Taula

Generalitats

Propietats

Isòtops

Reactivitat

Obtenció, Usos i Toxicitat

Català	Español		English	Français	Símbol: Ra	Nombre atòmic: 88
Radi	Radio		Radium	Radium	Grup: 2	Període: 7
Família: alcalinotèrris		Configuració electrònica: 1s^22s^22p^63s^23p^64s^2 3d^10 4p^6 5s^2 4d^105p^6 6s^2 4f^145d^10 6p^67s^2

Generalitats
Descobridor/s: Pierre Curie, Marie Curie i M. G. Bémont		Nacionalitat: França			Any: 1898
Origen del nom: de la paraula llatina “radius” que vol dir raig.		Una mica d’història: L’isòtop 226 fou descobert en 1898, a França, pels esposos Curie i el seu col·laborador M. G. Bémont en els residus obtinguts mentre treballaven amb una pechblenda del nord de Bohèmia. S’adonaren que el mineral era més radioactiu que el seu component principal, l’urani, i van separar el mineral en moltes fraccions químiques a fi d’aïllar les fonts desconegudes de radioactivitat. Una de les fraccions, aïllada utilitzant sulfur de bismut, contenia una substància nova fortament radioactiva que els Curie van anomenar poloni. En una altra de les fraccions, un clorur de bari altament radioactiu, van reconèixer la presència d’un altre nou element, el radi. En 1911, A. Debierne i Marie Curie van aïllar radi metàl·lic per electròlisi d’una solució de clorur de radi pur, emprant un càtode de mercuri.
Estat natural: Es troba en minerals d’urani com la pechblenda (principalment UO2). Una tona de pechblenda pot cedir al voltant de 0,15g de radi. Les menes que contenen radi es troben a Zaire, Austràlia, Canadà i USA (Nou Mèxic, Utah i en petites quantitats en sorres de carnotita a Colorado). La recuperació és costosa. Algunes estimacions suggereixen que cada km^2 de terra a una profunditat de 40cm conté al voltant d’1g de radi.		Estructura cristal·lina: Sistema cúbic centrat en el cos		tots els angles rectes a = b = c
Abundància a l’ésser humà: 0,000001 ppb (parts per bilió) en pes.	Abundància a la Terra: dels isòtops de radi, el més abundant i estable és l’isòtop de massa 226.		Abundància al Sistema Solar: 0

Propietats
Físiques	Massa atòmica (u)	Densitat (kg/m^3)		Duresa (escala de Mohs)		Volum atòmic (cm^3/mol)
		5,5		-		45,2
Tèrmiques	Estat d’agregació a 298 K	Punt de fusió (K)		Punt d’ebullició (K)
	sòlid	973		1413
Radis	Radi atòmic (Å)	Radi iònic (Å)		Radi covalent (Å)
	2,23	1,50 (Ra^2+)		-
Ionització	Afinitat electrònica (KJ/mol)	1a energia ionització (KJ/mol)	2a energia ionització (KJ/mol)		3a energia ionització (KJ/mol)		Estats d’oxidació
	-	509,4	979,1		-		+2
Elèctriques	Conductivitat elèctrica (mOhm.cm)^-1	Electròniques	Electronegativitat (Pauling)		Polaritzabilitat (Å^3)
	-		0,89		38,3
Termodinàmiques	Calor d’atomització (KJ/mol d’àtoms)	Calor de fusió (KJ/mol)	Calor de vaporització (KJ/mol)		Calor específica (J/kg K)		Conductivitat tèrmica (J/m s ºC)
	159	8,5	113		120		18,6
Altres	Potencial normal de reducció (v)	Caràcter metàl·lic	Precaucions: El radi s’utilitza en laboratoris d’investigació i recerca nuclears on la seva alta radioactivitat exigeix tècniques de maneig especials i precaucions. La seva radioactivitat alta és molt més important que qualsevol toxicitat química, però des d’un punt de vista químic els seus perills són similars als del bari. Exposicions a alts nivells de radi poden causar efectes nocius sobre la salut, com fractura de dents, anèmia i cataractes. Quan l’exposició és llarga pot causar càncer i també la mort. Aquests efectes poden ser a llarg termini i estan causats per la radiació gamma del radi, que és capaç de viatjar a llargues distàncies a través de l’aire.
	-2,92 Ra^2+/Ra	Metall
	Característiques:
	És un element metàl·lic, blanc platejat però que s’ennegreix quan és exposat a l’aire, probablement a causa de la formació de nitrur, és tou i radioactiu. Exhibeix luminiscència, també les seves sals. Les sals de radi ionitzen l’atmosfera que els rodeja, per això sembla que emeten un resplendor blau. Els compostos de radi descarreguen els electroscopis, velen les plaques fotogràfiques protegides de la llum i produeixen fosforescència i fluorescència en certs compostos inorgànics com el sulfur de zinc. Dels isòtops del radi, amb nombres de massa 206 fins a 232, el més abundant i estable és l’isòtop de massa 226, la vida mitjana del qual és de 1620 anys. Aquest isòtop emet partícules alfa, formant el gas radó radioactiu. El ^226Ra es forma per desintegració radioactiva de l’isòtop ^230Th, que és el quart isòtop consecutiu de la sèrie de desintegració que comença amb el ^238U. El radi emet raigs alfa, beta i gamma i quan està barrejat amb beril·li produeix neutrons. Es desintegra radioactivament fins arribar a plom estable. El radi és més d’un milió de vegades més radioactiu que la mateixa massa d’urani.

Isòtops
Isòtop	Protons	Neutrons	Símbol	Vida mitjana	Abundància(%)	Altres
Radi - 222	88	134	^222Ra	38 segons	0,00	Radioactiu
Radi - 223	88	135	^223Ra	11,435 dies	0,00	Radioactiu
Radi - 224	88	136	^224Ra	3,66 dies	0,00	Radioactiu
Radi - 225	88	137	^225Ra	14,9 dies	0,00	Radioactiu
Radi - 226	88	138	^226Ra	1600 anys	0,00	Radioactiu
Radi - 227	88	139	^227Ra	42 minuts	0,00	Radioactiu
Radi - 228	88	140	^228Ra	5,76 anys	0,00	Radioactiu

Reactivitat
Descripció	Amb l’aire é més reactiu que el magnesi, s’oxida immediatament per exposició a l’aire i dona una barreja d’òxid de radi, RaO, i nitrur de radi, Ra3N2; també és forma peròxid de radi: 2Ra (s) + O2 (g) à 2RaO (s) Ra (s) + O2 (g) à RaO2 (s) 3Ra (s) + N2 (g) à Ra3N2 (s) Reacciona fàcilment en aigua, descompassant-la i formant Ra(OH)2 i hidrogen gas: Ra (s) + 2H2O (g) à Ra(OH)2 (aq) + H2 (g) No és molt segur que reaccioni directament amb els halògens, encara que es coneixen el clorur i el bromur de radi. Les sals de radi donen color vermell en assaigs a la flama.
Amb aire	Vigorosa; RaO2 ; Ra3N2 2Ra (s) + O2 (g) à 2RaO (s) Ra (s) + O2 (g) à RaO2 (s) 3Ra (s) + N2 (g) à Ra3N2 (s)

Obtenció	El radi es forma per desintegració de l’urani i es troba per tant en els seus minerals, com la pechblenda. La proporció mitjana en el mineral d’urani és d’una part de radi per cada tres milions del mineral (1g per cada 10 tones de mineral). L’extracció des del mineral es realitza per precipitació dels sulfats insolubles de bari i de radi, que posteriorment es converteixen en carbonat o sulfur i es dissolen en àcid clorhídric. A partir d’aquí poden utilitzar-se tècniques de separació per bescanvi iònic, procediments de cristal·lització fraccionada de les solucions de clorur o a petita escala, per electròlisi del clorur de radi fos, RaCl2 utilitzant un càtode de mercuri, que dona una amalgama de radi; el metall s’obté per destil·lació: càtode: Ra^2+ (l) + 2e^- à Ra ànode: Cl^- (l) à ½ Cl2 (g) + e^- Una altra font important de radi és la recuperació com a subproducte en els reactors nuclears.
Usos	El radi ha estat durant molt de temps l’únic radioisòtop utilitzat en tractaments d’irradiació terapèutica. La irradiació amb radi té un efecte nociu sobre les cèl·lules vives i la sobrexposició produeix cremades. Les cèl·lules canceroses, no obstant, són freqüentment més sensibles a la radiació que les cèl·lules normals i poden matar-se sense danyar seriosament els teixits sans, si es controla i dirigeix adequadament la radiació. El radi en l’actualitat ha estat reemplaçat pel ^60Co i únicament s’utilitza en el tractament d’uns pocs tipus de càncer. El radi també s’utilitza en pintures lluminoses per a rellotges de paret o polsera i esferes de mesura, així com en senyals visibles en la foscor. Això es basa en la seva radiació alfa que glopeja un tub de centelleig. També s’usa com a font de neutrons.
Toxicitat	És un element radioactiu. La seva radioactivitat alta és molt més important que qualsevol toxicitat química, però des d’un punt de vista químic els seus perills són similars als del bari. Exposicions a alts nivells de radi poden causar efectes nocius sobre la salut, com fractura de dents, anèmia i cataractes. Quan l’exposició és llarga pot causar càncer i també la mort. Aquests efectes poden ser a llarg termini i estan causats per la radiació gamma del radi, que és capaç de viatjar a llargues distàncies a través de l’aire.