|
|
|
|
|
Símbol: Pt |
Nombre atòmic: 78 |
|
|
Platí |
Platino |
Platinum |
Platine |
Grup: 10 |
Període: 6 |
|
|
Família: Metalls
de transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s1 4f14 5d9 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Antonio de
Ulloa |
Nacionalitat: Espanya |
Any: 1735 |
|||
|
Origen del nom: de la
paraula espanyola “platina” que vol dir plata |
Una mica
d’història: Les primeres notícies
d’aquest metall arribaren a Europa en 1748, a través de
l’espanyol Antonio de Ulloa que el va descobrir a sudamèrica en
1735, encara que l’evidència suggereix que es coneixia pels
natius sud-americans des de molts anys abans. El seu comportament químic
fou estudiat pel suec Scheefer en 1752, encara que no va poder ser
aïllat de la resta dels metalls de platí (ruteni, rodi,
pal·ladi, osmi i iridi) fins a principis del segle XIX. En 1822 es va descobrir molt
platí a les muntanyes Urals a Rússia. El platí és un dels
elements químics que té un símbol alquimista:
|
||||
|
Estat natural: Normalment es troba en estat metàl·lic
aliat amb altres metalls del seu grup, en forma de llavors o escames i
associat als minerals de níquel, coure i crom fonamentalment. També es troba en menes com l’esperrilita
(PtAs2) i coopirita (PtS). S’ha arribat a trobar una llavor de 9,5 kg amb
quasi un 80% de riquesa en platí i la resta distribuït en metalls
com iridi, pal·ladi, rodi, osmi, ruteni, or,etc. La producció mundial de platí, estimada
en unes 16 tones anuals, es reparteix principalment entre Colòmbia,
Estats Units, Sudàfrica, Canadà i els països de
l’antiga URSS (Urals). |
Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en les cares |
Tots el angles rectes a = b = c |
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 72è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 5 ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
195,078 |
21410 |
4,3 |
9,1 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
2045 |
4103 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,38 |
0,89 (Pt+2) 0,52 (Pt+4) |
1,29 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
205,3 |
870 |
1791 |
2750 |
+2, +4, +5, +6 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
94,3 |
2,28 |
6,5 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
565 |
19,7 |
510 |
133,76 |
71,60 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: El
platí no provoca normalment problemes perquè és
relativament irreactiu però tots els compostos de platí
s’haurien de considerar altament tòxics. Les sals de platí poden
causar diferents efectes en la salut: alteracions de l’ADN, càncer,
reaccions al·lèrgiques de la pell i les mucoses, danys en
òrgans com l’intestí, ronyons i la medul·la, danys
en l’audició. |
|||||
|
+1,19 Pt2+/Pt |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall de color blanc
grisós, tou, dúctil, mal·leable, tenaç, amb un
alt punt de fusió. S’expandeix lleugerament amb la calor i
presenta una resistència elèctrica alta. Finament dividit pot absorbir grans
quantitats d’hidrogen en relació amb el seu volum, amb un
despreniment de calor tan gran que es posa incandescent. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Platí-188 |
78 |
110 |
188Pt |
10,2
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Platí-190 |
78 |
112 |
190Pt |
600000
milions d’anys |
0,014 |
|
|
Platí-191 |
78 |
113 |
191Pt |
2,96
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Platí-192 |
78 |
114 |
192Pt |
Estable |
0,782 |
|
|
Platí-193 |
78 |
115 |
193Pt |
60 anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Platí-194 |
78 |
116 |
194Pt |
Estable |
32,967 |
|
|
Platí-195 |
78 |
117 |
195Pt |
Estable |
33,832 |
|
|
Platí-196 |
78 |
118 |
196Pt |
Estable |
25,242 |
|
|
Platí-197 |
78 |
119 |
197Pt |
18,3
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Platí-198 |
78 |
120 |
198Pt |
Estable |
7,163 |
|
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Químicament és
bastant inert i resisteix l’atac per l’aire, l’aigua, els
àcids aïlladament i els reactius ordinaris. Es dissolt lentament en aigua
regia, formant àcid cloroplatínnic, H2PtCl6,
i es combina al roig amb l’hidròxid de sodi, el nitrat de sodi i
el cianur de sodi. En calent reacciona també
amb el sofre, fòsfor, arsènic i silici. Sota control el platí
reacciona amb fluor gas, F2, i forma el fluorur de platí
(VI) volàtil, PtF6, o el fluorur de platí (V)
tetrameric, (PtF5)4 que es descompon en fluorur de
platí (V) i fluorur de platí (IV):
Pt (s) + 3F2 (g) à PtF6 (s) de color vermell fosc
4Pt (s) + 10F2 (g) à (PtF5)4 (s) de color
vermell fosc
(PtF5)4 (s) à PtF6 (s) + PtF4 (s) de color vermell groc marronós El PtCl4, PtBr4
i PtI4 es formen per reacció del platí amb clor,
brom i iode:
Pt (s) + 2Cl2 (g) à PtCl4 (s) de color vermell
marronós
Pt (s) + 2Br2 (g) à PtCBr4 (s) de color marró fosc Pt (s) + 2I2 (g) à PtI4 |