QUÈ ÉS LA TAULA PERIÒDICA?

La taula o sistema periòdic, és l'esquema de tots els elements químics disposats per ordre de nombre atòmic creixent i en una forma que reflecteix l'estructura dels elements. La seva base és la "Llei Periòdica", la qual estableix que les propietats físiques i químiques dels elements tendeixen a repetir-se de forma sistemàtica conforme augmenta el nombre atòmic. Tots els elements d'un grup presenten una gran semblança i, en general, difereixen dels elements dels altres grups. Les etapes prèvies abans d'abordar la classificació dels elements en funció dels seus pesos atòmics van anar: primer, la comprovació de la teoria atòmica de Dalton; segon, l'acceptació de la hipòtesi d ’Avogadro que les molècules dels gasos eren diatòmiques i es componen de dos àtoms, el que va permetre corregir alguns valors dels pesos atòmics; tercer, la introducció dels símbols químics per a determinar els elements a partir de la primera o primeres dues lletres del nom en llatí o grec duta a la pràctica per Berzelius en 1813; i, finalment, la celebració del primer congrés de Química de Karslruhe, en 1860, on es van discutir una sèrie de qüestions sobre concepte d'àtom, molècula, radical i equivalent.

Descripció de la taula periòdica:

Taula dels elements escrita en ordre seqüencial de pes o nombre atòmic i amatent en fileres horitzontals (períodes) i columnes verticals (grups). La taula divideix els elements en divuit grups: metalls alcalins, metalls alcalinoterris, metalls de transició (10 grups), família del Bor, família del Carboni, família del Nitrogen, família de l’Oxigen o Calcògens, Hal·lògens i Gasos Nobles), designats per encapçalaments numèrics en cada columna des de 1 fins a 18 (sistema de classificació adoptat per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, IUPAC), i en set períodes. Dues fileres lantànids i actínids (o terres rares) ocupen posicions especials fora del cos principal de la taula, perquè no poden ser inclosos de manera adequada en els períodes sis i set. La taula periòdica efectua també una divisió natural dels elements en el seu estat elemental o no combinat en metalls i no metalls. Entre l'àrea ocupada pels elements merament metàl·lics i l'ocupada pels no metalls hi ha un límit mal definit d'elements les propietats dels quals són transicionals entre els elements metàl·lics i els no metàl·lics. A aquests elements indefinits se'ls crida metal·loides.