Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Fr	Nombre atòmic: 87
Franci	Francio		Francium	Francium	Grup: 1	Període: 7
Família: Metalls alcalins		Configuració electrònica: 1s^22s^2 2p^63s^2 3p^6 4s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^10 5p^6 6s^2 4f^14 5d^10 6p^6 7s^1

Generalitats
Descobridor/s: Marguerite Perrey		Nacionalitat: França			Any: 1939
Origen del nom: Deu el seu nom a França, país on fou descobert.		Una mica d’història: El franci va ser l'últim element natural en descobrir-se. Marguerite Perrey del Laboratori Curie de l'Institut del Radi de París va descobrir l'element en 1939, però la seva existència fou pronosticada per Mendeleev durant els anys 1870 i donat que les seves propietats haurien de seguir a les del cesi, l’anomenà “eka-cesi”. Marguerite Perrey el va reconèixer com a producte de la desintegració de l’actini, ara conegut com Fr. És l’isòtop de l’actini amb una vida mitjana més llarga, 22 minuts i el va anomenar franci pel seu país d’origen.
Estat natural: Forma part, en molt petita proporció, de la sèrie natural de desintegració de l‘actini. S’han trobat molt petites quantitats de franci en minerals d’urani. L’isòtop ^223Fr, és l’únic isòtop del franci que es troba en la natura, però ni n’hi ha més de 20-30g d’aquest element presents en l’escorça terrestre.		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos		a = b = c Tots els angles són rectes
Abundància a l’ésser humà: -	Abundància a la Terra: L’isòtop ^223Fr, és l’únic isòtop del franci que es troba en la natura, però ni n’hi ha més de 20-30g d’aquest element presents en l’escorça terrestre.		Abundància al Sistema Solar: -

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
	(223)	--		--		--
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	300		950
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	2,7	1,76 (Fr^+1)		--
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	--	384	--		--		+1
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	--		0,7		48,7
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	73	--	--		--		--
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: Al ser inestable, qualsevol quantitat formada es descompondrà en altres elements tant ràpidament que no hi ha motiu per estudiar els seus efectes en la salut humana. Es pot especular que els seus perills químics seran molt similars als del cesi. Únicament s’utilitza en laboratoris d’investigació on, degut a la seva radioactivitat, exigeix precaucions i tècniques de maneig especials.
	-2,9 Fr^+/Fr	metall
	Característiques:
	Mai ningú a reunit prou franci per saber de segur el seu aspecte. És probablement un metall tou, fàcilment tallable, sòlid, potser fins i tot líquid a temperatura ambient. És un metall alcalí i és el més inestable dels 101 elements primers de la taula periòdica. És un element radioactiu natural produït en la sèrie de desintegració del actini. Es coneixen els isòtops amb nombres de massa entre 204 i 224, tots ells radioactius i de període molt curt, sent el ^223Fr, també anomenat actini-K i que s’obté de la desintegració del ^227Ac, el més estable amb una vida mitjana de 22 minuts. El franci emet partícules ß amb una energia de 1.100.000ev. Es pot obtenir artificialment bombardejant tori amb protons.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Franci – 210	87	123	^210Fr	3,2 minuts	0,00	Radioactiu
Franci – 211	87	124	^211Fr	3,10 minuts	0,00	Radioactiu
Franci - 212	87	125	^212Fr	20 minuts	0,00	Radioactiu
Franci – 213	87	126	^213Fr	34,6 segons	0,00	Radioactiu
Franci – 214	87	127	^214Fr	0,0051 segon	0,00	Radioactiu
Franci – 215	87	128	^215Fr	0,0000012 segons	0,00	Radioactiu
Franci – 216	87	129	^216Fr	0,000007 segons	0,00	Radioactiu
Franci – 217	87	130	^217Fr	0,00016 segons	0,00	Radioactiu
Franci – 218	87	131	^218Fr	0,001 segons	0,00	Radioactiu
Franci – 219	87	132	^219Fr	0,021 segons	0,00	Radioactiu
Franci –220	87	133	^220Fr	27,4 segons	0,00	Radioactiu
Franci – 221	87	134	^221Fr	4,8 minuts	0,00	Radioactiu
Franci – 222	87	135	^222Fr	14,3 minuts	0,00	Radioactiu
Franci – 223	87	136	^223Fr	21,8 minuts	0,00	Radioactiu
Franci –224	87	137	^224Fr	3 minuts	0,00	Radioactiu
Franci – 225	87	138	^225Fr	3,9 minuts	0,00	Radioactiu
Franci – 226	87	139	^226Fr	49 segons	0,00	Radioactiu
Franci – 227	87	140	^227Fr	2,48 minuts	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	Té un comportament químic similar al del cesi i és més electropositiu que qualsevol altre element. Amb poques excepcions totes les sals del franci són solubles en aigua. La superfície del franci s’oxidaria aviat a causa de la reacció amb l’oxigen humit de l’aire. Si cremés amb aire el resultat podria ser superòxid de franci: Fr (s) + O2 (g) à FrO2 (s) Donat que pertany al grup 1 es d’esperar que l’element reaccionés amb l’aigua per a formar solucions incolores de gas d’hidròxid i hidrogen gas; la reacció probablement seria més ràpida que amb el cesi: 2Fr (s) + 2H2O (l) à 2FrOH (aq) + H2 (g) També és de preveure que reaccionaria vigorosament amb els halògens per a formar halurs de franci: 2Fr (s) + F2 (g) à 2FrF (s) 2Fr (s) + Cl2 (g) à 2FrCl (s) 2Fr (s) + Br2 (g) à 2FrBr (s) 2Fr (s) + I2 (g) à 2FrI (s) També és d’esperar que es dissolgués fàcilment en àcid sulfúric diluït per a formar solucions que contindrien el ió aquós Fr(I) juntament amb hidrogen gas: 2Fr (s) + H2SO4 (aq) à 2Fr^+ (aq) + SO4^2- (aq) + H2 (g)
Amb H2O	Vigorosa; à H2 ; FrOH 2Fr (s) + 2H2O (l) à 2FrOH (aq) + H2 (g)
Amb HCL 6M	Vigorosa; à H2 ; FrCl
Amb NaOH 6M	Vigorosa; à H2 ; FrOH

Obtenció	Es produeix a partir de l’actini per desintegració alfa. L’actini es desintegra mitjançant una beta desintegració, però al voltant de 1% d’aquesta desintegració és de tipus alfa. El resultat d’aquesta última és l’actini k, ara reconegut com Fr, l’isòtop de l’actini amb una vida mitjana més llarga, 22 minuts. També es pot obtenir artificialment bombardejant tori amb protons.
Usos	No en té.
Toxicitat	És un element radioactiu. Al ser inestable, qualsevol quantitat formada es descompondrà en altres elements tant ràpidament que no hi ha motiu per estudiar els seus efectes en la salut humana. Es pot especular que els seus perills químics seran molt similars als del cesi.