|
|
|
|
|
Símbol: At |
Nombre atòmic: 85 |
|
|
Àstat |
Astato |
Astatine |
Astate |
Grup: 17 |
Període: 6 |
|
|
Família: Halògens |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p5 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Dale Corson, K.R.
Mackenzie i Emili Segre |
Nacionalitat: Estats Units |
Any: 1940 |
|||
|
Origen del nom: De la paraula
grega “astatos” que vol dir inestable. |
Una mica d’història: Va ser produït artificialment a l’any 1940, a
l’Institut Politècnic d’Alabama (Califòrnia),
mitjançant el bombardeig de bismut, 209Bi, amb
partícules alfa d’alta energia per Dale.R. Carson, K.R.
MacKenzie i Emili Segre. Originalment se’l va anomenar alabambina, pel
seu lloc de descobriment. El primer isòtop sintetitzat
fou el 211At; més tard es van obtenir altres isòtops
amb nombres de massa entre 200 i 219, amb vida mitjana de fracció se
segon, algun d’ells. |
||||
|
Estat natural: L’àstat es
troba en la natura com a part integrant del minerals d’urani, tori i
neptuni, com a part de les series de desintegració d’aquests i
en quantitats traça d’isòtops de vida curta (215At,
218At, 219At). |
Estructura cristal·lina: Desconeguda |
|
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància
a la Terra: La quantitat total d’àstat en
l’escorça terrestre és menor a 30g. |
Abundància al Sistema Solar: 0 |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
(210) |
-- |
-- |
-- |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
575 |
610 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,43 |
-- |
1,45 |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
270,2 |
890 |
-- |
-- |
+1, +3, +5, +7, -1 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
-- |
2,2 |
6 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
92,0 |
2,93 |
-- |
-- |
-- |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: La quantitat total d’àstat en
l’escorça terrestre és menor de 30g i només uns
pocs micrograms han estat produïts artificialment. Això,
juntament amb la seva vida curta fa pensar que l’àstat no
presenta cap risc. S’utilitza i estudia en
laboratoris d’investigació on, degut a la seva radioactivitat,
exigeix precaucions i tècniques de maneig especials. Des d’un punt de vista químic és un halògen i es pot especular que la seva toxicitat serà idèntica a la del iode, possiblement s’acumularà a la glàndula tiroides. |
|||||
|
+ 0,70 HAtO|
At2 (solució àcida) |
semimetall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un element radioactiu, el
més pesat dels halògens, tan volàtil com el iode. És un element molt
inestable, que només existeix en formes radioactives de vida curta.
S’han preparat uns 25 isòtops mitjançant reaccions de
transmutació artificial. L’isòtop amb major temps de vida
és el 210At, (8,3 hores) i el més important
és el 211At. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Àstat
- 206 |
85 |
121 |
206At |
29,4
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
- 207 |
85 |
122 |
207At |
1,81
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
– 208 |
85 |
123 |
208At |
1,63
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
- 209 |
85 |
124 |
209At |
5,4
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
- 210 |
85 |
125 |
210At |
8,1
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
– 211 |
85 |
126 |
211At |
7,21
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
– 215 |
85 |
130 |
215At |
0,1
milisegons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
– 217 |
85 |
132 |
217At |
32
milisegons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
- 218 |
85 |
133 |
218At |
1,6
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Àstat
– 219 |
85 |
134 |
219At |
50
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Només ha estat preparat en
petites quantitats, no obstant s’han pogut estudiar algunes de les
seves propietats químiques, que han resultat ser semblants a la dels
halògens, en especial a les del iode, encara que l’àstat
té major caràcter metàl·lic.
Al igual que el iode s’extrau
amb benzè quan es troba com element lliure en solució.
L’element en solució es reduït per agents com el
diòxid de sofre i és oxidat pel brom. És l’element menys
electronegatiu de tots els halògens. Té estats
d’oxidació amb característiques de coprecipitació
similars a les del ió iodur, iode lliure i del ió iodat. Agents oxidants forts produeixen el
ió astatat, però no el ió perastatat. És més fàcil
obtenir-lo i caracteritzar-lo en estat lliure per la seva alta volatilitat i
facilitat d’extracció amb dissolvent orgànics. L’àstat, At2,
reacciona amb brom, Br2, i amb iode, I2, per a formar
les espècies interhalogenades AtBr i AtI que es dissolen en
tetraclorur de carboni, CCl4: At2
+ Br2 à 2AtBr At2
+ I2 à 2AtI L’àstat es dissol en
àcid nítric diluït i en àcid clorhídric
diluït. |
|
Obtenció |
Bombardejant l’isòtop
de bismut 209Bi amb partícules alfa en resulten isòtops
d’àstat de vida curta i neutrons. El blanc de bismut es refreda
durant la irradiació per evitar que l’àstat volàtil
desaparegui: |
Bi + 
He
At + 2 
n