Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: W	Nombre atòmic: 74
Tungstè	Wolframio		Tungsten	Tungstène	Grup: 6	Període: 6
Família: Metalls de transició		Configuració electrònica: 1s^22s^22p^63s^23p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^105p^6 6s^24f^14 5d^4

Generalitats
Descobridor/s: Fausto i Juan José Elhuyar		Nacionalitat: Espanya			Any: 1783
Origen del nom: procedeix del suec “tung sten” que vol dir pedra pesada i el nom de wolframi es deu a Peter Woulfe, que en 1779 va suposar que el mineral conegut avui com wolframita havia de contenir un element nou.		Una mica d’història: Fou descobert en 1783 pels germans espanyols Fausto i Juan José Elhuyar que conegueren reduir l’àcid, del que parlava Scheele dos anys abans, amb carbó vegetal. Existeix bibliografia en la que es cita al químic suec Carl Wilhelm Scheele com al seu descobridor en 1781. Scheele havia observat que podia ontenir-se un àcid a partir del mineral conegut avui dia com scheelita, però no va poder reduir l’element. Per aquest element estan admesos els noms de volgrami, wolframi i tungsté.
Estat natural: No es troba mai lliure en la natura, sinó en combinació amb altres metalls, principalment en la scheelita (CaWO4) i wolframita ((Fe, Mn)WO4) que són els seus minerals més importants. Aquests minerals es troben a Xina (amb el 75% de la producció mundial), Estats Units, Corea del sud, Federació Russa, Portugal, Àustria, Alemanya, Bolívia, Austràlia i Espanya (Córdoba i Galícia).		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos		Tots els angles rectes a = b = c
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: Ocupa el lloc 57è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 0,5ppb (parts per bilió) en pes

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	183,84	19300		7,5		9,53
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	3683		5933
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,39	0,68 (W^+6)		1,30
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	78,6	770	1710		2330		-2, -1, +1, +2, +3, +4, +5, +6
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	177		2,36		11,1
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	849	35,2	824		133,76		173
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: La pols del metall presenta risc de foc i explosió. Tos els compostos de tungstè s’haurien de considerar com altament tòxics. S’ha demostrat que el tungstè actua antagonitzant l’acció de l’element traça essencial molibdè. Efectes aguts sobre la salut: irritació de la pell i els ulls al contacte, la inhalació causarà irritació dels pulmons i de la membrana mucosa. S’han de seguir les normes d’higiene industrial i usar sempre equip de protecció quan es manegi aquest element.
	-0,09 WO3/W (solució àcida)	metall
	Característiques:
	En estat pur és de color blanc platejat, però quan conté impureses és de color gris acer. És un metall dur, mal·leable i dúctil, amb el punt de fusió més alt i la pressió de vapor més baixa de tots els elements i té una gran resistència elèctrica. A temperatures sobre 1650ºC té la força elàstica més alta. Té una resistència a la corrosió excel·lent i és atacat molt poc per la majoria dels àcids minerals. El tungstè natural és una barreja de cinc isòtops estables, a més a més es coneixen 21 isòtops inestables de l’element. Té un paper biològic limitat; un cert nombre d’enzims (oxireductases) utilitzen tungstè.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Tungstè-178	74	104	^178W	21,6 dies	0,00	Radioactiu
Tungstè-179	74	105	^179W	38 minuts	0,00	Radioactiu
Tungstè-180	74	106	^180W	Estable	0,12
Tungstè-181	74	107	^181W	121,2 dies	0,00	Radioactiu
Tungstè-182	74	108	^182W	Estable	26,50
Tungstè-183	74	109	^183W	Estable	14,31
Tungstè-184	74	110	^184W	Estable	30,64
Tungstè-185	74	111	^185W	74,8 dies	0,00	Radioactiu
Tungstè-186	74	112	^186W	Estable	28,43
Tungstè-187	74	113	^187W	23,9 hores	0,00	Radioactiu
Tungstè-188	74	114	^188W	69,4 dies	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	Des del punt de vista químic, el tungstè és relativament inert. A temperatura ambient no reacciona ni amb aire ni amb oxigen; a temperatures elevades es forma el triòxid de tungstè, WO3: 2W (s) + 3O2 (g) à 2WO3 (s) És molt resistent a l’atac dels àcids. És insoluble en aigua i alcohol, lleugerament soluble en amoníac i àcid nítric i soluble en hidròxid de potassi concentrat i calent. Reacciona amb una mescla d’àcids nítric i fluorhídric. Les sals oxidants foses com el nitrit de sodi, l’ataquen fàcilment. Reacciona directament amb fluor, F2, a temperatura ambient per a formar fluorur de tungstè (VI), WF6, les condicions són molt més suaus que les exigides pel crom (dos llocs damunt del tungstè en la taula periòdica): W (s) + 3F2 (g) à WF6 (g) incolor El ungstè reacciona directament amb clor, Cl2, a 250ºC o amb el brom, Br2, per formar respectivament clorur de tungstè (VI), WCl6, i bromur de tungstè (VI), WBr6. Sota condicions prudentment controlades, el clorur de tungstè (V), WCl5, es forma en la reacció entre el metall i el clor, Cl2: W (s) + 3Cl2 (g) à WCl6 (s) de color blau fosc W (s) + 3Br2 (l) à WBr6 (s) de color blau fosc 2W (s) + 5Cl2 (g) à WCl5 (s) de color verd fosc El diòxid de carboni, el monòxid de carboni i el sofre gasós reaccionen amb el tungstè només a altes temperatures. El carboni, bor, silici i nitrogen també formen compostos amb ell a temperatures elevades; amb l’hidrogen no reacciona. Els compostos de tungstè inclouen estats d’oxidació de +2 a +6; els estats d’oxidació elevats són els més estables. La química del tungstè s’assembla a les del crom i molibdè, elements del mateix grup en la taula periòdica. La química aquosa del tungstè és complicada per la tendència que té a forma r ions complexos.
Amb aire	No reacciona; amb calor à WO3 2W (s) + 3O2 (g) à 2WO3 (s)
Amb H2O	No reacciona
Amb HCL 6M	No reacciona

Obtenció	Es fon el mineral amb carbonat de sodi per a donar tungstenat de sodi, NaWO4. El tungstenat de sodi soluble s’extreu amb aigua calenta i es tracta amb àcid clorhídric per a donar àcid tungstànic, H2WO4, que es renta i seca per a produir l’òxid, WO3, que es redueix amb hidrogen a 1200ºC en un forn elèctric. La pols fina que en resulta es calenta en motlles en atmosfera d’hidrogen i es premsa en barres que es martellegen i enrotllen a altes temperatures per a comprimir-lo i fer-lo dúctil.
Usos	En estat pur s’utilitza en la fabricació de filaments per a làmpades elèctriques, resistències per a forns elèctrics amb atmosferes reductores o neutres, contactes elèctrics pels distribuïdors dels automòbils, anticàtodes per a tubs de raig-x i de televisió. Té usos importants en aliatges per a eines de tall a elevada velocitat (W2C), en la fabricació de bugies i en la preparació de vernissos (WO3) i mordents de tintoreria. Els tungstenats de calci i magnesi s’utilitzen en la fabricació de tubs fluorescents. El carbur de tungstè, estable a temperatures de 500ºC, també s’usa com a lubrificant sec i a reemplaçat al diamant en moltes aplicacions per a perforacions.
Toxicitat	Tos els compostos de tungstè s’haurien de considerar com altament tòxics. S’ha demostrat que el tungstè actua antagonitzant l’acció de l’element traça essencial molibdè. Efectes aguts sobre la salut: irritació de la pell i els ulls al contacte, la inhalació causarà irritació dels pulmons i de la membrana mucosa.