78-Platí

Català	Español		English	Français	Símbol: Pt	Nombre atòmic: 78
Platí	Platino		Platinum	Platine	Grup: 10	Període: 6
Família: Metalls de transició		Configuració electrònica: 1s²2s²2p⁶3s²3p⁶4s² 3d¹⁰ 4p⁶ 5s² 4d¹⁰5p⁶ 6s¹4f¹⁴ 5d⁹

Generalitats
Descobridor/s: Antonio de Ulloa		Nacionalitat: Espanya			Any: 1735
Origen del nom: de la paraula espanyola “platina” que vol dir plata		Una mica d’història: Les primeres notícies d’aquest metall arribaren a Europa en 1748, a través de l’espanyol Antonio de Ulloa que el va descobrir a sudamèrica en 1735, encara que l’evidència suggereix que es coneixia pels natius sud-americans des de molts anys abans. El seu comportament químic fou estudiat pel suec Scheefer en 1752, encara que no va poder ser aïllat de la resta dels metalls de platí (ruteni, rodi, pal·ladi, osmi i iridi) fins a principis del segle XIX. En 1822 es va descobrir molt platí a les muntanyes Urals a Rússia. El platí és un dels elements químics que té un símbol alquimista:
Estat natural: Normalment es troba en estat metàl·lic aliat amb altres metalls del seu grup, en forma de llavors o escames i associat als minerals de níquel, coure i crom fonamentalment. També es troba en menes com l’esperrilita (PtAs₂) i coopirita (PtS). S’ha arribat a trobar una llavor de 9,5 kg amb quasi un 80% de riquesa en platí i la resta distribuït en metalls com iridi, pal·ladi, rodi, osmi, ruteni, or,etc. La producció mundial de platí, estimada en unes 16 tones anuals, es reparteix principalment entre Colòmbia, Estats Units, Sudàfrica, Canadà i els països de l’antiga URSS (Urals).		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en les cares		Tots el angles rectes a = b = c
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: ocupa el lloc 72è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: 5 ppb (parts per bilió) en pes

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m³)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm³/mol)
	195,078	21410		4,3		9,1
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	2045		4103
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,38	0,89 (Pt⁺²) 0,52 (Pt⁺⁴)		1,29
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	205,3	870	1791		2750		+2, +4, +5, +6
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å³)
	94,3		2,28		6,5
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	565	19,7	510		133,76		71,60
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: El platí no provoca normalment problemes perquè és relativament irreactiu però tots els compostos de platí s’haurien de considerar altament tòxics. Les sals de platí poden causar diferents efectes en la salut: alteracions de l’ADN, càncer, reaccions al·lèrgiques de la pell i les mucoses, danys en òrgans com l’intestí, ronyons i la medul·la, danys en l’audició.
	+1,19 Pt²⁺/Pt	metall
	Característiques:
	És un metall de color blanc grisós, tou, dúctil, mal·leable, tenaç, amb un alt punt de fusió. S’expandeix lleugerament amb la calor i presenta una resistència elèctrica alta. Finament dividit pot absorbir grans quantitats d’hidrogen en relació amb el seu volum, amb un despreniment de calor tan gran que es posa incandescent.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Platí-188	78	110	¹⁸⁸Pt	10,2 dies	0,00	Radioactiu
Platí-190	78	112	¹⁹⁰Pt	600000 milions d’anys	0,014
Platí-191	78	113	¹⁹¹Pt	2,96 dies	0,00	Radioactiu
Platí-192	78	114	¹⁹²Pt	Estable	0,782
Platí-193	78	115	¹⁹³Pt	60 anys	0,00	Radioactiu
Platí-194	78	116	¹⁹⁴Pt	Estable	32,967
Platí-195	78	117	¹⁹⁵Pt	Estable	33,832
Platí-196	78	118	¹⁹⁶Pt	Estable	25,242
Platí-197	78	119	¹⁹⁷Pt	18,3 hores	0,00	Radioactiu
Platí-198	78	120	¹⁹⁸Pt	Estable	7,163

Reactivitat
Descripció	Químicament és bastant inert i resisteix l’atac per l’aire, l’aigua, els àcids aïlladament i els reactius ordinaris. Es dissolt lentament en aigua regia, formant àcid cloroplatínnic, H₂PtCl₆, i es combina al roig amb l’hidròxid de sodi, el nitrat de sodi i el cianur de sodi. En calent reacciona també amb el sofre, fòsfor, arsènic i silici. Sota control el platí reacciona amb fluor gas, F₂, i forma el fluorur de platí (VI) volàtil, PtF₆, o el fluorur de platí (V) tetrameric, (PtF₅)₄ que es descompon en fluorur de platí (V) i fluorur de platí (IV): Pt (s) + 3F₂ (g) à PtF₆ (s) de color vermell fosc 4Pt (s) + 10F₂ (g) à (PtF₅)₄ (s) de color vermell fosc (PtF₅)₄ (s) à PtF₆ (s) + PtF₄ (s) de color vermell groc marronós El PtCl₄, PtBr₄ i PtI₄ es formen per reacció del platí amb clor, brom i iode: Pt (s) + 2Cl₂ (g) à PtCl₄ (s) de color vermell marronós Pt (s) + 2Br₂ (g) à PtCBr₄ (s) de color marró fosc Pt (s) + 2I₂ (g) à PtI₄ (s) de color marró fosc El PtCl₂ també es forma en la reacció controlada del platí i el clor; depenen de les condicions de la reacció dóna una de les dues formes del PtCl₂: Pt (s) + Cl₂ (g) à PtCl₂ (s) de color vermell fosc o verd oliva, insoluble en aigua Existeix també el diòxid de platí, PtO₂, un compost castany fosc insoluble, conegut com a catalitzador d’Adams.
Amb aire	No reacciona
Amb H₂O	No reacciona
*Amb HCL* 6M**	No reacciona
*Amb HNO₃* 15M**	No reacciona
*Amb NaOH* 6M**	No reacciona

Obtenció

S’extrau amb dificultat, principalment a partir de minerals rics en níquel, coure i crom als que normalment acompanya.

El tractament preliminar implica la barreja del metall base amb aigua regia i això dóna complexos que contenen or i pal·ladi així com H₂PtCl₆ en solució. Es treu l’or d’aquesta solució per precipitació amb clorur de ferro, FeCl₂, i el platí es treu per precipitació amb NH₄Cl que dóna (NH₄)₂PtCl₆ impur, quedant el H₂PdCl₄ en solució. El (NH₄)₂PtCl₆es crema per deixar una esponja de platí impura. Això es pot purificar redissolent-se en aigua regia i suprimint el rodi i les impureses d’iridi per tractament de la solució en bromat de sodi i precipitació del (NH₄)₂PtCl₆pur per tractament amb hidróxid d’amoni, NH₄OH; el platí metall s’obté per descomposició tèrmica del cloroplatinat d’amoni.

Usos

Degut a la seva inèrcia química i al seu alt punt de fusió, s’utilitza aliat normalment amb iridi, en la construcció d’aparells de laboratori com gressols, plats de combustió, evaporadors, pinces, etc.

S’utilitza en contactors, en elements calefactors i parells termoelèctrics per a la mesura de temperatures altes.

Té usos en joieria i en medicina per a la preparació d’algunes drogues antitumorals i en odontologia (per a farciments dentals). L’alitge platí osmi (90/10) és utilitzat en implants com marcapassos i vàlvules de substitució.

L’esponja de platí, platí finament dividit, s’usa com a catalitzador en processos com la producció d’àcid nítric, àcid sulfúric i metanal, en el cracking d’hidrocarburs i en convertidors catalítics per a cotxes.

Els aliatges de platí i cobalt tenen propietats magnètiques.

Els ànodes de platí s’utilitzen extensament en sistemes de protecció catòdics per a vaixells grans.

Toxicitat

El platí no provoca normalment problemes perquè és relativament irreactiu però tots els compostos de platí s’haurien de considerar altament tòxics.

Les sals de platí poden causar diferents efectes en la salut: alteracions de l’ADN, càncer, reaccions al·lèrgiques de la pell i les mucoses, danys en òrgans com l’intestí, ronyons i la medul·la, danys en l’audició.