Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Ir	Nombre atòmic: 77
Iridi	Iridio		Iridium	Iridium	Grup: 9	Període: 6
Família: Metalls de transició		Configuració electrònica: 1s^22s^22p^63s^23p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^105p^6 6s^24f^14 5d^7

Generalitats
Descobridor/s: Smithson Tennant, Antoine Fourcroy, Louis Vanquelin i Hippolyte Collet-Descotils		Nacionalitat: Anglaterra, França			Any: 1803
Origen del nom: de la paraula grega “iris” que vol dir iridiscent (alguns dels seus compostos presenten iridiscència).		Una mica d’història: Fou descobert a Londres en 1803 per Smithson Tennant (a la vegada que l’osmi) en el residu de color fosc que quedava quan el platí cru era dissolt en aigua regia (barreja d’àcids clorhídric i nítric). Aquest residu fosc contenia tant osmi com iridi.
Estat natural: Es troba principalment en dipòsits al·luvials aliat amb el platí com platiridi i amb l’osmi com osmiridi, aliatges naturals la riquesa dels quals en iridi pot ser superior al 50%.		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centat en les cares		Tots el angles rectes a = b = c
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: -		Abundància al Sistema Solar: 2 ppb (parts per bilió) en pes

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	192,217	22560		6,5		8,54
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	2739		4701
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,36	0,60 (Ir^+3)		1,27
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	151	880	1550		2600		-1, +1, +2, +3, +4, +5, +6,
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	188,7		2,2		7,6
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	665	26,4	611		130		147
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: És altament inflamable. L’iridi no provoca normalment problemes perquè és relativament irreactiu però tots els compostos d’iridi s’haurien de considerar altament tòxics. Pot provocar irritació ocular i en el tracte digestiu.
	+1,16 Ir^3+/Ir	metall
	Característiques:
	És un metall d’aspecte semblant al platí, blanc però amb un lleuger to groguenc, trencadís, molt dur i molt dens. És el metall que millor resisteix la corrosió i fou usat per fabricar el metre estàndard de París, que és una barra d’aliatge de platí (90%) i iridi (10%) però que avui dia ja ha estat reemplaçada com a unitat fonamental de longitud. El nom d’iridi és apropiat perquè les seves sals estan molt colorades.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Iridi-188	77	111	^188Ir	1,72 dies	0,00	Radioactiu
Iridi-189	77	112	^189Ir	13,2 dies	0,00	Radioactiu
Iridi-190	77	113	^190Ir	11,8 dies	0,00	Radioactiu
Iridi-191	77	114	^191Ir	Estable	37,3
Iridi-192	77	115	^192Ir	73,83 dies	0,00	Radioactiu
Iridi-193	77	116	^193Ir	Estable	62,7
Iridi-194	77	117	^194Ir	19,3 hores	00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	És químicament inert, resistent inclòs a l’atac per l’aigua regia (barreja d’àcids clorhídric i nítric) però és atacat per sals foses com NaCl o NaCN Forma compostos divalents i trivalents. L’iridi és en gran part immune a l’atac atmosfèric. Escalfant (600ºC) amb oxigen dóna òxid d’iridi (IV): Ir (s) + O2 (g) à IrO2 (s) de color negre. No reacciona amb l’aigua en condicions normals. Reacciona directament amb fluor gas per a formar el fluorur d’iridi (VI), IrF6, altament corrosiu. Aquest material, amb precaució, es pot escalfar per formar fluorur d’iridi (V), que té estructura teramèrica (IrF5)4 i és de color groc: Ir (s) + 3 F2 (g) à IrF6 (s) de color groc. Els halurs d’iridi (III) es poden formar durant la reacció directa del metall amb l’halogen sota condicions anhídres. En el cas del fluor també es pot formar (IrF5)4: 2Ir (s) + 3F2 (g) à 2IrF3 de color negre 2Ir (s) + 3Cl2 (g) à 2IrCl3 de color vermell 2Ir (s) + 3Br2 (g) à 2IrBr3 de color marró vermellós 2Ir (s) + 3I2 (g) à 2IrI3 de color marró fosc. Altres compostos principals de l’iridi són: el clorur d’iridi (IV) i sodi, NaIrCl6·6H2O que és un sòlid cristal·lí de color negre soluble en aigua; el clorur d’iridi (III) i sodi, Na3IrCl6·12H2O, un sòlid cristal·lí de color verd oliva soluble en aigua i el clorur d’iridi (IV) i amoni, (NH4)2IrCl6, sòlid cristal·lí de color vermellós relativament insoluble. L’iridi té forta tendència a format compostos de coordinació.
Amb aire	No reacciona; amb calor à IrO2 Ir (s) + O2 (g) à IrO2 (s) de color negre
Amb H2O	No reacciona
Amb HCL 6M	No reacciona
Amb HNO3 15M	No reacciona
Amb NaOH 6M	No reacciona

Obtenció	L’extracció industrial de l’iridi és complexa ja que el metall es troba en menes barrejat amb altres metalls (ruteni, rodi, pal·ladi, argent, platí i or). Es prepara per elctròlisi, canvi iònic i extracció amb dissolvents a partir del mineral de platí prèviament tracata amb aigua regia. El tractament primari exigeix l’extracció de l’argent, l’or, el pal·ladi i el platí. El residu es desfà amb bisulfat de sodi (NaHSO4) i la mescla que resulta s’extreu amb aigua per a donar una solució que conté sulfat de rodi, Rh2(SO4)3. El residu insoluble conté iridi. Aquest residu es desfà amb Na2O2 i s’extrau amb aigua per obtenir sals de ruteni i osmi. El residu conté òxid d’iridi, IrO2. La dissolució de l’òxid en aigua regia dóna una solució que conté (NH4)3IrCl2. Evaporació a sequedat i estant encès sota hidrogen gas, dóna l’iridi pur.
Usos	Un aliatge especial amb un 10% d’iridi i un 90% de platí, s’usa com a patró per a la unitat de massa i de longitud que es conserva a París. Aquest aliatge és més dur que el platí pur. Aliatges amb un percentatge superior d’iridi s’usen per a fer instrumental de precisió, aparells quirúrgics, plomes d’estilogràfiques, filaments elèctrics, parells termoelèctrics, gressols i aparells per usar a altes temperatures, etc. En l’elaboració de l’àcid nítric, s’utilitza com a catalitzador.
Toxicitat	L’iridi no provoca normalment problemes perquè és relativament irreactiu però tots els compostos d’iridi s’haurien de considerar altament tòxics. Pot provocar irritació ocular i en el tracte digestiu.