Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Po	Nombre atòmic: 84
Poloni	Polonio		Polonium	Polonium	Grup: 16	Període: 6
Família: de l’oxigen o calcògens		Configuració electrònica: 1s^22s^22p^63s^23p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^105p^6 6s^2 4f^14 5d^10 6p^4

Generalitats
Descobridor/s: Pierre Curie i Marie Curie		Nacionalitat: França			Any: 1898
Origen del nom: de Polònia, país natal de Maria Sklodowska, nom de soltera de Marie Curie.		Una mica d’història: El poloni fou descobert en 1898 pels esposos Curie, mentre realitzaven investigacions amb la pechblenda (uraninita) de Joachimsthal, Bohèmia. El nou element radioactiu descobert, el radioisòtop ^210Po, era emissor de partícules alfa i es desintegrava fins formar plom estable ( ^206Pb). Eren necessàries unes quantes tones de pechblenda per a produir quantitats molt petites de poloni.
Estat natural: El poloni està present en els minerals de radi, en isòtops amb nombres de massa entre 192 i 218. El ^210Po, amb una vida mitjana de 138 dies, és l’únic isòtop natural. El poloni es produeix durant la decadència de quantitats petites de l’isòtop de bismut, ^210Bi, present en la pechblenda (uraninita, en gran part UO2). No obstant les quantitats obtingudes són molt petites. Les menes d’urani poden contenir aproximadament 0,0001 g de poloni per tona de mena. La manera més usual de obtenir-lo és bombardejant ^209Bi amb neutrons.		Estructura cristal·lina: Sistema Monoclínic		90º a b c
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: -		Abundància al Sistema Solar: -

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
		9320		-		22,23
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	527		1235
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	1,76	2,30 (Po^-2)		1,46
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	183,3	812	-		-		-2, +2, +4, +6
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	-		2		6,8
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	144	12,54	-		120		-
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: Degut a la seva alta radioactivitat com emissor, exigeix precaucions i tècniques de maneig especials. El poloni 210 és un dels components contaminants del fum del tabac i per tant pot provocar càncer.
	+0,73 PoO2/Po (solució àcida)	metall
	Característiques:
	És un metall tou, gris platejat, perillós per la seva alta radioactivitat, amb una vida mitjana de 103 anys. Les seves propietats físiques recorden les del tal·li, plom i bismut S’assembla en les seves propietats al tel·luri, encara que amb major caràcter metàl·lic. El poloni té més isòtops que qualsevol element i tots són radioactius i de vida mitjana curta, excepte els tres emissors alfa, produïts artificialment: ^208Po (2,9 anys), ^209Po (100 anys) y el natural, ^210Po (138,4 dies).

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Poloni - 206	84	122	^206Po	8,8 dies	0,00	Radioactiu
Poloni - 207	84	123	^207Po	5,8 hores	0,00	Radioactiu
Poloni - 208	84	124	^208Po	2,898 anys	0,00	Radioactiu
Poloni - 209	84	125	^209Po	102 anys	0,00	Radioactiu
Poloni - 210	84	126	^210Po	138,38 dies	0,00	Radioactiu
Poloni - 211	84	127	^211Po	0,516 segons	0,00	Radioactiu
Poloni - 212	84	128	^212Po	0,298 microsegons	0,00	Radioactiu
Poloni - 213	84	129	^213Po	4 microsegons	0,00	Radioactiu
Poloni - 214	84	130	^214Po	163,7 microsegons	0,00	Radioactiu
Poloni - 215	84	131	^215Po	1,78 milisegons	0,00	Radioactiu
Poloni - 216	84	132	^216Po	0,145 segons	0,00	Radioactiu
Poloni - 218	84	134	^218Po	3,1 minuts	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	La major part de la química del poloni s’ha determinat utilitzant ^210Po, 1 curie del qual pesa 222,2 micrograms. El poloni crema en l’aire per a formar el diòxid de poloni (IV): Po (s) + 2O2 (g) à PoO2 (s) Reacciona, sota condicions controlades, amb els halògens per a formar halurs de poloni (IV): Po (s) + 2Cl2 (g) à PoCl4 (s) de color groc Po (s) + 2Br2 (g) à PoBr4 (s) de color vermell Po (s) + 2I2 (g) à PoI4 (s) de color negre Es dissol en àcid clorhídric concentrat, HCl, en àcid sulfúric, H2SO4, o en àcid nítric concentrat, HNO3, per a formar solucions que contenen Po (II). Només és una mica soluble en àlcalis. Com a metall és químicament semblant al tel·luri i forma els compostos vermells brillants SPoO3 i SePoO3.
Amb aire	Suau; à PoO2 Po (s) + 2O2 (g) à PoO2 (s)
Amb H2O	No reacciona
Amb HCL 6M	Suau à PoCl2

Obtenció	Es pot obtenir, en quantitats molt petites, irradiant ^209Bi amb neutrons: ^209Bi + ^1n à ^210Po + e^- El poloni metàl·lic es pot destil·lar fraccionàriament del bismut o electrodipositar-se sobre una superfície metàl·lica com l’argent. Però generalment s’obté dels productes de desintegració del radó.
Usos	Els isòtops de poloni són una bona font de radiació alfa pura. S’utilitza en la investigació nuclear amb elements com el beril·li que emet neutrons quan són bombardejats amb partícules alfa. També s’usa en dispositius que ionitzen l’aire per eliminar acumulació de càrregues electrostàtiques en alguns processos de fotografia i impressió. Quan està incorporat a l’aliatge dels elèctrodes de les bugies, es diu que afavoreix les propietats refredants en els motors de combustió interna. També s’utilitza com a potència termoelèctrica en satèl·lits espacials.
Toxicitat	És un element radioactiu. El poloni 210 és un dels components contaminants del fum del tabac i per tant pot provocar càncer.