|
|
|
|
|
Símbol: Tl |
Nombre atòmic: 81 |
|
|
Tal·li |
Talio |
Thallium |
Thallium |
Grup: 13 |
Període: 6 |
|
|
Família: Família
del bor |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p1 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Sir William Crookes. |
Nacionalitat: Gran Bretanya |
Any: 1861 |
|||
|
Origen del nom: Prové
del Grec “thallos” que significa branca
verda, pel seu color. |
Una mica
d’història: Es va
descobrir espectroscòpicament l’any 1861 pel químic
anglès Sir William Crookes. Se li va posar el nom de la línia
espectral verda que identificava l’element. Un any després fou
aïllat per aquest i, independentment, pel químic francès
Claude August Lamy. Esperaven aïllar tel·luri després de
treure seleni dels subproductes d’una fàbrica
d’àcid sulfúric comercial, però en canvi van
aïllar un nou element, el tal·li. |
||||
|
Estat natural: El tal·li està
present en alguns minerals de seleni i en molts sulfurs minerals com
crooksita, lorandita, hutchinsonita, blenda de zinc i pirites. Les pirites
més riques en tal·li es troben a Macedònia i
Suècia. També està associat amb minerals de
potassi com pol·lucita i silvita. El tal·li també es produeix com a
subproducte del refinat de zinc i plom i
com a subproducte en fàbriques d’àcid
sulfúric. |
Estructura cristal·lina: Sistema Hexagonal |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: ocupa el lloc 60è
en la classificació dels elements més abundants en
l’escorça terrestre. |
Abundància al Sistema Solar: 0,5 ppb
(parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
204,3833 |
11850 |
1,2 |
17,2 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
Sòlid |
576,7 |
1730 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,71 |
1,40 (Tl+1) 0,95 (Tl+3) |
1,48 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
19,3 |
589,4 |
1971 |
2878 |
+1, +3 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
55,6 |
2,04 |
7,6 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
182,0 |
4,3 |
166,0 |
129,58 |
46,10 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: L’element i els seus
compostos són extremadament tòxics i s’haurien de manejar
prudentment; els seus efectes són acumulatius i es poden absorbir per
la pell. L’enverinament pel tal·li es majorment causat per una presa accidental de
verí per a rates, el qual conté grans quantitats de sulfat de
tal·li. Conseqüentment, apareixen dolors estomacals, dolors en
les articulacions i el sistema nerviós en resulta danyat. En alguns
casos els danys son irreversibles i la mort segueix aviat. Quan els humans sobreviuen a l’enverinament per
tal·li, sovint les conseqüències son alteracions del
sistema nerviós, així com tremolors, paràlisis i canvis
en el comportament que es mantindran per sempre. Els compostos de tal·li són
teratògens i poden provocar càncer. |
|||||
|
-0,34 Tl+/Tl ( solució àcida) |
Metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
Es un metall
d’aspecte molt semblant al plom, mal·leable, tou (es pot tallar
amb un ganivet), tòxic, amb un alt índex de refracció i
bastant reactiu. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Tal·li-200 |
81 |
119 |
200Tl |
1,087
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tal·li-201 |
81 |
120 |
201Tl |
3,038
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tal·li-202 |
81 |
121 |
202Tl |
12,23
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tal·li-203 |
81 |
122 |
203Tl |
Estable
|
29,524 |
|
|
Tal·li-204 |
81 |
123 |
204Tl |
3,78 anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tal·li-205 |
81 |
124 |
205Tl |
Estable |
70,476 |
|
|
Tal·li-206 |
81 |
125 |
206Tl |
4,2 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tal·li-207 |
81 |
126 |
207Tl |
4,77 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tal·li-208 |
81 |
127 |
208Tl |
3,053 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tal·li-209 |
81 |
128 |
209Tl |
2,2 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Tal·li-210 |
81 |
129 |
210Tl |
1,3 minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
S’oxida fàcilment a l’aire
formant una pel·lúcula d’òxid grisa que protegeix
al metall de posterior oxidació. Escalfant tal·li en
l’aire a temperatures molt altes s’obté
l’òxid tal·lós, Tl2O, un sòlid
negre verinós que, fos, ataca al vidre i a la porcellana:
2Tl
(s) + O2 (g) à Tl2O (s) L’òxid de
tal·li (I) reacciona amb l’aigua i dona una solució de la
qual es pot recristalitzar l’hidròxid de tal·li groc El tal·li no reacciona amb
aigua lliure d’aire, però s’oxida lentament en aire humit
o es dissol en aigua per a donar hidròxid de tal·li (I)
verinós:
2Tl (s) + 2H2O (l) à 2 TlOH (aq) + H2 (g) L’hidròxid és
una base forta que absorbeix diòxid de carboni de l’atmosfera. Reacciona vigorosament amb els
halògens per a formar halurs de tal·li (III), tots són
verinosos: 2Tl (s) + 3F2
(g) à 2TlF3 (s) soluble en aigua 2Tl (s) + 3Cl2 (g) à 2TlCl3 (s) que s’assembla al
clorur de plata en la seva fotosensibilitat. 2Tl (s) + 3Br2
(g) à 2TlBr3 (s) És soluble en els
àcids nítric, sulfúric i clorhídric. Es atacat
per l’àcid nítric, i malgrat que menys també per
l’àcid sulfúric. Forma dues sèries de sals,
representades pel clorur tal·lós, TlCl, i el clorur
tàl·lic, TlCl3, que son univalents i trivalents. |
|
Amb aire |
Suau; à Tl2O
2Tl (s) + O2 (g) à Tl2O (s) |
|
Amb H2O |
Suau; à TlOH
2Tl (s) + 2H2O (l) à 2 TlOH (aq) + H2 (g) |
|
Amb HNO315M |
Suau; à TlNO3 |
|
Obtenció |
S’obté com a
subproducte de la indústria del zinc. Es recupera freqüentment
des de la pols i els fums de les xemeneies dels forns per al processat de les
pirites. Ocasionalment s’extrau a
partir del sulfat de tal·li present en els fangs produïts en la
fabricació de l’àcid sulfúric. La purificació del
tal·li es pot aconseguir per electròlisi de les sals de
tal·li solubles. |
|
Aliat amb mercuri forma un aliatge líquid que congela a -60ºC i que s’utilitza per a termòmetres de temperatures baixes. El sulfat de tal·li, que no té olor, és insípid i molt verinós, s’usa per a exterminar rosegadors i insectes. El sulfur de tal·li s’utilitza en la fabricació de cèl·lules fotoelèctriques sensibles a les radiacions infraroges. En alguns sistemes militars de comunicació s’ha utilitzat cristalls de bromoiodur de tal·li, com a transmissors de la radiació infraroja i els cristalls d’oxisulfur de tal·li com a receptors de la mateixa. En alguns equips portàtils d’escintil·lació s’utilitzen cristalls d’iodur de sodi activats amb tal·li per a detectar radiació gamma. Les sals de tal·li s’usen també per a donar color verd als focs artificials. S’utilitza amb sofre, seleni o
arsènic per a produir vidres de baixa fusió que es tornen
fluids entre 125 i 150ºC |
|
|
L’element i els seus compostos són
extremadament tòxics ; els seus efectes són acumulatius i es
poden absorbir per la pell. L’enverinament pel tal·li es
majorment causat per una presa
accidental de verí per a rates, el qual conté grans quantitats
de sulfat de tal·li. Conseqüentment, apareixen dolors estomacals,
dolors en les articulacions i el sistema nerviós en resulta danyat. En
alguns casos els danys son irreversibles i la mort segueix aviat. Quan els humans sobreviuen a l’enverinament per
tal·li, sovint les conseqüències son alteracions del
sistema nerviós, així com tremolors, paràlisis i canvis
en el comportament que es mantindran per sempre. Els compostos de tal·li
són teratògens i poden provocar càncer. |