|
|
|
|
|
Símbol: Rn |
Nombre atòmic: 86 |
|
|
Radó |
Radón |
Radon |
Radon |
Grup: 18 |
Període: 6 |
|
|
Família: Gasos nobles |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f 14 5d10 6p6 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Friedrich Ernst Dorn |
Nacionalitat: Alemany |
Any: 1900 |
|||
|
Origen del
nom: de l’element radi, és
el producte de la seva desintegració. S’anomena així des
de 1922, primerament fou anomenat “nitó” de la paraula
llatina “nitens” que vol dir brillant, lluminós. |
Una mica d’història: El 222Rn
es va descobrir al 1900 pel químic alemany Friedrich Ernst Dorn. El
van aïllar Ramsay i Whytlaw-Gray al 1910. Durant molt temps es va pensar
que era químicament inert, però els químics han estat
capaços d'obtenir compostos de radó a partir de 1962. És el producte de la desintegració del 226Ra
(d’aquí el seu nom). |
||||
|
Estat natural: El 222Rn,
que és l'isòtop més abundant del radó, es forma
amb la desintegració radioactiva del 226Ra. Té una
vida mitjana de 3,8 dies i es converteix per emissió de
partícules alfa en un isòtop del poloni. Petites quantitats,
formades per la desintegració dels minerals d'urani, es troben en les
roques i el sòl, sent el radó el principal responsable de la
radioactividad que presenten. És present com a gas dissolt en algunes
aigües (fonts termals a Arkansas, USA). |
Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en les cares |
a = b = c |
|||
|
Abundància a
l’ésser humà: - |
Abundància a la Terra: |
Abundància al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
(222) |
4400 |
-- |
50,5 |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
gas |
202 |
211,4 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
1,34 |
-- |
-- |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
-- |
1037 |
1930 |
2890 |
0 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
0,0 |
-- |
5,3 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
0,0 |
-- |
18,1 |
2890 |
0,0 |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: El
radó emet partícules. El perill principal és de la
inhalació de l'element i dels seus productes de desintegració
radioactiva que es poden acumular en la pols de l'aire. L’exposició a elevats
nivells de radó a través de la respiració provoca
malalties pulmonars; una exposició a llarg termini augmenta les
possibilitats de desenvolupar càncer de pulmó. |
|||||
|
-- |
Gas noble |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
És un gas incolor, inodor i radioactiu. És
el más pesat i, probablemente, el més reactiu dels gasos
nobles. Quan es refredat per sota el punt de congelació,
exhibeix una fosforescència brillant que es torna groga si la
temperatura baixa i vermella taronja a la temperatura de l’aire
líquid. El radó és una emanació gasosa
producte de la desintegració radioactiva del radi. És molt
radioactiu i es desintegra amb l’emissió de partícules
energètiques alfa. Es coneixen 19 isòtops de l’element, tots
ells de vida mitjana curta, sent el més estable el 222Rn,
amb una vida mitjana de 3,8 dies. L’isòtop 220Rn, amb
una vida mitjana de 55 segons, és produït per
desintegració radioactiva d’un isòtop del tori i es
coneix com toró. El 219Rn, amb una vida mitjana de 4
segons, és produït per desintegració radioactiva
d’un isòtop de l’actini i es coneix per actinó. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Radó
– 210 |
86 |
124 |
210Rn |
2,4
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 211 |
86 |
125 |
211Rn |
14,6
hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 212 |
86 |
126 |
212Rn |
24
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 213 |
86 |
127 |
213Rn |
25
milisegons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 214 |
86 |
128 |
214Rn |
0,000027
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 215 |
86 |
129 |
215Rn |
0,0000023
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 216 |
86 |
130 |
216Rn |
0,000045
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 217 |
86 |
131 |
217Rn |
0,6
milisegons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 218 |
86 |
132 |
218Rn |
35
milisegons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 219 |
86 |
133 |
219Rn |
3,96
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 220 |
86 |
134 |
220Rn |
55,61
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 221 |
86 |
135 |
221Rn |
25
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Radó
– 222 |
86 |
136 |
222Rn |
3,824
dies |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
La configuració
electrònica del radó és especialment estable i li dona
les propietats químiques característiques dels gasos nobles
elementals. S’ha estudiat molt
l’espectre del radó, que és similar al dels altres gasos
inerts. No reacciona ni amb àcids,
ni amb bases ni amb l’aire. Tampoc reacciona amb l’aigua, encara
que es dissol una mica en ella,
aproximadament 230 cm3/kg a 20ºC. Sembla ser que el gas radó
reacciona amb fluor per a formar fluorur de radó (II), RnF2,
encara que el compost no ha estat pròpiament caracteritzat. |
|
Amb aire |
No reacciona |
|
Amb H2O |
No reacciona |
|
Amb HCL 6M |
No reacciona |
|
Amb HNO3 15M |
No reacciona |
|
Amb NaOH 6M |
No reacciona |
|
Obtenció |
El radó és
present en l’atmosfera a nivell de traça molt petita i en
principi es podria obtenir com a subproducte de la liqüefacció i
separació de l’aire. Però com que les quantitats que se’n
necessiten són molt petites i també degut a la seva curta vida
mitjana, normalment s’obté a partir de la desintegració
del 226Ra. El 222Rn s’obté fent passar
aire a través d’una solució de sal de radi; el
radó present en la solució es dissol en l’aire i es
recupera del mateix: 226Ra à 222Rn + 4He. Aquest mètode dona 0,64 cm3
de gas radó per gram de radi i per mes. |
|
Els minerals d’urani desprenen radó i la presència d’emanacions radioactives d’aquest en certes zones delaten l’existència d’aquests minerals, constituint una tècnica de prospecció geoquímica. Aquest isòtop pot usar-se en el tractament d’alguns tumors malignes. El gas es col·loca en un tub de vidre o or, anomenat “llavor de radó” que s’introdueix en el teixit malalt. |
|
|
És un element radioactiu. El
radó emet partícules. El perill principal és de la
inhalació de l'element i dels seus productes de desintegració
radioactiva que es poden acumular en la pols de l'aire. L’exposició a elevats
nivells de radó a través de la respiració provoca
malalties pulmonars; una exposició a llarg termini augmenta les
possibilitats de desenvolupar càncer de pulmó. |