|
|
|
|
|
Símbol: Hg |
Nombre atòmic: 80 |
|
|
Mercuri |
Mercurio |
Mercury |
Mercure |
Grup: 12 |
Període: 6 |
|
|
Família: metalls de
transició |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: conegut desde l’antiguitat |
Nacionalitat: -- |
Any: -- |
|||
|
Origen
del nom: El seu
nom prové del planeta Mercuri i el seu símbol de la paraula
llatina “hydrargyrum” que vol dir plata líquida. |
Una mica d’història: El mercuri es coneix des de l'antiguitat. Ja era conegut pels antics xinesos i hindús (2000 anys a.C.); fou trobat en tubs en tombes egípcies (1500 anys a.C.). Al voltants de 500 anys a.C. ja s’acostumava a aliar amb altres metalls. Els grecs utilitzaven mercuri en ungüents i els romans en cosmètica. Les mines de cinabri existents a Espanya han estat explotades per tots els pobles que, històricament, han habitat la península ibèrica. Els alquimistes el coneixien també amb el nom de plata líquida i és un dels elements amb un símbol alquimista:
Va ser distingit per primera vegada com
element pel químic francès Antoine Laurent Lavoisier en els
seus experiments sobre la composició de l'aire. |
||||
|
Estat natural: Es troba en estat lliure en petites quantitats ocluit en grans masses rocoses i combinat amb
la plata, però la major part es troba com mineral en el cinabri (HgS).
Les mines de cinabri d’Almadén (Ciudad Real), explotades des de
300 anys a. de C., són d'una riquesa extraordinària (entre el 6
i el 8%) i fan que Espanya, amb un 29%, sigui un dels principals productors
del món juntament amb Itàlia (36%) i Estats Units (15%). |
Estructura cristal·lina: Sistema romboèdric |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: Ocupa el lloc 67è en la classificació del
elements més abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 1 ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
200,59 |
13546 |
1,5 |
14,82 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
líquid |
234,28 |
629,73 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,57 |
1,16 (Hg+1) |
1,49 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
0 |
1007 |
1810 |
3300 |
+1, +2 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
10,2 |
2 |
5,4 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
61,0 |
2,3 |
59,0 |
137,94 |
8,30 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: El
mercuri és un verí terrible, que s’absorbeix
immediatament a través de les vies respiratòries, el tracte
gastrointestinal i a través de la pell. És un verí
acumulatiu perquè és difícil d’excretar. Com que
és un element molt volàtil, els nivells perillosos
s’assoleixen immediatament en l’aire. El vapor de mercuri no
hauria d’excedir de 0,1mg/m3 d’aire. L’aire
saturat de vapor a 20ºC conté mercuri en una concentració
molt més gran que aquest límit; el perill augmenta a
temperatures més altes. Per tot això, és molt
important que el mercuri sigui manejat amb precaució i en àrees
ben ventilades. Tots els compostos de mercuri
són extremadament tòxics. El mercuri afecta al sistema
nerviós central, a les funcions del cervell, al ADN i els cromosomes,
pot causar mongolisme; té efectes nocius sobre la boca, genives i
dents; provoca reaccions al·lèrgiques, irritació de la
pell, cansament i mal de cap. Té efectes negatius en la
reproducció, danys en l’esperma, defectes de naixement i provoca
avortaments. Exposicions altes ocasionen la mort. |
|||||
|
+ 0,85 Hg2+/Hg |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
A temperatures ordinàries el mercuri
és un líquid brillant , molt dens, de color blanc platejat.
Lleugerament volàtil a temperatura ambienti produint vapors molt
tòxics, el mercuri es solidifica a pressió elevada prenent un
aspecte semblant al de la plata. Forma amalgames amb els metalls alcalins i
amb altres metalls com l'or, la plata, plom, platí, urani, coure, sodi
i potassi. Aquests aliatges es descomponen amb la calor alliberant el
mercuri. La tensió superficial del mercuri
líquid és sis vegades més gran que la de l’aigua
en contacte amb l’aire, per tant, el mercuri no pot mullar cap
superfície amb la que estigui en contacte. No és molt bon conductor de la calor, en
comparació amb altres metalls, però és un conductor just
de l’electricitat. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Mercuri–194 |
80 |
114 |
194Hg |
520
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Mercuri–195 |
80 |
115 |
195Hg |
9,5
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Mercuri–196 |
80 |
116 |
196Hg |
Estable |
0,15 |
|
|
Mercuri–197 |
80 |
117 |
197Hg |
2,672 dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Mercuri–198 |
80 |
118 |
198Hg |
Estable |
9,97 |
|
|
Mercuri–199 |
80 |
119 |
199Hg |
Estable |
16,87 |
|
|
Mercuri–200 |
80 |
120 |
200Hg |
Estable |
23,10 |
|
|
Mercuri-201 |
80 |
121 |
201Hg |
Estable |
13,18 |
|
|
Mercuri–202 |
80 |
122 |
202Hg |
Estable |
29,86 |
|
|
Mercuri–203 |
80 |
123 |
203Hg |
46,61
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Mercuri–204 |
80 |
124 |
204Hg |
Estable
|
6,87 |
|
|
Mercuri–206 |
80 |
|||||