|
|
|
|
|
Símbol: F |
Nombre atòmic: 9 |
|
|
Fluor |
Flúor |
Fluorine
|
Fluor |
Grup:17 |
Període:2 |
|
|
Família: halògens |
Configuració electrònica: 1s2 2s2 2p5 |
|||||
|
Generalitats |
|||||
|
Descobridor/s: Henri Moissan |
Nacionalitat: França |
Any: 1886 |
|||
|
Origen del nom: del llatí “fluere” que vol dir
fluir. |
Una mica
d’història: El
fluor (del llatí fluere, que significa "fluir")
formant part del mineral fluorita, CaF2, va ser descrit en 1529
per Georigius Agricola pel seu ús com funden, empleat per a aconseguir
la fusió de metalls o minerals. En 1670 Schwandhard va observar que
s'aconseguia gravar el vidre, quan aquest era exposat a fluorita que havia
estat tractada amb àcid. Karl Scheele en 1771 va reconèixer
l’àcid fluorhídric i va intuir, per la semblança
que tenia amb l’àcid clorhídric, que havia
d’existir el fluor, però aquest no vapoder ser aïllat fins
un segle despré. Molts
investigadors posteriors, per exemple Humphry Davy, Gay-Lussac, Antoine
Lavoisier o Louis Thenard, també van realitzar experiments amb
l'àcid fluorhídric (alguns d'aquests van acabar en
tragèdia). No es va aconseguir aïllar-lo fins a molts anys
després, pel fet que quan se separava d'algun dels seus compostos,
immediatament reaccionava amb altres substàncies. Finalment, en 1886,
el químic francès Henri Moissan (1852-1907) el va aconseguir
aïllar. La primera producció comercial de fluor va ser
per a la bomba atòmica del Projecte Manhattan, en l'obtenció
d'hexafluorur d'urani, UF6, empleat per a la separació
d'isòtops d'urani. Aquest procés es continua emprant per a aplicacions
d'energia nuclear. |
||||
|
Estat natural: El fluor és l'halogen
més abundant en l'escorça terrestre, amb una
concentració de 950 ppm. En l'aigua de mar està es troba en una
proporció d'aproximadament 1,3 ppm. Es presenta en la natura en forma
combinada; els minerals més importants en els que està present
són la fluorita, CaF2, la fluorapatita, Ca5(PO4)3F
i la criolita, Na2AlF6. La fluorita, de la que deriven la majoria de compostos
de fluor es troba en mines als Estats Units, en grans dipòsits al nord
de Kentucky i al sud d’Illinois. El fluor també es presenta en fluorurs en
l’aigua de mar, rius i en formes minerals en la tija de certes pastures
i en els ossos i dents d’animals. |
Estructura cristal·lina: Sistema cúbic |
tots els angles rectes |
|||
|
Abundància
a l’ésser humà: 37000 ppb (parts per bilió) en pes |
Abundància a la Terra: ocupa
el lloc 17è en la classificació dels elements més
abundants en l’escorça terrestre. |
Abundància
al Sistema Solar: 400 ppb (parts per bilió) en pes |
|||
|
Propietats |
|||||||
|
Físiques |
Massa
atòmica (u) |
Densitat
(kg/m3) |
Duresa
(escala de Mohs) |
Volum
atòmic (cm3/mol) |
|||
|
18,9984 |
1516 |
-- |
17,1 |
||||
|
Tèrmiques |
Estat
d’agregació a 298 K |
Punt de
fusió (K) |
Punt
d’ebullició (K) |
|
|||
|
gas |
53,58 |
85,1 |
|
||||
|
Radis |
Radi
atòmic (Å) |
Radi
iònic (Å) |
Radi
covalent (Å) |
|
|||
|
0,57 |
1,31 (F-1) 0,07 (F+7) |
0,72 |
|
||||
|
Ionització |
Afinitat
electrònica (KJ/mol) |
1a
energia ionització (KJ/mol) |
2a
energia ionització (KJ/mol) |
3a
energia ionització (KJ/mol) |
Estats
d’oxidació |
||
|
328 |
1681 |
3374,1 |
6050,3 |
-1 |
|||
|
Elèctriques |
Conductivitat
elèctrica (mOhm.cm)-1 |
Electròniques |
Electronegativitat
(Pauling) |
Polaritzabilitat
(Å3) |
|
||
|
0,00 |
3,98 |
0,6 |
|
||||
|
Termodinàmiques |
Calor
d’atomització (KJ/mol d’àtoms) |
Calor de
fusió (KJ/mol) |
Calor de
vaporització (KJ/mol) |
Calor
específica (J/kg K) |
Conductivitat
tèrmica (J/m s ºC) |
||
|
79,0 |
1,0 |
6,5 |
752,40 |
0,03 |
|||
|
Altres |
Potencial
normal de reducció (v) |
Caràcter
metàl·lic |
Precaucions: El fluor
i el HF han de ser manejats amb gran atenció i cal evitar totalment
qualsevol contacte amb la pell o amb els ulls. Tant el fluor com els ions fluorur són altament
tòxics i corrosius. El fluor presenta una característica olor
acre i es pot detectar en unes concentracions tan baixes com 0,02 ppm, valor
inferior als límits d'exposició recomanats en el treball. Exposició al gas pot causar irritació
dels ulls i pulmons. Els fluorurs de metall són molt tòxics,
el fluorurs orgànics són generalment menys tòxics i
són sovint bastant inofensius. El ió fluorur és un component molt
útil en l’aigua de beure (en concentracions molt baixes) ja que
protegeix l’esmalt de les dents perquè és relativament
immune a l’atac bacteriològic. |
||||
|
+ 2,87 1/2F2/F- |
No metall |
||||||
|
Característiques: |
|
||||||
|
És un gas de color groc
pàl·lid, lleugerament més pesat que l’aire,
corrosiu i d’olor penetrant i irritant. És molt tòxic (el
fluor elemental i el ió fluorur en quantitat, són altament
tòxics) i és el no metall més reactiu i el més
electronegatiu. Reacciona amb pràcticament totes les
substàncies orgàniques i inorgàniques. Els metalls finament dividits, el
vidre, ceràmica, carboni i fins i tot l’aigua, cremen amb fluor
amb una flama brillant. Fins la 2a Guerra Mundial, no hi
havia cap producció comercial de fluor elemental. Els projectes sobre
la bomba atòmica i les aplicacions de l’energia nuclear, van fer
necessari produir grans quantitats de fluor ja que els isòtops
d’urani poden ser separats durant la difusió del gas UF6.
|
|||||||
|
Isòtops |
||||||
|
Isòtop |
Protons |
Neutrons |
Símbol |
Vida mitjana |
Abundància |
Altres |
|
Fluor -
17 |
9 |
8 |
17F |
64,5
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Fluor -
18 |
9 |
9 |
18F |
1,83 hores |
0,00 |
Radioactiu |
|
Fluor -
19 |
9 |
10 |
19F |
Estable |
100 |
|
|
Fluor -
20 |
9 |
11 |
20F |
11
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Fluor -
21 |
9 |
12 |
21F |
4,16
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Fluor -
22 |
9 |
13 |
22F |
4,23
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Fluor -
23 |
9 |
14 |
23F |
2,2
segons |
0,00 |
Radioactiu |
|
Reactivitat |
|
|
Descripció |
És molt oxidant i forma
fluorurs, que figuren entre els més estables de tots els compostos
químics, directament amb quasi tots els elements i indirectament amb
el nitrogen, el clor i l'oxigen. Degut a la seva gran activitat
molts metalls, la fusta i el vidre cremen quan estan en contacte amb ell. A temperatura ordinària,
sense necessitat d'aportar cap energia, quan entra en contacte amb l'hidrogen
produeix una reacció explosiva. El fluor s'ha de manejar amb molta
precaució. L'àcid fluorhídric (fluorur
d'hidrògen, HF o H2F2), és un dels
compostos de fluor més importants, es prepara escalfant fluorur de
calci amb àcid sulfúric. La solució aquosa d'aquest
àcid, d'ús comercial generalment, s'obté passant dels vapors
anhidrids de fluorur d'hidrogen a través d'un recipient de plom que
conté aigua destil·lada, quedant així l'àcid en
forma diluïda. L'àcid fluorhídric
és sumament corrosiu i s'ha de conservar en plom, acer o recipients
plàstics. L'àcid fluorhídric dissol el vidre, raó
per la qual s'utilitza per diverses formes de gravat del mateix, tal com
marcar les divisions per als termòmetres i dissenys de cristalleria i
ceràmiques. El fluor reacciona amb
l’aigua per a produir oxigen, O2, i ozó, O3: 2F2 (g) + 2H2O
(l) à O2 (g) + 4HF (aq)
3F2 (g) + 6H2O (l) à 2O3 (g) + 6HF (aq) El fluor reacciona amb el clor, Cl2,
a 225ºC per a formar l’espècie interhalogenada ClF,
també es forma el ClF3: Cl2 (g) + F2
(g) à 2ClF (g)
Cl2 (g) + 3F2 (g) à 2ClF3 (g) Sota condicions forçades, un
excés de fluor reacciona amb el clor a 350ºC i 225 atm de
pressió per a formar ClF5: Cl2 (g) + 5F2
(g) à 2ClF5 (g) També reacciona amb el brom,
Br2, en fase gas per a formar l’espècie
interhalogenada BrF; el producte és difícil d’obtenir
perquè a temperatura ordinària el BrF deriva a altres formes: Br2 (g) + F2
(g) à 2BrF (g)
3BrF (g) à Br2 (l) + BrF3 (l)
5BrF (g) à 2Br2 (l) + BrF5 (l) Sota condicions molt
forçades, un excés de fluor reacciona amb el brom, Br2,
a 150ºC i forma BrF5: El fluor reacciona amb el iode, I2,
a -45ºC en CCl3F com a solvent, per a donar
l’espècie interhalogenada IF, que també és
difícil d’obtenir perquè deriva, a temperatura
ordinària, a altres formes: I2 (g) + F2
(g) à 2IF (g)
5IF (g) à 2I2 (s) + IF5 (l) El fluor reacciona amb
hidròxid aquós i diluït per a donar: 2F2 (g) + 2OH-
(aq) à OF2 (g) + 2F- (aq) + H2O
(l) |
|
Amb aire |
No reacciona |
|
Amb H2O |
Vigorosa à HF; OF2 |
|
Amb HCL 6M |
Vigorosa à HF; OF2 ; ClF3 |
|
Amb NaOH 6M |
Vigorosa à O2 ; NaF |
|
Obtenció |
La preparació de fluor com
element lliure és difícil i rarament es fa ja que el fluor
lliure és molt reactiu. L’obtenció a partir dels seus
compostos és també molt difícil degut a la gran
estabilitat que tenen. El fluor s'obté
industrialment mitjançant electròlisi d'una mescla fosa que
conté el 40% d’àcid fluorhídric, HF i el 60% de fluoru àcid de
potassi, KHF2. Es produeix l'oxidació dels fluorurs: & |