|
|
|
|
|
Símbol: Au |
Nombre atòmic: 79 |
|
|
Or |
Oro |
Gold |
Or |
Grup: 11 |
Període: 6 |
|
|
Família: Metall de
transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s1 4f14 5d10 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Coneguda des de l’antiguitat. |
Nacionalitat: - |
Any: - |
|||
|
Origen del nom: El seu
símbol Au, prové de
la paraula llatina “aurum”,
que significa aurora radiant. |
Una mica
d’història: L’or és un dels elements
més usats en l’antiguitat. Es coneixen peces
arqueològiques d’or procedents del neolític tant amb
finalitats ornamentals com utilitàries. Fou molt utilitzat pels
etruscos, els assiris i els egipcis (inscripcions egípcies que daten
del 2600 aC, ja descriuen l’or) que el retiraven de les sorres fluvials
mitjançant un simple procés de rentat. També es
mencionat varies vegades en l’Antic Testament. Abans de l’era
cristiana ja tenia una certa importància la mineria d’or,
explotant-se menes en regions com Àsia central, Índia, el sud
de l’Urals i zones orientals del Mediterrani. Durant l’edat Mitjana
es va progressar molt en la mineria i la producció d’or. Amb el
descobriment d’Amèrica i fins començaments del segle XIX,
la producció mundial d’or va arribar a 4665000 kg. El tros més gran que
s’ha trobat va pesar 70,8 kg. L’or és un del
elements que té un símbol alquimista:
|
||||
|
Estat natural: Es troba lliure en la
naturalesa en betes de quars (o filons) i, com llavors, en les graves
al·luvials de les que se separa mecànicament. En menor proporció pot trobar-se també aliat
amb la plata, amalgamat amb el mercuri, en minerals com la silvanita, un
tel·lurur de plat i or, (AuAg)Te2, que es troba a Colorado
i, a vegades, acompanya en quantitats estimables a la galena i a algunes
pirites. S’estima que en els oceans poden trobar-se uns
9000 milions de tones, però la seva recuperació és
més costosa que el propi valor de l’or ja que la
concentració és de l’ordre de 5 a 250 parts en pes per
cada 100 milions de parts d’aigua. SudÀfrica en produeix unes 450 tones anuals,
pràcticament la meitat de l’or mundial, i el segueixen en
importància Canadà (16%), els països de la
Federació Russa (16%), Estats Units (8%) i altres menys importants com
Austràlia, Japó, Filipines, Corea, Mèxic... |
Estructura cristal·lina: Cúbica centrada en les cares. |
tots
els angles rectes a = b=
c |
|||
|
Abundància
a l’ésser humà: 100 ppb (parts per bilió) en pes |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 75è en la classificació dels
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 0,6 ppb (parts per bilió) en pes. |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
196,97 |
19320 |
2,8 |
10,2 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
1337,58 |
3080 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,44 |
1,37 (Au+1) |
1,34 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
222,7 |
890 |
1980 |
2940 |
-1, +1, +2, +3, +5 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
446,4 |
2,54 |
6,1 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
366 |
12,7 |
343 |
129,58 |
318 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Una
exposició perllongada o excessiva pot provocar irritació alls
ulls i a la pell i també reaccions al·lèrgiques. |
|||||
|
+ 1,50 Au3+ | Au |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un metall de color groc
característic i molt brillant. L’or pur és el més
mal·leable i dúctil de tots els metalls. Poden obtenir-se làmines
(pans d’or) de 0,000013 cm d’espessor i amb 29g de metall es pot
fer un cable de 100km de longitud. És molt dens i un dels metalls
més tous i és un bon conductor de la calor i
l’electricitat. És una mica volàtil per sota del seu punt
d’ebullició. L’or finament dividit, com
altres pols metàl·liques, és negre i les seves
suspensions col·loidals tenen tota la gamma de colors entre el
robí i el morat. L’or es classifica com un
metall noble i és el més comú dels metalls preciosos. La
seva qualitat s’expressa en l’escala de finor com parts
d’or pur per mil parts de metall total, o en l’escala de quirats
com parts d’or pur per 24 parts de metall total. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Or-194 |
79 |
115 |
194Au |
1,64
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Or-195 |
79 |
116 |
195Au |
186,12
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Or-196 |
79 |
117 |
196Au |
6,18
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Or-197 |
79 |
118 |
197Au |
Estable |
100 |
|
|
Or-198 |
79 |
119 |
198Au |
2,694
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Or-199 |
79 |
120 |
199Au |
3,14
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
L’or és molt inactiu.
És inalterable per l’aire, la calor, la humitat i la majoria
dels agents químics, encara que es dissol en barreges que contenen
clorurs, bromurs o iodurs. L’or metall reacciona amb clor i brom per a
formar halurs d’or (III) i amb el iode per a formar un halur de iode
(I): 2Au (s) + 3Cl2
(g) à 2AuCl3 (s)
2Au (s) + 3Br2 (g) à 2AuBr3 (s)
2Au (s) + I2 (g) à 2AuI (s) També es dissol en altres
barreges oxidants, en cianurs alcalins, en aigua regia (mescla
d’àcids nítric i clorhídric) i en àcid
selènic. L’or es dissol amb facilitat
en mercuri per a formar amalgames Els clorurs (clorur àuric
AuCl3), l’àcid cloroàuric (HAuCl4)
i els cianurs són els compostos més importants de l’or. L’or presenta nombres
d’oxidació +1 i +3 en els seus compostos. Té molta
tendència a formar complexes, tots els compostos
d’oxidació +3 són complexes; els compostos amb estat
d’oxidació +1 no són molt estables i tendeixen a
oxidar-se a l’estat +3 o a reduir-se a or metàl·lic. En els seus complexes, l’or
forma enllaços més fàcilment i més estables amb
halògens i sofre, menys estables amb oxigen i fòsfor i molt
dèbils amb nitrogen. Els
enllaços entre or i carboni són normalment estables, com en els
complexes de cianur i diversos compostos orgànics. |
|
Amb aire |
No reacciona |
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Amb HNO3 15M |
No reacciona |
|
Amb NaOH 6M |
No reacciona |
|
Obtenció |
Durant molt de temps s’ha
utilitzat la tècnica del rentat dels buscadors d’or, encara que
avui s’utilitzen mètodes combinats de dragatge i arrossegament
amb corrents d’aigua per a recuperar-lo de les sorres i graves on es
troba. No obstant és més
freqüent extreure’l dels minerals aurífers que sovint
contenen poc or. Aquests minerals es trituren, molen i enriqueixen per
flotació per sotmetre’ls a procediments
d’amalgamació sobre làmines de coure recobertes de
mercuri, o de cianuració i posterior precipitació amb zinc:
4Au + 8NaCN + O2 + 2H2O à 4Na(Au(CN)2) + 4 NaOH
2Na(Au(CN)2) + Zn à 2NaCN + Zn(CN)2 + Au (s) Alguns minerals, especialment
aquells en els que l’or es troba combinat químicament amb el
tel·luri, han de calcinar-se abans de l’extracció. En qualsevol d’aquests
processos l’or va acompanyat de plata, per la qual cosa és
necessari fondre’l i sotmetre’l a electròlisi per a
separar-lo. |
|
L’or és conegut per
l’home des de la prehistòria. Es valora no solament per la seva
bellesa, sinó per la seva resistència a la corrosió i
per la seva facilitat de manipulació. A més a més,
l’or és més fàcil d’obtenir en forma pura
que la resta de metalls. A causa de la seva relativa
escassetat, l’or s’usa com a base per a transaccions
monetàries internacionals. S’utilitza en monedes i joies
aliat amb altres metalls per a donar-li duresa. També s’usa en
forma de pa d’or en el daurat i retolat artístic. Té altres usos com colorant
vermell per a vidre, elaboració de peces dentals i en la
indústria electrònica. L’isòtop Au-198
s’utilitza com a font de radiació en la investigació
biològica i en el tractament del càncer. També
s’utilitza com a traçador en l’estudi del moviment de
sediments sobre el fons oceànic i en els voltants dels ports. S’utilitza en
satèl·lits espacials perquè és un bon reflector
d’IR i és molt inert. L’àcid HAuCl4
s’utilitza en fotografia per tonificar la imatge d’argent. L’aurotiomalat disòdic
s’administra (intramuscular) com a tractament per l’artritis. |