|
|
|
|
|
Símbol: Pb |
Nombre atòmic: 82 |
|
|
Plom |
Plomo |
Lead |
Plomb |
Grup: 14 |
Període: 6 |
|
|
Família: Família
del carboni |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p2 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Conegut des de
l’antiguitat |
Nacionalitat: - |
Any: - |
|||
|
Origen del nom: Del
llatí “plumbum” (el seu símbol també deriva
d’aquesta paraula) que vol dir plata líquida. |
Una mica d’història: El plom es menciona en l’Antic
Testament. Fou usat pels romans per a fer conduccions d’aigua i
soldadures aliat amb l’estany; l’extreien de les Gàlies i
de Hispània. Va començar a considerar-se com un metall
important, en el segle XIX, gràcies al descobriment dels seus usos
industrials. És un dels elements que té símbol
alquimista:
Els alquimistes creien que era el metall més vell
i l’associaven amb el planeta Saturn; els alquimistes intentaven
convertir-lo en or. |
||||
|
Estat
natural: El plom quasi
mai es troba en estat elemental. El principal mineral de plom és la
galena (PbS) a la que segueix en importància la cerusita (PbCO3)
i l’anglesita (PbSO4). Fins 1881, en que fou
desbancada per Estats Units, Espanya era el primer productor mundial de plom
gràcies als rics jaciments
de galena de Jaén, Almeria i Múrcia. Avui dia
contribuïm a la producció mundial amb un 2,5% aproximadament. A més a més
d’Espanya, els principals productors de plom són
Austràlia, Estats Units, Canadà, Mèxic, Perú,
Servia (part de la confederació de Servia i Montenegro) i
Rússia. També es troba plom
en diversos minerals d’urani i tori, ja que prové directament de
la desintegració radioactiva. Els minerals comercials
poden contenir poc plom, un 3%, però el més comú
és un contingut del 10% més o menys. Els minerals es concentren
fins arribar a un contingut de plom de 40% o més, abans de fondre’ls. |
Estructura
cristal·lina: Sistema cúbic centrat en
les cares |
a = b = c |
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: 1700 ppb (parts per bilió) en pes. |
Abundància a la Terra: ocupa el lloc 36è en la
classificació dels elements més abundants en
l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 10 ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
207,2 |
11350 |
1,5 |
18,17 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
Sòlid |
600,65 |
2013 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,75 |
2,15 (Pb-4) 1,21 (Pb+2) 0,84 (Pb+4) |
1,47 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
35,1 |
715,6 |
1450 |
3082 |
-4, +2, +4 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
48,4 |
2,33 |
6,8 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
196,0 |
5,1 |
178 |
129,58 |
35,3 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Els compostos de plom
són tòxics, poden ser cancerígens i teratògens i
han produït enverinament de treballadors pel seu ús inadequat i
per una exposició excessiva als mateixos. No obstant, en
l’actualitat l’enverinament és rar perquè
s’apliquen controls industrials moderns, tant d’higiene com
relacionats amb la enginyeria. El perill més gran prové de la
inhalació del vapor o de la pols. En el cas de compostos
organoplúmbics, l’absorció a través de la pell pot
arribar a ser significativa.
El plom és un dels metalls que té
més efecte nociu sobre la salut humana. És tòxic per
ingestió i inhalació. És un verí acumulatiu que afecta
principalment l’intestí i el sistema nerviós central i
causa anèmia. Les pólvores de plom finament dividides poden
presentar risc de foc. |
|||||
|
-0,13 Pb+2/Pb ( solució àcida) |
Metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un sòlid amb una
nítida brillantor platejada quan està recent tallat,
però en contacte amb l’aire es torna immediatament gris
blavós per formació d’una capa superficial de carbonat
bàsic. És molt tou (es ratlla amb
l’ungla), és mal·leable i dúctil, presenta baixa
tenacitat i és un conductor relativament pobre de la electricitat.
És molt resistent a la corrosió i fon amb facilitat. Té quatre isòtops
estables i altres que són radioactius. Els isòtops estables 206Pb,
207Pb i 208Pb són els productes finals de la
desintegració radioactiva de l’urani, actini i tori
respectivament. L’altre isòtop estable, 204Pb, no
procedeix de cap desintegració radioactiva. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Plom-200 |
82 |
118 |
200Pb |
21,5
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plom-201 |
82 |
119 |
201Pb |
9,33
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plom-202 |
82 |
120 |
202Pb |
53000
anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plom-203 |
82 |
121 |
203Pb |
2,162 dies
|
0,00 |
Radioactiu |
|
Plom-204 |
82 |
122 |
204Pb |
Estable |
1,4 |
|
|
Plom-205 |
82 |
123 |
205Pb |
15 milions d’anys |
0,00 |
Radioactiu |
|
Plom-206 |
82 |
124 |
206Pb |
Estable |
24,1 |
|
|
Plom-207 |
82 |
125 |
207Pb |
Estable |
22,1 |
|
|
Plom-208 |
82 |
126 |
208Pb |
Estable |
52,4 |
|
|
Plom-209 |
||||||