|
|
|
|
|
Símbol: Hf |
Nombre atòmic: 72 |
|
|
Hafni |
Hafnio |
Hafnium |
Hafnium |
Grup: 4 |
Període: 6 |
|
|
Família: Metalls
de transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d2 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Dirk Coster i Georg Charles von Hevesy |
Nacionalitat: Dinamarca |
Any: 1923 |
|||
|
Origen del nom: procedeix de “Hafnia”, nom
llatí de la ciutat de Copenhaguen, lloc on fou descobert. |
Una mica
d’història: Fou
descobert a Copenhaguen en 1923 pel químic hongarès Georg Charles
von Hevesy i pel físic holandès Dirk Coster. En base a un
pronòstic del físic danès Niels Bohr per el qual devia
existir l’element 72 que s’assemblava al zirconi, van emprendre
la seva recerca en els minerals de zirconi. Finalment
s’identificà en el zircó (una mena de zirconi) procedent
de Noruega. Fou el primer element descobert per espectroscòpia de r-x. La majoria de minerals de zirconi
contenen hafni entre un 1% i un 3% i és la seva similitud
química el que feia difícil la seva separació, que
originalment s’aconseguia per nombrosa i tediosa
recristal·lització dels fluorurs d’amoni o potassi
dobles. |
||||
|
Estat natural: No es troba com element
lliure a la natura. Es troba en menes d’alvita ((Hf, Th, Zr)SiO4·H2O)
i thortveitita. La majoria de minerals de zirconi (zircó, baddelyta)
contene hafni d’un1 a un 3% i en la pràctica molt hafni es
produït com a subproducte en l’obtenció del zirconi,
perquè és necessari treure’l per utilitzar el zirconi en
les indústries nuclears. |
Estructura cristal·lina: Sistema Hexagonal |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: Ocupa el lloc 45è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 0,7 ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
178,49 |
13310 |
5,5 |
13,6 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
2504 |
4876 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,58 |
0,81 (Hf+4) |
1,44 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
0 |
680 |
1440 |
2250 |
+2, +3, +4 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
28,5 |
1,3 |
16,2 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
619 |
25,1 |
571 |
146,3 |
23,2 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: La pols del metall presenta risc de foc i
explosió. El hafni metàl·lic normalment no causa problemes però tots els compostos de hafni haurien de ser considerats com a tòxics, encara que evidències inicials semblen suggerí que el perill és limitat. L’exposició al hafni pot
tenir lloc a través de la inhalació, ingestió i contacte
amb els ulls o la pell. La sobreexposició al hafni i els seus
compostos pot provocar lleu irritació dels ulls, pell i membranes
mucoses. |
|||||
|
-1,7 Hf4+/Hf |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall de color blanc
platejat, brillant, dur i dúctil. Té un caràcter
reductor molt accentuat, encara que es torna passiu fàcilment
resistint l’atac per àcids i per àlcalis. S’assembla tant al zirconi en
la seva estructura cristal·lina i en les seves propietats
químiques, que resulta molt difícil separar-los. Té cinc isòtops
naturals. Com que té una bona
secció transversal d’absorbiment per a neutrons tèrmics
(gairebé 600 vegades més que el zirconi) té propietats
mecàniques excel·lents, i és extremadament resistent a
la corrosió, s’utilitza per a barres de control de reactors
nuclears. El carbur de hafni té la
composició binària més refractària coneguda i el
nitrur és el nitrur de metall més refractari. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Hafni-172 |
72 |
100 |
172Hf |
1,87
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Hafni-173 |
72 |
101 |
173Hf |
23,6
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Hafni-174 |
72 |
102 |
174Hf |
2000
bilions d’anys |
0,16 |
|
|
Hafni-175 |
72 |
103 |
175Hf |
70 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Hafni-176 |
72 |
104 |
176Hf |
Estable |
5,26 |
|
|
Hafni-177 |
72 |
105 |
177Hf |
Estable |
18,60 |
|
|
Hafni-178 |
72 |
106 |
178Hf |
Estable |
27,28 |
|
|
Hafni-179 |
72 |
107 |
179Hf |
Estable |
13,62 |
|
|
Hafni-180 |
72 |
108 |
180Hf |
Estable |
35,08 |
|
|
Hafni-181 |
72 |
109 |
181Hf |
42,4
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Hafni-182 |
72 |
110 |
182Hf |
9
milions d’anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
La química del hafni
és quasi idèntica a la del zirconi. En contacte amb l’aire el
metall de hafni es cobreix amb un estar d’òxid que normalment el
deixa inactiu. No obstant s’encén en l’aire si es provoca
la formació de l’òxid HfO2: Hf (s) + O2 (g) à HfO2 (s) No reacciona amb l’aigua sota
condicions normals ni amb els àlcalis ni en calent. Reacciona amb els halògens i
forma halurs de hafni (IV): Hf (s) + 2F2 (g) à HfF4 (s) de color blanc Hf (s) + 2Cl2
(g) à HfCl4 (s) de color blanc Hf (s) + 2Br2 (g) |