|
|
|
|
|
Símbol: Ta |
Nombre atòmic: 73 |
|
|
Tàntal |
Tántalo |
Tantalum |
Tantale |
Grup: 5 |
Període: 6 |
|
|
Família: Metalls
de transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d3 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Anders Gustaf Ekeberg |
Nacionalitat: Suècia |
Any: 1802 |
|||
|
Origen del nom: procedeix de la paraula grega
“Tantalos”, pare de “Niobe” en la mitologia grega.
(el tàntal està estretament relacionat amb el niobi de la taula periòdica)
|
Una mica
d’història: Fou
descobert 2n 1802 pel suec Anders Gustaf Ekeberg
(1767-1813) quan estudiava una mostra d’un mineral de Finlàndia
conegut avui dia com tantalita, però molts químics pensaven que
el niobi (l’element que té per damunt a la taula periòdica)
i el tàntal eren el mateix, potser una forma alotròpica del
niobi. Més tard, Rose en 1844 i marignac en 1866 van demostrar que els
àcids niobic i tantàlic eren dos àcids diferents. Es va obtenir per primera vegada
en 1820 per Jöns Jakob Berzelius, que el va preparar escalfant tantalfluorur
de potassi, K2TaF7, amb excés de potassi i
relativament pur per Von Bolton en 1907. |
||||
|
Estat natural: Es troba principalment en el
mineral tantalita ((Fe, Mn)Ta2O6), i com impuresa,
acompanyant al niobi i altres metalls, en la casiterita i en les roques
granítiques. Els jaciments principals es troben a Austràlia,
Escandinava, Brasil, Moçambique, Tailàndia, Portugal,
Nigèria, Zaire i Canadà. També es un subproducte en
l’extracció de l’estany. |
Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos |
Tots els angles rectes a = b = c |
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: Ocupa el lloc 53è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 0,08 ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
180,9479 |
16654 |
6,5 |
10,9 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
3258 |
5698 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,46 |
0,71 (Ta+3) 0,75 (Ta+5) |
1,34 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
31,1 |
761 |
1560 |
2150 |
-1, +2, +3, +4, +5 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
80,3 |
1,5 |
13,1 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
782 |
31,4 |
753 |
150,48 |
57,5 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: La pols del metall presenta risc de foc i
explosió. Tos els compostos de tàntal s’haurien de considerar com altament tòxics, alguns d’ells poden causar tumors. El tàntal pot ser nociu per
inhalació, ingestió o absorció cutània; provoca
irritació als ulls, a la pell i al tracte respiratori superior. |
|||||
|
-0,81 Ta2O5/Ta |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall de color blanc
platejat, mal·leable, dúctil i molt dur. Té un punt de
fusió només superat pel tungsté i el reni. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Tàntal-177 |
73 |
104 |
177Ta |
2,356
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tàntal-178 |
73 |
105 |
178Ta |
9,29
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tàntal-179 |
73 |
106 |
179Ta |
1,8 anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tàntal-180 |
73 |
107 |
180Ta |
1200
bilions d’anys |
0,012 |
|
|
Tàntal-181 |
73 |
108 |
181Ta |
Estable |
99,988 |
|
|
Tàntal-182 |
73 |
109 |
182Ta |
114,43
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tàntal-183 |
73 |
110 |
173Ta |
5,1
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
En fred (per sota 150ºC)
resulta resistent als agents químics i és atacat només
per l’àcid fluorhídric, solucions acídiques que
contenen el ió fluorur i pel triòxid de sofre lliure. No
reacciona amb els àcids sulfúric, clorhídric i
nítric. No reacciona amb l’aire ni
amb l’aigua sota condicions normals, perquè la superfície
del metall queda protegida per un estrat molt fi d’òxid. Escalfant al roig, crema en
l’aire per a formar pentaòxid de tàntal, Ta2O5. Reacciona amb els halògens
per a formar halurs de tàntal (V): 2Ta (s) + 5F2 (g) à TaF5 (s) de color blanc 2Ta (s) + 5Cl2 (g) à TaCl5 (l) de color blanc 2Ta (s) + 5Br2 (g) à TaBr5 (s) de color groc
pàl·lid 2Ta (s) + 5I2 (g) à TaI5 (s) de color negre Es dissolt en àlcalis fosos.
A temperatures elevades absorbeix
hidrogen i es combina amb nitrogen fòsfor, arsènic, antimoni,
silici, carboni i bor. Forma també compostos, per reacció
directe, amb el sofre, seleni, i tel·luri a temperatures elevades. |
|
Amb aire |
Escalfant; à Te2O5 |
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Amb HNO3 15M |
No reacciona |
|
Amb NaOH 6M |
No reacciona |
|
Obtenció |
L’aïllament del
tàntal és complexa. Els minerals de tàntal normalment
contenen també niobi i com que só molt similars
químicament, és difícil separar-los. El tàntal es pot extreure de
les menes primer fonent la mena amb àlcali i, llavors extraient la
mescla resultant amb àcid fluorhídric, HF. La metodologia
actual implica la utilització de tècniques
d’extracció líquid-líquid per separar el
tàntal d’aquesta solució. En aquest procés les
sals de tàntal s’extrauen amb cetona MIBK (cetona de
metilisobutil, 4 metilpenta-2-ona); el niobi roman a la solució de HF. Després de la
conversió en òxid, Te2O5, el
tàntal metàl·lic es pot obtenir per reducció amb
sodi, alumini, carboni o un alitge de ceri. També s’utilitza
electròlisi de fluorurs fosos. A vegades el tàntal
s’obté com a subproducte en la producció d’estany. Per a la seva distribució
comercial, el metall que s’ha obtingut en forma de pols, es premsa en
calent en un procés anomenat sinterització. |
|
S’usa per aliatges resistents a la corrosió en plantes químiques i en aeronàutica, per a fer acers amb propietats desitjables com punt de fusió alt, resistència alta i bona ductilitat. Degut a la tolerància del teixit humà a aquest metall i de la resistència d’aquest als àcids corporals, s’usa en la fabricació d’instruments quirúrgics i de peces per a la subjecció de fractures osses i en sutures. És més resistent que el platí a molts agents corrosius i per això s’utilitza, en lloc d’aquest, en diferents materials de laboratori. És molt inert i per això és útil per omplir reactors en les indústries químiques i nuclears. El carbur de tàntal s’usa en eines per tallar acer. S’usa també en la fabricació de condensadors per a circuits electrònics i rectificador de tensió en circuits com per exemple en els sistemes de senyalització ferroviària. El pentaòxid de tàntal
s’usa per incrementar el poder de refracció en vidres
òptics especials (lents de cameres). |
|
|
Tos els compostos de tàntal s’haurien de considerar com altament tòxics, alguns d’ells poden causar tumors. El tàntal pot ser nociu per
inhalació, ingestió o absorció cutània; provoca
irritació als ulls, a la pell i al tracte respiratori superior. |