79-Or

Català	Español		English	Français	Símbol: Au	Nombre atòmic: 79
Or	Oro		Gold	Or	Grup: 11	Període: 6
Família: Metall de transició		Configuració electrònica: 1s²2s²2p⁶3s²3p⁶4s² 3d¹⁰ 4p⁶ 5s² 4d¹⁰5p⁶ 6s¹ 4f¹⁴ 5d¹⁰

Generalitats
Descobridor/s: Coneguda des de l’antiguitat.		Nacionalitat: -			Any: -
Origen del nom: El seu símbol Au, prové de la paraula llatina “aurum”, que significa aurora radiant.		Una mica d’història: L’or és un dels elements més usats en l’antiguitat. Es coneixen peces arqueològiques d’or procedents del neolític tant amb finalitats ornamentals com utilitàries. Fou molt utilitzat pels etruscos, els assiris i els egipcis (inscripcions egípcies que daten del 2600 aC, ja descriuen l’or) que el retiraven de les sorres fluvials mitjançant un simple procés de rentat. També es mencionat varies vegades en l’Antic Testament. Abans de l’era cristiana ja tenia una certa importància la mineria d’or, explotant-se menes en regions com Àsia central, Índia, el sud de l’Urals i zones orientals del Mediterrani. Durant l’edat Mitjana es va progressar molt en la mineria i la producció d’or. Amb el descobriment d’Amèrica i fins començaments del segle XIX, la producció mundial d’or va arribar a 4665000 kg. El tros més gran que s’ha trobat va pesar 70,8 kg. L’or és un del elements que té un símbol alquimista:
Estat natural: Es troba lliure en la naturalesa en betes de quars (o filons) i, com llavors, en les graves al·luvials de les que se separa mecànicament. En menor proporció pot trobar-se també aliat amb la plata, amalgamat amb el mercuri, en minerals com la silvanita, un tel·lurur de plat i or, (AuAg)Te₂, que es troba a Colorado i, a vegades, acompanya en quantitats estimables a la galena i a algunes pirites. S’estima que en els oceans poden trobar-se uns 9000 milions de tones, però la seva recuperació és més costosa que el propi valor de l’or ja que la concentració és de l’ordre de 5 a 250 parts en pes per cada 100 milions de parts d’aigua. SudÀfrica en produeix unes 450 tones anuals, pràcticament la meitat de l’or mundial, i el segueixen en importància Canadà (16%), els països de la Federació Russa (16%), Estats Units (8%) i altres menys importants com Austràlia, Japó, Filipines, Corea, Mèxic...		Estructura cristal·lina: Cúbica centrada en les cares.	tots els angles rectes a = b= c
Abundància a l’ésser humà: 100 ppb (parts per bilió) en pes	Abundància a la Terra: ocupa el lloc 75è en la classificació dels elements més abundants en l’escorça terrestre.			Abundància al Sistema Solar: 0,6 ppb (parts per bilió) en pes.

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m³)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm³/mol)
	196,97	19320		2,8		10,2
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	1337,58		3080
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,44	1,37 (Au⁺¹) 0,90 (Au⁺³)		1,34
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	222,7	890	1980		2940		-1, +1, +2, +3, +5
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å³)
	446,4		2,54		6,1
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	366	12,7	343		129,58		318
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: Una exposició perllongada o excessiva pot provocar irritació alls ulls i a la pell i també reaccions al·lèrgiques.
	+ 1,50 Au³⁺\| Au	metall
	Característiques:
	És un metall de color groc característic i molt brillant. L’or pur és el més mal·leable i dúctil de tots els metalls. Poden obtenir-se làmines (pans d’or) de 0,000013 cm d’espessor i amb 29g de metall es pot fer un cable de 100km de longitud. És molt dens i un dels metalls més tous i és un bon conductor de la calor i l’electricitat. És una mica volàtil per sota del seu punt d’ebullició. L’or finament dividit, com altres pols metàl·liques, és negre i les seves suspensions col·loidals tenen tota la gamma de colors entre el robí i el morat. L’or es classifica com un metall noble i és el més comú dels metalls preciosos. La seva qualitat s’expressa en l’escala de finor com parts d’or pur per mil parts de metall total, o en l’escala de quirats com parts d’or pur per 24 parts de metall total.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Or-194	79	115	¹⁹⁴Au	1,64 dies	0,00	Radioactiu
Or-195	79	116	¹⁹⁵Au	186,12 dies	0,00	Radioactiu
Or-196	79	117	¹⁹⁶Au	6,18 dies	0,00	Radioactiu
Or-197	79	118	¹⁹⁷Au	Estable	100
Or-198	79	119	¹⁹⁸Au	2,694 dies	0,00	Radioactiu
Or-199	79	120	¹⁹⁹Au	3,14 dies	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	L’or és molt inactiu. És inalterable per l’aire, la calor, la humitat i la majoria dels agents químics, encara que es dissol en barreges que contenen clorurs, bromurs o iodurs. L’or metall reacciona amb clor i brom per a formar halurs d’or (III) i amb el iode per a formar un halur de iode (I): 2Au (s) + 3Cl₂ (g) à 2AuCl₃ (s) 2Au (s) + 3Br₂ (g) à 2AuBr₃ (s) 2Au (s) + I₂ (g) à 2AuI (s) També es dissol en altres barreges oxidants, en cianurs alcalins, en aigua regia (mescla d’àcids nítric i clorhídric) i en àcid selènic. L’or es dissol amb facilitat en mercuri per a formar amalgames Els clorurs (clorur àuric AuCl₃), l’àcid cloroàuric (HAuCl₄) i els cianurs són els compostos més importants de l’or. L’or presenta nombres d’oxidació +1 i +3 en els seus compostos. Té molta tendència a formar complexes, tots els compostos d’oxidació +3 són complexes; els compostos amb estat d’oxidació +1 no són molt estables i tendeixen a oxidar-se a l’estat +3 o a reduir-se a or metàl·lic. En els seus complexes, l’or forma enllaços més fàcilment i més estables amb halògens i sofre, menys estables amb oxigen i fòsfor i molt dèbils amb nitrogen. Els enllaços entre or i carboni són normalment estables, com en els complexes de cianur i diversos compostos orgànics.
Amb aire	No reacciona
Amb H₂O	No reacciona
*Amb HCL* 6M**	No reacciona
*Amb HNO₃* 15M**	No reacciona
*Amb NaOH* 6M**	No reacciona

Obtenció

Durant molt de temps s’ha utilitzat la tècnica del rentat dels buscadors d’or, encara que avui s’utilitzen mètodes combinats de dragatge i arrossegament amb corrents d’aigua per a recuperar-lo de les sorres i graves on es troba.

No obstant és més freqüent extreure’l dels minerals aurífers que sovint contenen poc or. Aquests minerals es trituren, molen i enriqueixen per flotació per sotmetre’ls a procediments d’amalgamació sobre làmines de coure recobertes de mercuri, o de cianuració i posterior precipitació amb zinc:

4Au + 8NaCN + O₂ + 2H₂O à 4Na(Au(CN)₂) + 4 NaOH

2Na(Au(CN)₂) + Zn à 2NaCN + Zn(CN)₂ + Au (s)

Alguns minerals, especialment aquells en els que l’or es troba combinat químicament amb el tel·luri, han de calcinar-se abans de l’extracció.

En qualsevol d’aquests processos l’or va acompanyat de plata, per la qual cosa és necessari fondre’l i sotmetre’l a electròlisi per a separar-lo.

Usos

L’or és conegut per l’home des de la prehistòria. Es valora no solament per la seva bellesa, sinó per la seva resistència a la corrosió i per la seva facilitat de manipulació. A més a més, l’or és més fàcil d’obtenir en forma pura que la resta de metalls.

A causa de la seva relativa escassetat, l’or s’usa com a base per a transaccions monetàries internacionals.

S’utilitza en monedes i joies aliat amb altres metalls per a donar-li duresa. També s’usa en forma de pa d’or en el daurat i retolat artístic.

Té altres usos com colorant vermell per a vidre, elaboració de peces dentals i en la indústria electrònica.

L’isòtop Au-198 s’utilitza com a font de radiació en la investigació biològica i en el tractament del càncer. També s’utilitza com a traçador en l’estudi del moviment de sediments sobre el fons oceànic i en els voltants dels ports.

S’utilitza en satèl·lits espacials perquè és un bon reflector d’IR i és molt inert.

L’àcid HAuCl₄ s’utilitza en fotografia per tonificar la imatge d’argent.

L’aurotiomalat disòdic s’administra (intramuscular) com a tractament per l’artritis.

Toxicitat

L’or no és absorbit bé pel cos i els seus compostos no són especialment tòxics.

Fins a un 50% del pacients artrítics tractats amb fàrmacs que contenen or, han mostrat efectes tòxics que ocasionen danys al fetge i ronyons.