 3 H2SO4 (aq) à 2 Eu3+ (aq) + 3 SO42-
(aq) + 3 H2 (g) |
|
Amb aire |
vigorosa; |
|
Amb H2O |
suau |
|
Amb HCL 6M |
suau |
|
Amb HNO3 15M |
suau |
|
Obtenció |
S’extrau com a sals de les menes de monacita i bastsnaesita amb H L’europi també es pot obtenir per
electròlisi, en una cel·la de grafit, d’una barreja de
EuCl3 fos i NaCl (o CaCl2) que serveix de càtode i utilitzant grafit
com a ànode. L’altre producte és gas clor. També s’obté barrejant Eu2O3 amb un
excés del 10% de lantani metall i escalfant la mescla en un gresol de
tàntal sota buit per a reduir el metall que es diposita en les parets
del gresol. |
|
Els isòtops d’europi s’utilitzen per a absorbir neutrons en reactors nuclears, s’utilitza com a verí nuclear. Els verins són materials addicionats al reactor nuclear per equilibrar l’excés de reactivitat en l’inici i es trien de tal manera que són consumits a la mateixa velocitat amb la que disminueix l’excés d’activitat. Alguns dels seus compostos com el vanadat d’itri i europi s’utilitzen en tubs d’imatge de televisors en color, perquè l’europi produeix fosforescència vermella quan és bombardejat amb electrons. El dopatge de certs tipus de plàstics amb europi permet el seu ús com a material làser. També s’utilitza en
aliatges. |
|
|
Desconeguda |