|
|
|
|
|
Símbol: Re |
Nombre atòmic: 75 |
|
|
Reni |
Renio |
Rhenium |
Rhénium |
Grup: 7 |
Període: 6 |
|
|
Família: Metalls
de transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d5 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Walter Noddack, Ida Eva Tacke i Otto Berg |
Nacionalitat: Alemanya |
Any: 1925 |
|||
|
Origen del nom: de la
paraula grega “Rhenus”, riu Rin. |
Una mica
d’història: Mendeleyev en 1871 va anunciar
l’existència de l’element i la similitud de les seves
propietats químiques amb les del manganès. Fou descobert per Berg, Noddack i
Tacke d’Alemanya en 1925, en els minerals taltalita, wolframita i
columbita, per mitjà d’anàlisi espectrogràfic de
raig-x i es va trobar posteriorment en quantitats més grans en la
molibdenita. |
||||
|
Estat natural: És un element molt escàs. No es troba mai lliure en la
natura, es troba com a component minoritari en el mineral gadolinita, que
conté beril·li i es troba acompanyant al molibdè en la
molibdenita. En la pràctica s’extreu com a subproducte
a partir de la pols alliberada en els fonedors de molibdè. La producció anual mundial està al
voltant de 5 tones i les reserves de reni s’estimen en 3500 tones,
trobades principalment en menes de Estats Units, Rússia i Xile. |
Estructura cristal·lina: Sistema hexagonal |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: Ocupa el lloc 79è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 0,2ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
186,207 |
21020 |
7 |
8,85 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
3453 |
5869 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,37 |
- |
1,28 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
14,5 |
760 |
1600 |
2500 |
-3, -1, +1, +2, +3,
+4, +5, +6, +7 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
51,8 |
1,9 |
9,7 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
770 |
33,1 |
707 |
137,94 |
48 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: La pols del metall presenta risc de foc i
explosió. Pot causar irritació en els ulls i la pell i en el
tracte respiratori. El líquid pot provocar cremades en la pell i els
ulls i els vapors poden provocar mareig i asfíxia. Tos els compostos de reni
s’haurien de considerar com altament tòxics, encara que hi ha
poques dades conegudes al respecte. |
|||||
|
+0,34 ReO4-/Re (solució àcida) |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall blanc platejat
brillant, dúctil i mal·leable amb una alta densitat i un elevat
punt de fusió, després del tungstè és el menys
fusible dels metalls comuns. És un bon emissor
d’electrons i la seva resistivitat elèctrica és elevada. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Reni-182 |
75 |
107 |
182Re |
2,67
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reni-183 |
75 |
108 |
183Re |
70 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reni-184 |
75 |
109 |
184Re |
38 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reni-185 |
75 |
110 |
185Re |
Estable |
37,40 |
|
|
Reni-186 |
75 |
111 |
186Re |
3,78
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reni-187 |
75 |
112 |
187Re |
41000
milions d’anys |
62,60 |
|
|
Reni-188 |
75 |
113 |
188Re |
16,94
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reni-189 |
75 |
114 |
189Re |
24
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Químicament és
bastant estable, reacciona lentament amb l’aire i l’aigua,
però pot oxidar-se en calent i forma l’heptaòxid
volàtil, Re2O7: 4Re (s) + 7O2 (g) à 2Re2O7 (s), aquest a la
vegada pot reduir-se a un òxid menor, ReO2. També es
coneixen els compostos ReO3, Re2O3 i Re2O Quan s’escalfa amb fluor el
resultat és una mescla de fluorur de reni (VI), ReF6, i
fluorur de reni (VII), ReF7:
Re (s) + 3F2 (g) à ReF6 (s) ; 2Re (s) + 7F2 (g) à ReF7 (s) El metall de reni es dissol en
aigua de brom calenta. És insoluble en àcid
clorhídric, HCl, i en àcid fluorhídric, HF, però
es dissol en àcid nítric, HNO3, i en àcid
sulfúric concentrat, H2SO4 per a formar
solucions d’àcid HReO4 que és un àcid
fort i un agent oxidant molt dèbil. Es coneixen els complexos perrenats
com el perrenat hexaamina de cobalt (Co(NH3)6(ReO4)3). El reni forma dos sulfurs
perfectament caracteritzats: Re2S7 i ReS2 |
|
Amb aire |
Suau; amb calor à Re2O7 4Re (s)
+ 7O2 (g) à 2Re2O7 (s) |
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Amb HNO3 15M |
Suau; à HReO4 |
|
Obtenció |
S’extrau en molt petita
quantitat com a subproducte de la metal·lúrgia del coure i
també de la molibdenita després de diverses tècniques d
separació. |
|
S’utilitza en aliatges per a termoparells, els fets de Re-W s’usen per a temperatures de mesurament fins a 2200ºC. En varetes de soldadura, imants criogènics i per a filaments elèctrics i de flaixos fotogràfics. Els catalitzadors de reni són excepcionalment resistents a l’enverinament per nitrogen, sofre i fòsfor (no és fàcilment desactivat per traces d’aquests elements) i s’utilitzen per a l’hidrogenació de productes químics i la desproporcionació d’alquens. Ocasionalment ha estat usat per a
platejar joies. L’electroplatejat amb reni fou aconseguit per primer
cop en 1934 i donava un dipòsit brillant i dur, no obstant el metall
és susceptible a l’oxidació i la seva superfície
necessita ser protegida amb una capa d’iridi. |
|
|
Tos els compostos de reni
s’haurien de considerar com altament tòxics, encara que hi ha
poques dades conegudes al respecte. |