|
|
|
|
|
Símbol: Fr |
Nombre atòmic: 87 |
|
|
Franci |
Francio |
Francium |
Francium |
Grup: 1 |
Període: 7 |
|
|
Família: Metalls
alcalins |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p6 7s1 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Marguerite Perrey |
Nacionalitat: França |
Any: 1939 |
|||
|
Origen del nom: Deu el seu nom a França, país on fou
descobert. |
Una mica d’història: El franci va ser l'últim element natural en descobrir-se. Marguerite Perrey del Laboratori Curie de l'Institut del Radi de París va descobrir l'element en 1939, però la seva existència fou pronosticada per Mendeleev durant els anys 1870 i donat que les seves propietats haurien de seguir a les del cesi, l’anomenà “eka-cesi”. Marguerite Perrey el va reconèixer com a producte de la
desintegració de l’actini, ara conegut com |
||||
|
Estat
natural: Forma part, en molt petita
proporció, de la sèrie natural de desintegració de l‘actini. S’han trobat molt petites quantitats de franci en minerals
d’urani. L’isòtop 223Fr, és l’únic
isòtop del franci que es troba en la natura, però ni n’hi
ha més de 20-30g d’aquest element presents en
l’escorça terrestre. |
Estructura
cristal·lina: Sistema cúbic centrat en
el cos |
a = b = c Tots els angles són rectes |
|||
|
Abundància
a l’ésser humà: - |
Abundància a la Terra: L’isòtop 223Fr,
és l’únic isòtop del franci que es troba en la
natura, però ni n’hi ha més de 20-30g d’aquest
element presents en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: - |
|||
|
Propietats |
||||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
||||
|
(223) |
-- |
-- |
-- |
|||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
||||
|
sòlid |
300 |
950 |
|
|||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
||||
|
2,7 |
1,76 (Fr+1) |
-- |
|
|||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a energia
ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
|||
|
-- |
384 |
-- |
-- |
+1 |
||||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
|||
|
-- |
0,7 |
48,7 |
|
|||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
|||
|
73 |
-- |
-- |
-- |
-- |
||||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: Al ser inestable, qualsevol quantitat
formada es descompondrà en altres elements tant ràpidament que
no hi ha motiu per estudiar els seus efectes en la salut humana. Es pot
especular que els seus perills químics seran molt similars als del
cesi. Únicament s’utilitza
en laboratoris d’investigació on, degut a la seva
radioactivitat, exigeix precaucions i tècniques de maneig especials. |
|||||
|
-2,9 Fr+/Fr |
metall |
|||||||
|
Característiques: |
|
|||||||
|
Mai ningú a reunit prou
franci per saber de segur el seu aspecte. És probablement un metall
tou, fàcilment tallable, sòlid, potser fins i tot líquid
a temperatura ambient. És un metall alcalí i
és el més inestable dels 101 elements primers de la taula
periòdica. És un element radioactiu
natural produït en la sèrie de desintegració del actini. Es coneixen els isòtops amb
nombres de massa entre 204 i 224, tots ells radioactius i de període
molt curt, sent el 223Fr, també anomenat actini-K i que
s’obté de la desintegració del 227Ac, el
més estable amb una vida mitjana de 22 minuts. El franci emet partícules
ß amb una energia de 1.100.000ev. Es pot obtenir artificialment
bombardejant tori amb protons. |
||||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància(%) |
Altres |
|
Franci
– 210 |
87 |
123 |
210Fr |
3,2
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 211 |
87 |
124 |
211Fr |
3,10
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
- 212 |
87 |
125 |
212Fr |
20
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 213 |
87 |
126 |
213Fr |
34,6
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 214 |
87 |
127 |
214Fr |
0,0051
segon |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 215 |
87 |
128 |
215Fr |
0,0000012
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 216 |
87 |
129 |
216Fr |
0,000007 segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 217 |
87 |
130 |
217Fr |
0,00016 segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 218 |
87 |
131 |
218Fr |
0,001
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 219 |
87 |
132 |
219Fr |
0,021
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
–220 |
87 |
133 |
220Fr |
27,4
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 221 |
87 |
134 |
221Fr |
4,8
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 222 |
87 |
135 |
222Fr |
14,3
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 223 |
87 |
136 |
223Fr |
21,8
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
–224 |
87 |
137 |
224Fr |
3
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 225 |
87 |
138 |
225Fr |
3,9
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 226 |
87 |
139 |
226Fr |
49
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Franci
– 227 |
87 |
140 |
227Fr |
2,48
minuts |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
Té un comportament
químic similar al del cesi i és més electropositiu que
qualsevol altre element. Amb poques excepcions totes les
sals del franci són solubles en aigua. La superfície del franci
s’oxidaria aviat a causa de la reacció amb l’oxigen humit
de l’aire. Si cremés amb aire el resultat podria ser
superòxid de franci: Fr
(s) + O2 (g) à FrO2 (s) Donat que pertany al grup 1 es
d’esperar que l’element reaccionés amb l’aigua per a
formar solucions incolores de gas d’hidròxid i hidrogen gas; la
reacció probablement seria més ràpida que amb el cesi:
2Fr (s) + 2H2O (l) à 2FrOH (aq) + H2 (g) També és de preveure
que reaccionaria vigorosament amb els halògens per a formar halurs de
franci: 2Fr (s) + F2
(g) à 2FrF (s)
2Fr (s) + Cl2 (g) à 2FrCl (s)
2Fr (s) + Br2 (g) à 2FrBr (s)
2Fr (s) + I2 (g) à 2FrI (s)
També és d’esperar
que es dissolgués fàcilment en àcid sulfúric
diluït per a formar solucions que contindrien el ió aquós
Fr(I) juntament amb hidrogen gas: 2Fr (s) + H2SO4
(aq) à 2Fr+ (aq) + SO42- (aq)
+ H2 (g) |
|
Amb H2O |
Vigorosa; à H2 ; FrOH
2Fr (s) + 2H2O (l) à 2FrOH (aq) + H2 (g) |
|
Amb HCL 6M |
Vigorosa; à H2 ; FrCl |
|
Amb NaOH 6M |
Vigorosa; à H2 ; FrOH |
|
Obtenció |
Es produeix a partir de l’actini
per desintegració alfa. L’actini es desintegra mitjançant
una beta desintegració, però al voltant de 1% d’aquesta
desintegració és de tipus alfa. El resultat d’aquesta
última és l’actini k, ara reconegut com També es pot obtenir
artificialment bombardejant tori amb protons. |
|
No en té. |
|
|
És un element radioactiu. Al ser inestable, qualsevol quantitat
formada es descompondrà en altres elements tant ràpidament que
no hi ha motiu per estudiar els seus efectes en la salut humana. Es pot
especular que els seus perills químics seran molt similars als del
cesi. |