Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Eu	Nombre atòmic: 63
Europi	Europio		Europium	Europium	Grup: 3	Període: 6
Família: Lantànids		Configuració electrònica: 1s^22s^22p^63s^23p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^105p^6 6s^24f^75d^0

Generalitats
Descobridor/s: Eugène Demarçay		Nacionalitat: França			Any: 1901
Origen del nom: Anomenat així pel continent europeu.		Una mica d’història: Al 1.890 Lecoq de Boisbaudran, mentre realitzava un anàlisis espectroscòpica d’un concentrat de samari i gadolini, va observar unes línies difuses que no corresponien a cap d’aquests elements. Alguns anys més tard el francès Demarçay va atribuir a aquestes línies a un nou element, l’europi, que va poder aïllar de forma raonablement pura al 1.901, però el metall del tot pur no ha estat aïllat fins recentment.
Estat natural: L’europi no es troba mai com element lliure a la natura. Els seus minerals principals són la monacita ((Ce, La, etc..)PO4) i la bastnaesita ((Ce, La, etc..)(CO3)F) encara que es pot trobar en altres minerals de les terres rares, però de tots ells és difícil separar-lo. També s’ha trobat en productes de fissió de l’urani, tori i plutoni. S’ha identificat espectroscòpicament en el Sol i en algunes estrelles.		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos		tots els angles rectes a = b = c
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: Ocupa el lloc 50è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre		Abundància al Sistema Solar: 0,5 ppb (parts per bilió) en pes

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	151,96	5243		--		28,9
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	1095		1870
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	2,04	1,12 (Eu^2+) 0,95 (Eu^3+)		1,85
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	50	546,7	1085		2405		+2, +3
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	11,0		1,2		27,7
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	178,0	10,5	176,0		163,02		13,90
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: la pols del metall presenta perill de foc i explosió. S’inflama en l’aire entre 150 i 180ºC. Inhalat durant una exposició de llarga durada pot causar embòlia pulmonar i pot danyar el fetge si s’acumula en el cos humà.
	-1,9 Eu^3+/Eu (solució àcida)	metall
	Característiques:
	L’europi és un dels metalls menys abundants del grup de les terres rares, però és el més reactiu i el segon més volàtil. És de color gris platejat, amb una duresa similar a la del plom, bastant dúctil, bon conductor de la calor i l'electricitat. Té una pressió de vapor considerable en el punt de fusió. Ara per ara se’n coneixen 17 isòtops.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Europi-145	63	82	^145Eu	5,93 dies	0,00	Radioactiu
Europi-146	63	83	^146Eu	4,57 dies	0,00	Radioactiu
Europi-147	63	84	^147Eu	24,4 dies	0,00	Radioactiu
Europi-148	63	85	^148Eu	54,5 dies	0,00	Radioactiu
Europi-149	63	86	^149Eu	93,1 dies	0,00	Radioactiu
Europi-150	63	87	^150Eu	36 anys	0,00	Radioactiu
Europi-151	63	88	^151Eu	Estable	47,81
Europi-152	63	89	^152Eu	13,48 anys	0,00	Radioactiu
Europi-153	63	90	^153Eu	Estable	52,19
Europi-154	63	91	^154Eu	8,59 anys	0,00	Radioactiu
Europi-155	63	92	^155Eu	4,76 anys	0,00	Radioactiu
Europi-156	63	93	^156Eu	15,2 dies	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	És el més reactiu de tots els elements de les terres rares. Reacciona fàcilment amb l’oxigen i amb l’aire. S’assembla al calci en quant al seu comportament amb l’aigua; reacciona a poc a poc amb aigua freda i més ràpidament amb aigua calenta per a donar l’hidròxid. Reacciona amb els halògens per a formar halurs d’europi (III): 2 Eu (s) + 3 F2 (g) à 2 EuF3 (s) de color blanc 2 Eu (s) + 3 Cl2 (g) à 2 EuCl3 (s) de color groc 2 Eu (s) + 3 Br2 (g) à 2 EuBr3 (s) de color gris 2 Eu (s) + 3 I2 (g) à 2 EuI3 (s) hi ha interrogants en quant a l’existència del iodur d’europi Es dissol immediatament en àcid sulfúric diluït per formar solucions que contenen el ió rosat Eu^3+ juntament amb gas hidrogen. És probable que el ió Eu^3+ existeixi juntament amb el ió complex (Eu(OH2)9)^3+: 2Eu (s) + 3 H2SO4 (aq) à 2 Eu^3+ (aq) + 3 SO4^2- (aq) + 3 H2 (g)
Amb aire	vigorosa; Eu2O3 ; 4 Eu + 3 O2 à 2 Eu2O3
Amb H2O	suau H2, Eu(OH)3 ; 2Eu (s) + 6H2O (g) à 2Eu(OH)3 (aq) + 3H2 (g)
Amb HCL 6M	suau H2; EuCl3
Amb HNO3 15M	suau Eu(NO3)3

Obtenció	S’extrau com a sals de les menes de monacita i bastsnaesita amb HSO, salfumant i NaOH amb molta dificultat. Es purifica mitjançant tècniques de complexació, extracció i bescanvi iònic (mitjançant reines intercambiadores d’ions). L’europi també es pot obtenir per electròlisi, en una cel·la de grafit, d’una barreja de EuCl3 fos i NaCl (o CaCl2) que serveix de càtode i utilitzant grafit com a ànode. L’altre producte és gas clor. També s’obté barrejant Eu2O3 amb un excés del 10% de lantani metall i escalfant la mescla en un gresol de tàntal sota buit per a reduir el metall que es diposita en les parets del gresol.
Usos	Els isòtops d’europi s’utilitzen per a absorbir neutrons en reactors nuclears, s’utilitza com a verí nuclear. Els verins són materials addicionats al reactor nuclear per equilibrar l’excés de reactivitat en l’inici i es trien de tal manera que són consumits a la mateixa velocitat amb la que disminueix l’excés d’activitat. Alguns dels seus compostos com el vanadat d’itri i europi s’utilitzen en tubs d’imatge de televisors en color, perquè l’europi produeix fosforescència vermella quan és bombardejat amb electrons. El dopatge de certs tipus de plàstics amb europi permet el seu ús com a material làser. També s’utilitza en aliatges.
Toxicitat	Desconeguda